12/02/2024

FC Barcelona (out of context)

Cada vegada que algú del Barça obre la boca, el departament de comunicació del club es posa en tensió. No hi ha res més difícil que mirar de controlar el discurs institucional en una entitat d'aquesta magnitud, amb tantes cares conegudes i tantes exposicions públiques. Si fos pels dircoms, hi hauria poquíssimes rodes de premsa i les entrevistes es reduirien a la mínima expressió. També es minimitzarien les càmeres i els que manen tan sols estarien rodejats de gent de la màxima confiança, per allò de les filtracions.

El Barça té un problema greu. De joc i de resultats. Però també d'estabilitat institucional. Quan algú agafa el micro, costa saber si realment diu la veritat, si diu la veritat a mitges o si ens està aixecant la camisa. Quan Laporta es mostra tan confiat de complir amb el pressupost i recuperar el fair play, de seguida apareix Tebas per respondre que caldrà una venda sonada per poder fitxar amb normalitat. Ens enreda el president? ¿O resulta que l'han enredat a ell perquè no agafi atacs d'ira com el de diumenge a la llotja on, tal com va informar Catalunya Ràdio, va tornar a fer volar unes safates de canapès?

Cargando
No hay anuncios

Què volia dir Deco, en la ja famosa entrevista a la revista portuguesa Nascer do Sol? Ell, que tantes vegades ha fet lectures de partit radicalment oposades a les de Xavi. ¿Creu que cal una destitució imminent? ¿Realment pensa que s'havia de canviar l'ADN del Barça? ¿O, com després es van afanyar a matisar, es referia a canviar únicament les rutines del dia a dia? En tindrem la resposta d'aquí a uns mesos, quan el director de futbol hagi escollit el nou entrenador blaugrana. Mentrestant, s'ha activat la maquinària institucional per dir-nos que Xavi i Deco parlen regularment, que tenen sintonia i aposten per una visió cruyffista del futbol. Doncs d'acord...

Cargando
No hay anuncios

La pilota no entra, el Madrid es distancia, la Champions es veu com una utopia i sembla com si tothom s'espolsa les culpes. Massa gent es veu autoritzada per dir-hi la seva. El discurs no és unànime i varia en funció del marcador de la jornada. Es cau en contradiccions absurdes i després cal moure cel i terra per matisar-ho al·legant que tot plegat "s'ha tret de context". I, si tot això falla, en última instància sempre es pot culpar els mitjans de comunicació: aquella colla de malbarsalunistes que viuen en una caverna antilaportista permanent.