La fe d'Araujo salva el Barça de cremar a l'infern d'Anoeta
Els blaugranes esgarrapen un triomf agònic al camp de la Reial Societat amb un gol del central uruguaià en el temps afegit
BarcelonaLa fe de Ronald Araujo va salvar el Barça de cremar a l'infern d'Anoeta (0-1). Un gol en el temps afegit, anul·lat primer per fora de joc i validat finalment pel VAR, va desembocar en l'esclat d'emoció d'un Barça que fins al minut 90 només havia xutat una vegada entre els tres pals a Sant Sebastià. Semblava que el partit estava destinat al 0-0, però un cop de cap del central uruguaià, capità sense braçalet, permet als blaugranes fer una glopada d'aire a ple pulmó. L'empat o la derrota hauria suposat allunyar-se encara més del capdavant de la taula, on regna un Girona d'escàndol, amb permís d'un Reial Madrid que aquest diumenge rep el Rayo Vallecano.
El Barça torna amb un premi majúscul. Tres punts que valen el seu pes en or. Anoeta és un estadi tan estimulant com complicat, que sap intimidar els rivals i on la Reial acumulava 17 partits seguits (15 a la Lliga) sense conèixer la derrota. Un Barça afortunat és qui ha trencat aquesta ratxa. La fe que l'afició imprimeix a la Reial es va poder palpar des del primer instant. Tant és així que només començar el partit Ter Stegen ja va haver d'exhibir un braç de ferro per aturar una rematada al primer pal de Barrenetxea. La Reial va sortir amb una marxa més que el Barça i en tan sols tres minuts ja havia protagonitzat fins a tres accions de perill. La de Barrenetxea, una altra d'Oyarzabal i una rematada desviada de Mikel Merino a la sortida d'un córner.
L'empresa era complicada i per això Xavi va voler repetir la fórmula dels tres centrals empleada –aquest cop amb Kounde; Iñigo Martínez, constantment escridassat pel seu passat a l'Athletic Club, i Araujo– en el darrer partit contra el Reial Madrid. Va ser un esquema que va donar resultats durant 60 minuts de bon futbol tan magnífics com finalment estèrils contra el rival blanc. A Anoeta, però, l'invent no va rutllar davant la ferotge pressió d'una Reial decidida a ser protagonista. Els blaugranes patien per sortir amb la pilota controlada i també per aturar les escomeses d'un inici ple de pólvora del conjunt d'Imanol Alguacil, que sabia com detectar els espais entre la defensa i els migcampistes del Barça.
Gündogan, protagonista de la setmana per les seves declaracions després del clàssic, intentava agafar el govern del joc dels de Xavi. Així va arribar la primera ocasió blaugrana, fruit d'una passada de l'alemany i de la fe de l'incansable Gavi, que va buscar fer una assistència en lloc de xutar en la primera ocasió –als 20 minuts de joc– en què van aconseguir trepitjar l'àrea rival amb una mica de claredat. El Barça intentava rebaixar una mica les pulsacions del partit i imposar el seu relat, però no se'n sortia.
Superat pel futbol de la Reial, els blaugranes s'aplicaven –i patien– en defensa. Entre Balde i Iñigo s'encarregaven d'aturar Take Kubo, un futbolista que de petit va ser una aposta de La Masia però que a l'hora de la veritat Bartomeu va deixar escapar per una qüestió econòmica. El japonès de 22 anys, després de passar pel Reial Madrid i encadenar diverses cessions, ara brilla a la Reial, però ahir va topar amb dos defensors decidits a amargar-li la nit. Mentrestant, a la dreta, Araujo s'encarregava d'aturar Barrenetxea.
Quan Ter Stegen i els defensors són protagonistes és que la cosa no rutlla. La cara de pomes agres de Xavi a la banqueta era un reflex del que passava damunt la gespa, amb els seus jugadors incapaços de trenar jugades amb continuïtat. El partit era un exercici de supervivència. Un entrepà de pedres. Quan s'aconseguia dominar la possessió no s'aconseguia crear perill, només respirar una mica. No va ser fins a les portes del descans que el Barça va aixecar una mica la veu, protestant dues accions consecutives. Primer una falta a Lewandowski a la frontal. I després un possible penal a João Félix. El portuguès va rebre una entrada a la cama de suport quan havia superat el seu defensor. Hi va haver contacte, després de superar Zubeldia, però Félix va exagerar més del compte i el col·legiat Alberola Rojas ho va considerar insuficient per xiular penal, i el VAR tampoc hi va fer res al respecte. Entendre el criteri arbitral aquesta Lliga suposa, massa vegades, tirar una moneda a l'aire.
Davant de l'escenari de patiment al primer temps, Xavi no va tardar a posar a escalfar Pedri, segurament el futbolista més talentós d'aquest Barça. També un dels més castigats per lesions musculars. Després de la represa, tot seguia igual. El canari i Ferran van sortir al rescat del Barça abans de l'hora de partit, però la Reial era qui seguia picant. I fins i tot va reclamar un penal sobre Oyarzabal que l'àrbitre tampoc va xiular.
Xavi ho va provar amb una nova parella de ball, donant entrada a Lamine Yamal i Raphinha. El tècnic cremava totes les naus a l'espera de trencar a favor el 0-0 que lluïa en el marcador. Però tampoc. Qui assumiria el protagonisme seria Ter Stegen, amb una nova aturada a Barrenetxea. Tot semblava destinat a l'empat fins que va arribar un cop de cap ple de fe d'Araujo. La centrada la va fer Gündogan. Després de reivindicar-se als micròfons, ahir també ho va fer a la gespa. Amb més cor que futbol, el Barça suma un triomf crucial per no despenjar-se de la Lliga.
