Ferran Torres escull Sant Jordi per reconciliar-se amb el Camp Nou

BarcelonaCom aquella rosa que es regala a la parella, entre nervis i pessigolles a la panxa, quan se celebra el primer Sant Jordi plegats. Així s'ha volgut reconciliar Ferran Torres amb un Camp Nou que des del primer dia se l'ha mirat amb desconfiança. L'extrem valencià té penjada la llufa de ser el primer gran fitxatge -almenys econòmicament- des de l'amarg comiat d'un Messi que bona part de l'estadi continua reclamant al minut 10. Si el Barça fos una novel·la, només els escriptors més atrevits s'haurien pogut imaginar que, després de tres partits seguits sense veure porteria, seria Ferran Torres qui posaria fi a la particular sequera blaugrana. Un secundari qüestionat s'ha convertit en el protagonista poc esperat gràcies a una rematada tècnica, precisa i fina des de la frontal. Xavi ha sorprès posant-lo de titular i Ferran li ha tornat la confiança inventant-se una escletxa deliciosa per obrir el marcador i canviar el relat del partit (1-0).

A partir de la diana de Ferran Torres, el meravellós batec de Sant Jordi a tot arreu de Barcelona i del país s'ha acabat encomanant al Camp Nou. El Barça recordava com fer gols i en volia marcar més. Obrir la llauna no només ha canviat la cara de Ferran, que necessita fer gols i a casa, sinó també de tot l'equip. Perquè la posada en escena havia estat defectuosa. No havia passat ni un minut que una badada de Marcos Alonso i sobretot de Busquets havia acabat amb Lemar pispant la pilota al de Badia i provocant una acció en què Griezmann ha enviat una rematada al travesser. Ter Stegen s'ha quedat immòbil, enlluernat per un sol que hauria de ser primaveral, però que cremava com el d'estiu.

Per sort, la rematada de l'atacant francès, erigit novament en el far de l'Atlètic de Madrid, ha quedat en un ensurt. S'ha posat les mans al cap lamentant no haver marcat i gratant-se uns cabells tenyits de vermell fúcsia, unes estridències que mai van casar amb el públic del Camp Nou. No seria l'única ocasió que l'exblaugrana lamentaria. El Barça intentava imposar el seu joc mitjançant una possessió que no incomodava l'Atlètic i Griezmann era qui més despert estava. Passada la mitja hora de partit, sense gaires ocasions clares per als de Xavi més enllà d'una rematada, des del terra i amb el cor, de De Jong, el francès ha tornat a fer perill. Ha recollit un rebuig dins l'àrea per connectar un xut que, ara sí, ha fet lluir Ter Stegen.

Mentre la diada de Sant Jordi provocava emocions que fan eriçar la pell, el Barça controlava i controlava la pilota, però el seu relat era pla. Fins que, per primer cop, la teranyina plantejada per Simeone s'ha desajustat. Ha estat durant només uns segons: els suficients perquè Raphinha connectés amb Ferran Torres. El brasiler, que en insistència no el guanya ningú, ha servit una bona passada a la mitja lluna al valencià. Malgrat veure com Robert Lewandowski l'acompanyava en la desmarcada, se l'ha jugat ell sol. Decisió valenta per a un jugador en la situació de Ferran Torres. Si hagués fallat amb el polonès a la vora, el Camp Nou l'hauria escridassat. Però ha tingut prou confiança per ser atrevit i, aquesta vegada, li ha sortit cara. Fa mesos que treballa amb un psicòleg perquè considerava que, al Barça, havia tocat fons.

L'esperat retorn de Pedri i De Jong

Amb la diana de Ferran a les portes del descans, l'extrem de Foios ha deixat enrere una mala primera part, perdut en posicions interiors i allunyat de la banda, el seu teòric hàbitat natural. El dia en què els catalans exhibim somriure estrenant llibres, Xavi estrenava reforços. Amb el retorn a la convocatòria de Frenkie de Jong i Pedri, el tècnic ha fet sortir el neerlandès des del començament, acompanyant Busquets i Gavi. La sorpresa ha estat l'entrada en l'onze de Ferran Torres. El terrassenc ha preferit el valencià per davant d'un quart migcampista com Kessié o l'oblidat Pablo Torre, mentre que el retorn de Pedri, lesionat des del 17 de febrer (amb recaiguda inclosa), s'havia de gestionar des de la màxima prudència. El canari ha aparegut per jugar l'última mitja hora de partit. Només queden per tornar Dembélé, la nineta dels ulls de Xavi, i Christensen. El francès vol reaparèixer dimecres en la visita al Rayo, però els metges aconsellen que torni dissabte, contra el Betis. Davant els andalusos també podria tornar el danès.

El Barça va recuperant jugadors. No només lesionats, sinó també anímicament. Ferran Torres hauria pogut marcar el segon, però Oblak li ha aturat bé una nova rematada tot just a l'inici de la segona part. Uns 45 minuts en què només Griezmann ha tornat a intimidar una mica Ter Stegen, mentre que els blaugranes haurien pogut fer encara més gols. Gavi ha vist com la seva rematada sortia fregant el pal, Raphinha ha fallat a boca de canó una centrada xut de Lewandowski i el mateix polonès ha pecat de gana en un contraatac en què tenia tot sol el brasiler. Al final, victòria per la mínima en el marcador, però molt valuosa en sensacions. El Madrid continua a onze punts i el títol del llibre de la Lliga l'escriurà el Barça.