Europa continua sent un malson per al Barça (2-1)

Enviat especial a ManchesterEl Barça mantindrà un any més la sequera europea. Després de quedar-se fora a la fase de grups de la Champions, va dir adeu a l’Europa League a les primeres de canvi davant d'un Manchester United que li va demostrar que encara li falta un xic per estar al nivell dels grans. L’equip va disputar l’eliminatòria i va caure amb honor, però al capdavall se’n va anar cap a casa després de desaprofitar l’avantatge que havia aconseguit a la primera part gràcies a un gol de Lewandowski. Fred i Antony van capgirar el marcador en un partit calent i apassionant a Old Trafford (2-1)

L’equip havia tingut mala sort per partida doble. D’entrada, perquè es va trobar contra el pitjor rival possible a la segona competició europea, un United ressuscitat des que Erik ten Hag n’és l’entrenador. I, també, perquè havia de jugar sense tres jugadors clau com Gavi, Pedri i Dembélé. Per si no n'hi havia prou, l’equip va perdre Araujo, lesionat a la segona part a Manchester. Massa contratemps per a un Barça que es va veure obligat a canviar de plantejament i que, sobretot després del descans, no va poder contenir les envestides d’un equip més fort físicament, amb més cames per córrer i més pólvora en atac.

Xavi demanava als seus jugadors que tinguessin cap. Probablement, el més complicat contra un rival que ataca en tromba i en un estadi que s’encén com un llumí. El United ja havia demostrat al Camp Nou que era superior en l’intercanvi de cops i va confirmar-ho al partit de tornada. El factor emocional hi va pesar, però si el Barça va quedar fora no va ser per l’ambient, sempre hostil. Els red devils estaven desorientats després del gol de Lewandowski, que va superar De Gea des dels onze metres al quart d'hora de partit. Un penal que va cometre de manera absurda Bruno Fernandes, el mateix jugador que havia perdonat, minuts abans, un mà a mà amb Ter Stegen. El gol blaugrana va glaçar el rival, que va estar a punt de regalar el segon just abans del descans amb una pèrdua del porter que no van saber aprofitar ni Sergi Roberto ni Kessie.

Però Ten Hag va saber reactivar els seus jugadors al descans. L’entrada d’Antony va donar coratge a un United que, aprofitant una pèrdua de Kessie, va empatar just tornant dels vestidors. El Barça, imperial fins llavors, segur de si mateix, va perdre confiança i es va quedar sense la solidesa que havia demostrat en una primera part notable. Sense els interiors titulars, Xavi va decidir poblar igualment el mig del camp i cedir l’atac a Raphinha i Lewandowski, ben ajudats per Sergi Roberto, fins que va ser substituït per Ferran Torres. El joc no era tan vistós, però no es tractava d’exhibir-se sinó de guanyar. I els partits duren 90 minuts. El United, amb cames fresques i atacant per les bandes, augmentant la pressió, va capgirar la situació i va passar a dominar el partit i l’eliminatòria.

No va ser un error nou. De fet, el Barça ha caigut en aquesta trampa en molts partits aquesta temporada. De la mateixa manera que a la Lliga costa Déu i ajuda que els rivals superin Ter Stegen, a Europa sap que sempre acabarà concedint un gol. Fins a l'empat, l'equip havia sabut dur la pilota al mig del camp, controlar-la i impedir que el United pogués guanyar l'esquena de la defensa per velocitat. A la represa van tornar els fantasmes de les competicions internacionals. I amb un rival que té molta més pólvora que la majoria d'equips de Primera, el destí estava escrit.

Ja anant per darrere en el marcador va fallar el joc col·lectiu per generar ocasions clares de gol. Una rematada de Kounde i una altra de Kessie van ser les oportunitats més clares per empatar del Barça. Lewandowski, ben marcat, no va poder fer gairebé res més a banda de transformar el penal. Raphinha, per la dreta, no va desbordar la defensa. I Balde, malgrat el coratge en les accions ofensives per l'esquerra, va errar les centrades, totes defectuoses.

L'actuació d'homes com Busquets, que tornava de la lesió, i de Frenkie de Jong, van quedar difuminades pel resultat. Sobretot el migcampista neerlandès, pretès a l'estiu pel Manchester United, que s'havia mostrat imperial en la pressió, trencant línies amb la pilota i recuperant-ne quan feia tasques defensives.

A l'equip li va faltar qualitat individual contra un rival que, un cop va tenir avantatge, va decidir blindar la seva àrea i renunciar pràcticament a l'atac. Va fer la sensació que el Barça no s'ho acabava de creure i que va acabar atacant més amb el cor que amb el cap. La primera part es va fer llarga. La segona va passar volant. Un mal final per a un equip que encara està verd. Europa, un any més, haurà d'esperar.