Onze anys de vides paral·leles per dominar el futbol femení

BarcelonaHan pujat la mateixa escala, esglaó a esglaó, des del 2006. Xavi Llorens i el Barça fa moltes temporades que caminen pel replà dels títols, però l’Atlètic de Madrid s’hi vol instal·lar ara que ja coneix la sensació de victòria. El juny passat va coronar-se campió de la Copa de la Reina davant del Barça després d’una temporada que arrencava amb una primera participació històrica en Champions i, des de llavors, té la Lliga entre cella i cella. Li guarda un lloc al prestatge. Sent que ja li toca. “Cada cop són més els equips que fan plantilles per intentar guanyar la Lliga", alertava el tècnic blaugrana. L’Atlètic és l’amenaça més evident. “Hi haurà totes les internacionals espanyoles al Mini”, insistia Llorens.

Però tot i que el Barça i l’Atlètic tenen pressupostos generosos i una realitat, ara, 100% professional, no ha sigut ben bé a cop de talonari com s’ha arribat fins aquí, per molt mediàtica que sigui la batalla golejadora de Jenni Hermoso i Sonia Bermúdez. Cal anar als camps de terra i a una vida més modesta per entendre per què catalanes i madrilenyes arriben a la penúltima jornada de Lliga amb el títol per decidir. Després de mesos d’esforç i partits, s’ho jugaran tot aquest dissabte al Miniestadi (17.15 h, Gol). Una victòria per més de dos gols farà campió el Barça avui mateix; qualsevol altra victòria ajornarà la celebració fins a la setmana que ve, contra el Llevant a València, on si es dona aquesta circumstància no es podrà fallar. La resta de resultats enviarien la copa a Madrid, un èxit que ni tan sols la persistent Lola Romero –primera presidenta de la secció abans de ser integrada totalment pel club– podia imaginar-se quan arrencava el projecte l’any 2001.

Si dimarts Llorens explicava que l’evolució del seu Barça s’havia fet “de mica en mica, pas a pas però sense pauses”, la història de l’Atlètic de Madrid té encara més etapes al seu recorregut. El seu camí també s’ha escrit amb discreció i s’ha forjat a les categories locals de Madrid. El club matalasser va aprofitar la desaparició del Coslada CF l’any 2001 per iniciar una aventura que, ascens rere ascens des de Primera Regional, va acabar a la màxima categoria la temporada 2006/07, la mateixa que Xavi Llorens assumia el càrrec al Barça. Amb plantilles dissenyades amb una barreja equilibrada de gent de la casa, fitxatges estratègics d’internacionals sub-19 i algun toc de qualitat contrastada, s’ha anat fent un lloc entre els grans de la Lliga espanyola.

En part, com el Barça, que va reiniciar-se amb gent de perfil baix i va assumir, fins i tot, un descens per créixer. “Quan trucava a les jugadores al principi, ningú volia venir i ara volen venir totes”, explicava aquesta setmana l’entrenador blaugrana. Li passa el mateix a l’Atlètic, ara, amb el prestigi acumulat d’anys de feina a l’ombra. Però no ha sigut fins a aquesta temporada que tots els luxes del club matalasser, que cuidava les seves ‘Féminas’ però des de la distància, han abraçat la seva secció femenina. Residència o pis per a les jugadores, entrenaments al migdia i totes les atencions d’un club de Primera. La capitana Amanda Sampedro, emblema de la jugadora sorgida de la base matalassera, va ser una de les amfitriones el dia que presentaven el nou estadi Wanda Metropolitano.

Ja no tenen l’aposició ‘Féminas’. Ara són l’Atlètic i el Barça. Ara volen ser les campiones de Lliga. Les millors. Ja no pensen en Primera Regional, en l’annex del Miniestadi ni en les nits a la gespa maltractada del complex esportiu de l’Hospitalet Nord, on el Barça va entrenar-se els primers anys de Ciutat Esportiva. L’Atlètic només pensa que té en plantilla la jugadora amb més Lligues d’Espanya, Sonia Bermúdez (3 al Rayo i 4 al Barça), i el Barça, que l’etapa de Xavi Llorens s’ha de concloure amb el títol de la regularitat. La història busca el següent esglaó per seguir pujant.