Com evitar que Lamine Yamal sigui un trofeu de caça major

BarcelonaLa progressió meteòrica de Lamine Yamal l’ha fet mereixedor, amb només 17 anys, de tots els elogis imaginables del futbol. El jove davanter blaugrana va a exhibició per jornada. L’última, a Vila-real, regalant una assistència sensacional per a Raphinha, amb l’exterior de la cama esquerra, que servia per tancar una maneta a l’estadi de la Ceràmica. Peça clau de la selecció espanyola que va guanyar l’Eurocopa aquest estiu, l’extrem del barri mataroní de Rocafonda ja ha fet mèrits per colar-se entre els candidats a la Pilota d’Or. És, de llarg, el jugador amb més desequilibri del conjunt blaugrana. Però també el centre de la diana dels rivals. Tothom busca la manera d’aturar-lo, encara que no sempre sigui a les bones.

Lamine Yamal va rebre dues puntades molt dures al tram final del partit contra el Vila-real. Una primera de Sergi Cardona al genoll. L’altra d’Ilias Akhomach, que el va colpejar a la tíbia per darrere. En tots dos casos, sense opció de jugar la pilota. Aleshores el marcador ja era d’1 a 5 i l’àrbitre, el mallorquí Busquets Ferrer, va resoldre les accions amb sengles targetes grogues per als futbolistes locals. De res van servir les protestes de Raphinha, que actuava com a capità i demanava un càstig més sever. Des del VAR, Iglesias Villanueva tampoc va intervenir.

Impassible com sempre des de la banqueta, Hansi Flick no va protestar l’acció. Posteriorment, quan va ser preguntat sobre el cas a la sala de premsa, es va limitar a dir que "cal protegir els jugadors", però esquivava donar més detalls a l’espera de revisar novament el partit. En canvi, alguns membres de l’àrea esportiva sí que van posar el crit al cel i, de manera interna, consideraven que el Barça havia de fer un pas més enllà i pressionar el Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). "O això es talla de soca-rel o acabarà amb una lesió greu", comenta una de les fonts consultades a Sant Joan Despí.

La reunió dels àrbitres de dilluns per valorar les accions polèmiques

Dilluns, com és habitual, el CTA es va reunir per valorar la jornada de Lliga. És el dia que els col·legiats fan balanç dels partits i revisen les imatges polèmiques del cap de setmana. "L’objectiu és analitzar-les i establir un criteri universal per a la resta d’àrbitres, de cara als pròxims partits", explica l’àrbitre i periodista Joan Fàbregas. El divendres, a través d’una videoconferència, es fan arribar les conclusions als col·legiats. Les entrades de Cardona i Ilias a Lamine Yamal van formar part del carrusel d’accions a valorar.

A escala mediàtica, hi ha consens en afirmar que almenys l’entrada al genoll de Cardona hauria d’haver suposat l’expulsió per la temeritat de l’acció i perquè no té cap intenció de jugar la pilota. Però no va ser, als mitjans, el més destacat del dia. Entre el marcador, que Lamine Yamal es va aixecar i va poder continuar jugant i que el partit havia estat marcat per la lesió de Marc-André ter Stegen, l’acció va quedar en un segon terme.

Fos notícia de primera plana o no, el Barça ha decidit no participar d’aquest debat. Més enllà de les veus individuals que consideren que el club s’hauria de queixar, que hauria d’engegar tot l’aparell mediàtic per defensar Lamine Yamal i exigir càstigs severs en entrades d’aquesta duresa –és el que va fer el Reial Madrid amb Vinicius–, la política barcelonista és la de mantenir un perfil baix en l'àmbit arbitral. "No serveix de res protestar. I corres el risc de patir l’efecte bumerang. Les solucions passen per una altra banda. Fer lobi, treballar per guanyar pes a les institucions", sostenen des dels despatxos nobles. Per això, tot i que internament hi ha qui creu que el president hauria d’agafar el telèfon i parlar amb els àrbitres, des de la cúpula del Barça descarten cap gest en aquest sentit. "Ni s’ha produït ni es produirà", asseguren fonts oficials blaugranes.

La política de comunicació del Barça impedeix parlar dels àrbitres

L’aposta per aquest discurs assenyat xoca amb la passió que aixeca el futbol, sobretot en calent, i especialment si el resultat no ha estat favorable. La política de comunicació del club prohibeix taxativament parlar dels àrbitres, sigui quin sigui el context. Una normativa que Xavi Hernández sovint se saltava a la torera a les sales de premsa, així com el president Joan Laporta. Amb l’arribada de Flick, un entrenador de l’escola alemanya que té un perfil més serè que no pas el seu predecessor a la banqueta, el club ha notat un gran canvi. "No només es comporta així al camp i a les sales de premsa. Després dels partits se centra en el futbol i evita parlar dels àrbitres", sostenen des de l’entitat. Una manera de fer que ha arrossegat tothom, també Laporta. Evitar que Lamine Yamal sigui un trofeu de caça major està en mans dels àrbitres de la Lliga.