Uns fallen massa i els altres ensumen sang, però Makkelie...: els apunts en calent del Bayern-Barça

BarcelonaDerrota del Barça a Munic, sí. Però sensacions molt diferents en relació amb els precedents recents contra els alemanys. Dos gols locals en només quatre minuts van arruïnar una actuació esperançadora dels de Xavi Hernández. A continuació, uns apunts en calent.

La trituradora ja no ho és tant. Ter Stegen, més xiulat a Munic que no pas Lewandowski, va tocar la pilota amb les mans per primera vegada al minut 27. I no per avortar cap ocasió clara del Bayern, sinó per atrapar una centrada innocent de Mazraoui. En el mateix temps, Pedri i Lewandowski en dues ocasions van amenaçar Neuer amb oportunitats molt serioses. Que el Barça ha tornat ja ho intuíem, però calia humanitzar l'infern de l'Allianz Arena, encara que fos durant una estona, amb exemples com aquests per acabar-ho de confirmar. És més, si la trituradora bavaresa ja no és un rival d'abast quimèric, m'atreveixo a dir que la Champions pot tornar a generar alguna cosa més que frustracions entre l'afició blaugrana.

Caçar i condimentar. Sense les palanques el Barça no hauria pogut fitxar peces diferencials com Lewandowski o Kounde. I sense els fitxatges, difícilment l'equip podria haver sortit tan segur de si mateix a competir contra tot un Bayern. Però és de justícia posar el focus també en el talent preexistent, com ara el d'una dupla d'interiors que qualsevol equip del continent voldria tenir. Cal valorar com toca que Pedri i Gavi, que no sumen 40 anys, siguin capaços de governar un totpoderós que va basar els seus perills en les transicions i la pilota parada. El que l'andalús caça amb un ímpetu que emociona el canari després ho condimenta amb un tacte descomunal. Quin parell.

Goretzka, factor diferencial. És divertit donar un cop d'ull a les xarxes amb els partits del Barça en joc. A Twitter no es fan apunts en calent, sinó en flames. I després que el Bayern frustrés les esperances blaugranes en només quatre minuts, l'assenyalat per la crítica sobre la marxa va ser Busquets. Segurament més per les ganes irracionals que hi ha de veure'l escalfar banqueta al costat de Piqué i Alba que no pas per arguments futbolístics. Per part meva, prefereixo reconèixer el mèrit de Nagelsmann en el canvi de Goretzka per Sabitzer, que havia vist una targeta groga i el matx li estava anant una mica gran. L'ex del Schalke va entrar com un búfal i va trobar els camins que els alemanys no trobaven.

Makkelie: casolà, casolà. El Bayern ensuma sang com ningú i el Barça va perdonar moltes ocasions durant la primera part. Però reconèixer aquestes dues premisses és perfectament compatible amb dir que l'arbitratge de Danny Makkelie va escombrar cap a casa. El zenit d'aquesta dinàmica va ser el clar penal que Davies va fer-li a Dembélé just abans del descans. Si bé el lateral canadenc és un tros de futbolista en atac i en defensa, en aquesta acció concreta va ser superat per l'extrem francès i el va fer caure a terra sense tocar la pilota. Infracció evident que el col·legiat no va voler assenyalar en directe i que el VAR no va recomanar revisar. Injust i incomprensible.