Fe cega
BarcelonaConfesso que el fitxatge de Dani Alves em genera sensacions contradictòries. D’una banda, el cervell em diu que repescar una vella glòria de 38 anys és poc congruent amb l’afany d’edificar futur al voltant del prometedor jovent que té el Barça; de l’altra, el cor em batega més fort pel magnetisme i l’indomable gen guanyador del brasiler. I el que em sembla indiscutible és que, en pocs dies, l’aterratge de Xavi ha despertat una il·lusió adormida entre el barcelonisme i que l’arribada d’Alves contribuirà a posar-nos de bon humor.
Trobo significatiu que la setmana que hem escrutat les normes de Xavi al vestidor, i que hem celebrat que Piqué fos el primer a adaptar-s’hi, per allò de la por que el nou entrenador tingués problemes a l'hora de dirigir excompanys, acabi amb l’aterratge d’un altre membre distingit del millor Barça de la història. Aparentment, el tècnic –com la majoria del quadre de comandament del club– no veia clar el fitxatge d’un veteraníssim, però l’hauria convençut l’oferta d’Alves de fer de mentor dels joves, d’instruir-los en l’exigència de defensar la samarreta blaugrana, com va fer l’estiu passat, quan va capitanejar cap a l’or la selecció olímpica brasilera.
Dani Alves ja no és aquell lateral incombustible que arribava setanta cops per partit a l’àrea rival, però tampoc no és el personatge frívol que veiem ballant o posant-se perruques a les xarxes socials. Al vestidor i al camp, pocs tan professionals com ell, i segur que no restarà. I la decisió de fitxar-lo, iniciativa de Xavi, porta implícita una realitat que havia anat agafant cos amb l’anunci de la sortida de Ramon Planes de la secretaria tècnica i la neteja de personal del vestidor: el gran poder de decisió que tindrà l’entrenador quan fa poques setmanes el president afirmava que no el veia com a mànager. Doncs bé: és evident que el mànager serà Xavi.
I això, que podria semblar perillós tenint en compte la gran quantitat de qüestions que ha de controlar l’entrenador del Barça en el seu dia a dia, a mi em sembla una bona idea. Òbviament, Xavi no es pot dedicar a rastrejar el mercat buscant extrems, ni a negociar altes i baixes, però, a falta d’un director esportiu, sí que és raonable rodejar-lo d’un organigrama amb què se senti còmode –Alemany, Jordi Cruyff i ves a saber si Puyol– i que ell tingui l’última paraula com ha passat amb Alves.
Si sortirà bé o malament només ho dirà el temps, però, posats a dipositar una fe cega en algú, que sigui en algú que té crèdit per prendre les decisions amb criteri.