La feina fosca de Mateu Alemany i Deco al Barça

BarcelonaLa de Samuel Umtiti era una de les carpetes dels cinc futbolistes que el curs passat van sortir cedits del Barça i que ja saben que aquesta temporada que tot just acaba de començar no compten per a Xavi Hernández. La direcció esportiva, encapçalada per Mateu Alemany i per Deco, que fa setmanes que exerceix tot i que encara no ha sigut anunciat en el càrrec, va poder solucionar finalment la del central francès. Però encara queden pendents les de Clément Lenglet, Serginho Dest, Álex Collado i Gustavo Maya. Entre tots cinc suposen entre 50 i 55 milions de massa salarial, que el Barça té xifrada en una quantitat total pròxima als 530 milions d'euros, entre salaris i amortitzacions pendents. No és la xifra definitiva, perquè caldrà restar-hi les baixes que l'entitat preveu fer amb aquests futbolistes, entre les quals s'hi ha d'afegir també Franck Kessie, Nico González i Pablo Torre, a qui el club també intentarà col·locar aquest estiu.

Cada casuística és diferent, però l'objectiu del Barça és clar: desempallegar-se de salaris, un llast per al fair play financer. A falta de palanques aquest estiu que puguin contribuir a ajudar a les inscripcions, Alemany i Deco necessiten tancar vendes i cedir jugadors. Primer, per rebaixar la massa salarial, amb l'objectiu de deixar d'estar excedits i subjectes a la norma del 50%-60% (que fins aquesta setmana era del 40%) que condiciona la inversió que el club pot destinar als fitxatges. De fet, tota l'entitat està immersa en una política de retallades i, fins i tot, la junta directiva del Barça va acordar aquest dimecres la presentació d’un aval col·lectiu de 6,670 milions d’euros a la Lliga per poder inscriure els jugadors renovats. El club, que no havia arribat a assolir totes les retallades contemplades a les seccions, utilitza aquest mecanisme per tenir fair play.

L'aval ha de permetre les inscripcions dels jugadors renovats durant la temporada: Gavi –tot i que la seva ja està garantida per via judicial–, Ronald Araujo –que ha jugat, a ulls de la Lliga, tot el curs amb el seu contracte vell–, Iñaki Peña –renovat al maig–, Marcos Alonso –renovat al gener– i Alejandro Balde –renovació pactada a l'espera de l'oficialitat–. A aquestes renovacions s'hi han de sumar també les inscripcions dels dos fitxatges que el Barça ja té tancats: el central Iñigo Martínez –el seu fitxatge serà anunciat a partir de l'1 de juliol, quan s'esgoti el seu vincle contractual amb l'Athletic Club– i el d'Ilkay Gündogan.

La llosa salarial de Samuel Umtiti

Si el club vol efectuar cap més fitxatge, necessita vendre jugadors. És aquí on Alemany i Deco treballen per col·locar els futbolistes descartats. Hi havia casos enquistats, com el de Samuel Umtiti, amb contracte fins al 2026 després renovar el gener del 2022. Va ser una fórmula que el director de futbol va aplicar per repartir en més anys els pagaments a percebre en el generós contracte que el defensor francès va aconseguir en l'època de Josep Maria Bartomeu. Després d'una temporada en què s'ha tornat a sentir futbolista al Lecce (ha sigut titular en aproximadament el 70% dels partits), la seva fitxa seguia sent un problema per a la majoria de clubs que vulguin comptar amb ell.

Cal recordar que el Barça el va col·locar cedit el curs passat al conjunt italià, però fent-se càrrec d'una bona part del seu salari. En total, Umtiti representa uns 20 milions dins la massa salarial blaugrana, tal com va avançar el programa Què t'hi jugues? de SER Catalunya. Rescindir-lo de forma unilateral era una alternativa que el Barça no volia aplicar pel que això comportava tant econòmicament com judicialment, mentre que el central de 29 anys tampoc volia acceptar la carta de llibertat i perdonar diners. Al final es va acordar una solució a mig camí: una rescissió pactada en què Umtiti cobra una part del que li devien per compensar el que deixarà de cobrar en el seu club futur.

Lenglet i Dest

Les dues altres grans carpetes salarials a solucionar pel que fa als cedits que tornen són les de Lenglet (16 milions de massa salarial) i Dest (11 milions). En aquest cas, els seus salaris –tots dos signats durant el mandat de Bartomeu– també són una llosa. El lateral internacional amb els Estats Units no convenç Xavi. El rendiment de Dest en la cessió al Milan ha sigut molt discret i els italians no han volgut activar l'opció de compra de 20 milions. Més protagonista ha sigut Lenglet al Tottenham –sumant les seves participacions a la Premier i a la Champions, ha sigut titular en un 70% dels partits en què ha estat disponible–, però els anglesos no tenen pressa i volen negociar un traspàs a la baixa, allunyat dels 10 milions d'euros que en voldria el Barça.

Més fàcils de solucionar són els casos d'Álex Collado (representa un 2,7 de massa salarial) i Gustavo Maia. El club espera traspassar l'excapità del Barça B i treure'n un petit pessic. També buscarà un nou destí per al brasiler, que representa un pes salarial lleugerament superior al milió i mig d'euros, una xifra molt similar a la que hauria passat a cobrar el porter Arnau Tenas si el Barça hagués activat la seva renovació automàtica.