L’espectacular neteja de Mateu Alemany al Barça té llums i ombres

BarcelonaEl soci del Barça ha conegut aquesta setmana gràcies a un teletip servit per l'agència Efe que el club ha reduït la massa salarial del primer equip masculí de futbol fins als 404.709.155 euros. Amb una exactitud que sembla extreta d'un full de càlcul, ha transcendit que la despesa projectada entre sous i amortitzacions és 161.751.612 euros més baixa que la de fa tot just un any, quan la partida s'elevava fins als 566.460.767. Segons la mateixa font, els gairebé 405 milions que hi ha compromesos avui per costejar la plantilla que dirigeix Xavi Hernández suposen un 54% dels ingressos de l'entitat d'acord amb les ràtios de càlcul de la UEFA, que té una normativa de control econòmic més laxa que la Lliga. L'estiu passat el mateix percentatge se situava en el 73%.

Els números publicats, que el Barça normalment explicava en roda de premsa o en trobades amb periodistes dies després del tancament del mercat de fitxatges, tenen principalment un responsable: Mateu Alemany, que des d'aquesta setmana està sense feina després d'acabar una aventura de dos anys i mig al capdavant de la direcció esportiva blaugrana. L'executiu mallorquí abandona la nau amb la feina feta i els vaticinis acomplerts. "Jo no soc el més indicat per fer un nou Dream Team, però sí per fer neteja en aquest vestidor", va dir amb el micròfon apagat en l'acte de campanya electoral en què Joan Laporta va comptar amb el seu suport. 30 mesos mal comptats després d'aquell comentari mig de broma, el primer equip ha renovat els lideratges i és més sostenible.

La prova més contundent d'aquesta gran revolució per capítols és que només sis futbolistes de la plantilla que va resultar després del primer mercat de fitxatges amb Alemany com a cap d'operacions conserven la taquilla a Sant Joan Despí: Ter Stegen, Sergi Roberto, Ronald Araujo, Pedri González, Frenkie de Jong i Iñaki Peña. La resta d'integrants d'aquell equip, incloent-hi el tècnic Ronald Koeman, que va ser destituït a l'octubre pels mals resultats, han acabat marxant per diferents circumstàncies.

La tisorada d'aquest estiu neix de les sortides de Griezmann, Piqué, Trincao, Jordi Alba, Nico González, Kessie, Dembélé, Dest, Lenglet, Umtiti, Ansu Fati, Eric Garcia i Abde. Tots ells tenien contracte en vigor més enllà del passat 30 de juny i, mitjançant operacions de traspàs, cessió o rescissió, han generat un estalvi de 212.771.159 euros sumant-hi salaris i amortitzacions. Mentrestant, la despesa projectada amb les 5 incorporacions que el Barça ha signat aquest estiu correspon a menys d'una quarta part d'aquesta xifra. Oriol Romeu, Ilkay Gündogan, Joao Félix, Joao Cancelo i Iñigo Martínez suposen 50.562.711 euros bàsicament en sous, ja que Romeu és l'únic que arrossegarà amortització (molt minsa, d'1,3 milions anuals). El contrast és evident. I, per postres, les operacions dels últims mesos deixen 81,5 milions en concepte de traspassos, si bé el de Griezmann, que és el més alt (20 quilos), genera pèrdues comptables.

Però aquesta acumulació de bones notícies en l'àmbit econòmic tenen lletra petita, casuística i un punt d'improvisació sobre la marxa, com bé demostra l'agonia amb final feliç per la inscripció d'Iñigo Martínez, resolta a última hora enviant Eric Garcia al Girona. Tot seguit, les explicacions.

La idea de Laporta era recuperar Leo Messi

L'escombrada d'Alemany al vestidor és un fet consumat, però té un punt de partida traumàtic per al barcelonisme i també per a Laporta: Leo Messi. Entre llàgrimes i a contracor, l'astre argentí va haver de marxar al París Saint-Germain perquè el club de la seva vida no podia permetre's la seva continuïtat. Dos anys després d'aquella majúscula decepció, les parts van reconciliar-se per intentar un last dance a Montjuïc. En els dos casos, el director de futbol, conscient del forat econòmic del Barça, aixecava les celles envers l'optimisme del president, que si ara celebra la higiene salarial és en part perquè no ha de pagar la fitxa del millor jugador del planeta i tampoc la dels dos inseparables que l'acompanyen avui a l'Inter Miami: Busquets, que hauria renovat, i Jordi Alba, que tenia contracte fins al 2024.

Plantilla curta i deures per fer

Els 404,7 milions de massa salarial són per pagar una plantilla amb 19 efectius, la més curta dels darrers 30 anys. El Barça no té totes les posicions doblades i es beneficia de la feliç irrupció de Lamine Yamal i Fermín López, dos joves de baix cost que estan cridats a tenir força presència al primer equip, i també de la interinitat contractual de Joao Félix i Joao Cancelo, dos cedits que, si despunten, obligaran el club a encetar negociacions amb l'Atlètic de Madrid i el Manchester City si vol adquirir-los en propietat.

Si els dos portuguesos acaben quedant-se, cobraran més del que tenen compromès aquest any. Sobretot l'exmatalasser, que enguany percebrà només 400.000 euros bruts del Barça. Però això només passarà si rendeixen aquesta temporada. En canvi, la renovació de Xavi i el seu staff, que ja està està meritada, pactada i pendent d'anunciar-se, sí que elevarà la factura salarial. El mateix que l'arribada de Vitor Roque, que està prevista per al gener i sumarà una altra fitxa per pagar.

El Barça continuarà excedit: per què?

Tot i l'espectacular retallada salarial al primer equip de futbol, tot apunta que el Barça seguirà excedit en els càlculs del fair play financer de la Lliga i que necessitarà estalviar més del que vulgui registrar per operar en el mercat. Aquesta serà la condició per encabir el nou contracte de Xavi, la regularització definitiva de Gavi, que si juga amb dorsal del primer equip és en virtut d'una cautelar, i també l'alta de Vitor Roque. Les estretors per inscriure, salvades fa uns dies amb un aval i pagarés per valor de 12 milions, no desapareixeran. Deco, hereu d'Alemany als despatxos, tindrà el mateix problema.

Però per què? Com és que ni estalviant com s'ha estalviat el límit salarial deixarà de fer la guitza? L'explicació rau en els ingressos del Barça, que es mantenen per sota dels nivells previs a la pandèmia i que en l'exercici 23-24 tindran dos inconvenients afegits: l'exili a Montjuïc, que obrirà un forat de vora 100 quilos només en matchday, i també la resta d'un 25% dels drets televisius de la Lliga fruit de la venda a Sixth Street de l'estiu passat. A més, per calcular el fair play cal tenir en compte el filial, el juvenil, el femení i les seccions professionals.

Malgrat les mesures preses, les previsions no són 100% encoratjadores. Tot plegat amb el gruix del crèdit de l'Espai Barça, que no es va firmar amb les millors condicions, aparcat fins al 2026.