L'eterna guerra del barcelonisme
No ens hauria d'estranyar. Malgrat breus períodes d'armistici, el Barça ha viscut en guerra contínua des de temps immemorials. És el seu estat gairebé natural. Aquesta lluita ferotge pel poder ha sigut el comú denominador de la seva existència, esperonada des d'aquella trinxera que es creu propietària de l'entitat, representant de certa Barcelona prou definida.
Són, precisament, els que han tenyit el blaugrana de gris mediocritat quan han estat al capdavant de la nau i han fet el possible per dinamitar els curts terminis de llum. Són els que no perdran ni tan sols la condició de socis després de la due diligence. Una infame gestió que mereixia un judici de Nuremberg futbolístic quedarà en un no res. A sobre, encara bramen i protesten des de mitjans històricament entestats en tergiversar l'opinió pública. Ja ho deia Orwell que mai havia vist diaris tan còmplices de la mentida interessada com els nostres, i això que, durant la seva estada aquí, no li devia interessar gens la informació esportiva.
Enmig d'aquest fragor, caldria recordar a les noves generacions que el Barça acostuma a representar aquests drames de manera cíclica. Tornem a la rutina històrica de l'enfrontament sistemàtic. Després de l'exposició de Ferran Reverter ha sortit de pressa l'establishment a negar la fallida econòmica dient que els actuals inquilins exageren amb els números, com si un forat de 1.350 milions es creés sol, com si la gent de la seva corda fos perfecte només per això, per ser dels seus. Gent, per cert, antitètica a qüestions d'identitat, a ser ambaixadors d'una catalanitat plena que ells combaten amb afany. Ja ho deia Cruyff, ni sabien per què guanyaven ni saben per què perden, pendents d'un objectiu únic: la reconquesta del poder perdut.
Un expresident ens deia fa quatre dies que el soci és "voluble", eufemisme que evita un diagnòstic més honest. Els seguidors es troben al mig, atrapats històricament en terra de ningú mentre xiulen les bales. Alguns ni s'adonen del rerefons. Potser aquells anys de Guardiola i Messi, d'enorme èxit i admiració planetària, van ser un miratge, un bell somni ja irrepetible. Han desmanegat el club i encara ho neguen. El Barça continuarà una temporada a l'UCI i, de moment, s'ha signat una treva de tres partits al voltant de Koeman. La seva defensa des d'un cantó serà pur interès en desgastar Laporta. No hi haurà escapatòria mentre no revifi l'economia i no maduri la colla de promeses que formen l'única font d'il·lusió en tan greu conjuntura. Tornem a les de sempre.
