Exposar Alves així és acostar-lo a la retirada: els apunts en calent de l'Elx-Barça
Combinar el brasiler amb Dembélé a la banda no és un bon negoci
BarcelonaEl Barça ha apuntalat la seva posició a la Lliga amb un nou triomf al camp de l'Elx. Dos gols de Ferran Torres i Memphis Depay (de penal) a la segona part van capgirar la diana inicial de Fidel. A continuació, els apunts en calent del partit.
Punteria com a revulsiu. Primera suplència de Ferran Torres des que va arribar al Barça. Xavi el volia oxigenar al Martínez Valero, però va trigar poc a fer-lo tornar a la gespa. Amb el marcador en contra, l'extrem valencià, assenyalat per la seva falta de punteria, va assumir el rol de revulsiu i, ves per on, va convertir la primera ocasió que va tenir. Després en va fallar tres, una de les quals amb mèrit destacable d'Edgar Badia, però cal donar valor a l'encert immediat des de la banqueta, a l'impacte de la seva entrada al partit. Potser aquest petit pas al costat era necessari per afrontar la pròxima titularitat.
Una mala passada.Pel que sabem, Dani Alves té a tocar que li renovin el contracte. Amb quasi 39 anys, el brasiler és una garantia quant a la comprensió del joc de posició, un bon element per acompanyar els joves que pugen i conserva la finesa a la cama dreta. Aquests són els punts forts que fan que Xavi demani que el brasiler allargui la segona etapa al club. El que no quadra és que el tècnic n'exposi els defectes en defensa tant com a Elx. Fer-lo compartir banda amb Dembélé, que no fa grans cobertures, per parar laterals llargs com Mojica i extrems ben dotats com Fidel, no seria precisament un favor. La prova, l'1-0.
Feina per al doctor Pruna. Que quedi clar que qui escriu sempre s'ha declarat fan de Ter Stegen. Des de la defensa en els seus inicis, quan pugnava per la titularitat amb Bravo, fins a l'atreviment de posar-lo al nivell de Valdés, referent sota pals de la història del Barça. Per això fa tant de mal veure les prestacions actuals de l'alemany, condicionades per l'estat del seu genoll dret i la mala gestió que fa de la crítica, encara més quan aquesta última es fa des de l'observació. És cert que a Elx va salvar el 2-1 amb una gran estirada en un xut de Pere Milla, però és que fins i tot en els encerts emana dificultat: la pilota li anava a la dreta i va impulsar el salt amb la cama esquerra. El doctor Pruna té feina per compensar aquesta anomalia. Hi ha en joc el llegat d'un gran porter.
El VAR beneficia el Barça. El Barça es consolida a la zona Champions amb tres punts suats amb tinta i un polsim de polèmica. L'1-2 de Memphis (quin tros de llançament de penal!) va néixer del VAR, que va veure unes mans de Barragán. Després l'Elx va reclamar el mateix càstig a l'àrea contrària en una acció de Jordi Alba. El criteri de la primera jugada no va valer per a la segona i això va encendre la parròquia i la banqueta locals. El Barça va sortir aquesta vegada beneficiat del greuge, però és innegable que la norma segueix amb llacunes. La interpretació feta per subjectes mana sobre la teòrica objectivitat de les màquines.