Ferran Torres s'humanitza: "No era jo, vaig tocar fons"

Sant Joan Despí14 d'abril del 2022. El Barça perd (2-3) contra l'Eintracht de Frankfurt en un partit per oblidar: per l'eliminació esportiva de l'Europa League i, sobretot, per la imatge dantesca d'un Camp Nou tenyit de blanc amb més de 30.000 seguidors alemanys. Aquell dia, tot l'equip es va desplomar. Sense cap objectiu més enllà d'assegurar la classificació per a la pròxima edició de la Lliga de Campions, el final de la temporada 2021-22 va ser un drama. Els jugadors també se'n van ressentir. Especialment, Ferran Torres, que només uns mesos abans havia canviat el Manchester City per venir a un Barça en hores baixes.

L'extrem de Foios no es penedeix de la seva decisió, tot i que admet que si no s'hagués lesionat hauria sigut més difícil el seu aterratge a Barcelona perquè havia començat el curs com a titular al City, fins que una lesió el va deixar tres mesos fora de combat. La mateixa que va condicionar la seva estrena com a blaugrana. "Al Barça no se li pot dir que no. Sabia que la situació del club era complicada, eliminats de la Champions i en novena posició a la Lliga, però Xavi em va trucar i vaig tenir-ho clar després de parlar amb ell". Al gener va aterrar a canvi de 55 milions d'euros (més variables). Era el primer gran fitxatge després de la marxa de Leo Messi i en una situació econòmica molt delicada al club, una etiqueta que l'ha acompanyat des de la seva arribada. "Jo això no ho puc controlar, jo no decideixo el que es paga per un jugador", argumenta Ferran, en una trobada amb la premsa a la Ciutat Esportiva. El davanter trenca el seu silenci.

Amb un Barça exigit i amb la llosa del preu pagat, l'arribada de l'ex del València a Barcelona va ser complicada. I no tardaria a obsessionar-se amb el gol. "Va ser un error. Vaig arribar a pensar que no m'importava fer un partit de merda si aconseguia marcar. I això no funciona així", es confessa, sense embuts, Ferran, que parla valencià amb naturalitat, l'idioma que utilitza amb el seu cercle més íntim d'amics i familiars, els que conformen la seva cuirassa, juntament amb Sira Martínez, la seva parella i filla de l'exseleccionador espanyol Luis Enrique. La manca d'encert davant de porteria, el rum-rum del Camp Nou –una exigència que, malgrat tenir només 22 anys, ha sabut portar perquè va tenir una sortida traumàtica d'un estadi com Mestalla– i la davallada general de l'equip després de la desfeta contra l'Eintracht van acabar duent-lo al pou.

Ferran Torres: "No trobava el meu futbol"

"No estava bé. No vaig acabar la temporada com volia. No trobava el meu futbol", recorda. Les vacances d'estiu el van ajudar per desconnectar. Tot i que va estar pendent d'algunes informacions que parlaven d'una possible venda, però el seu representant li va assegurar que Xavi seguia comptant amb ell. "Estic molt content aquí, tenim un equip jove, amb futbolistes veterans com el Busi [Busquets] i el Jordi [Alba] que ens ajuden", expressa. Però just abans de l'inici de la pretemporada, una ferida al peu que es va fer durant el seu període vacacional el va ensorrar. "Venia d'acabar malament la temporada. Havia fet un reset, i amb això em vaig enfonsar. Significava no poder començar la pretemporada amb els meus companys i això em condicionaria l'inici del curs...". Va ser llavors quan va començar a treballar amb un psicòleg: "No era jo, vaig tocar fons".

Posar-se en mans d'un expert de la salut mental l'ha ajudat a sortir del pou: "A vegades hi vaig un cop per setmana, d'altres un parell o, quan em cal, fins i tot, tres vegades. Parlem tant de futbol com de la meva vida privada. N'estic molt content. El psicòleg és una figura cada cop més habitual en el món del futbol". Diumenge contra el Cadis va viure la seva particular resurrecció, abans de la visita a Old Trafford de dijous, un estadi on ja sap què és guanyar-hi amb el City. "Estava convençut que em sortiren bé les coses. M'entreno per estar preparat. Sé que hi ha competència, però això és normal". Però la clau d'haver-se trobat a "si mateix", com ell mateix expressa, passa en gran part pel treball mental.

Deixar d'obsessionar-se amb el gol i tornar a ser el Ferran que va fer que Pep Guardiola el fitxés del València és el seu objectiu: "Tinc molt clar el jugador que puc ser", conclou. Dijous és una de les opcions que Xavi preveu per a l'onze en el decisiu partit davant l'United i podria jugar d'inici partint per l'esquerra. "Puc jugar als tres llocs d'atac, però on em sento més còmode és a la dreta", admet. És on més va brillar en el triomf contra el conjunt andalús, però també és on més destaca Raphinha. "Els necessitem a tots dos", conclouen des del cos tècnic blaugrana.