Barça: 36 mesos d'anomalia

BarcelonaLa dimissió de Ferran Reverter com a CEO del Barça ara fa tres anys va trasbalsar la forma de gestionar l'entitat barcelonista del segon mandat de Joan Laporta. No només per la renúncia de l'executiu català, que tenia una visió sobre com havia d'afrontar-se el present i el futur força allunyada de la del president, sinó sobretot perquè Laporta va decidir no substituir-lo i assumir les funcions de Reverter. Així, l'advocat es va autoproclamar president executiu i va passar a gestionar l'entitat blaugrana "com una empresa familiar", en paraules seves. Ara mateix només existeix un altre gran club europeu que no tingui CEO, l'Inter de Milà, i dos clubs espanyols més de Primera Divisió que tampoc en disposin, el Rayo Vallecano i el València. A diferència del Barça, tots tres són societats anònimes i no una associació amb una junta directiva formada per càrrecs honorífics que no cobren per exercir.

La decisió de no substituir la figura de Reverter ha estat criticada recurrentment per l'oposició a Laporta i per una part de la massa social culer. Però aquesta pressió no ha fet recular el president. Al contrari. Els càrrecs de vicepresident econòmic i vicepresident de màrqueting continuen vacants malgrat que Eduard Romeu va dimitir del primer el març del 2024 i Juli Guiu va plegar del segon el gener del 2025.

La gran majoria de grans clubs de futbol europeus tenen un CEO o un director general per sota del president. El Reial Madrid, l'Atlètic de Madrid, el Bayern de Múnic, el Liverpool, el Paris Saint-Germain, el Juventus de Torí, el Manchester City, el Bayer Leverkusen, l'Ajax d'Amsterdam, el Borussia Dortmund, el Chelsea, el PSV Eindhoven, el Milan, el Manchester United i el Feyenoord disposen d'aquesta figura comuna en qualsevol gran empresa. Només en prescindeix l'Inter de Milà, que en tenia fins aquest 3 de febrer, quan Alessandro Antonello va fer les maletes per portar a terme la mateixa tasca al Roma. De moment, l'encarregat de suplir-lo ha estat el president del club italià, Giuseppe Marotta.

Entre els directors generals d'aquests clubs destaquen dos grans noms que van formar part del Barça en un passat recent. El català Ferran Soriano, vicepresident econòmic durant el primer mandat de Laporta, és el CEO del Manchester City de Pep Guardiola des del 2012. Un altre vell conegut és Omar Berrada, el CEO del Manchester United. Berrada va ser responsable de patrocini del Barça i director de desenvolupament comercial entre el 2004 i el 2011. Després d'una etapa al City com a director d'operacions del City Football Group, el 2024 va arribar al rival ciutadà per exercir de CEO.

Un altre cas destacat és el del Bayern de Múnic, el model de propietat del qual a vegades s'ha posat com a exemple del que podria esdevenir el Barça en un futur. La propietat del club bavarès pertany en un 75% als socis i en un 25% a tres multinacionals de la regió: Adidas, Audi i Allianz. L'actual president del Bayern és Herbert Hainer, que compta amb un CEO, Jan-Christian Dreesen.

Una 'rara avis' també a Espanya

A la Primera Divisió espanyola, 17 dels 20 equips tenen CEO o director general. Un d'ells és el Reial Madrid, que té José Ángel Sánchez (conegut col·loquialment com a JAS) exercint aquest paper des del 2006. El mateix passa amb els altres dos clubs que, a banda del blaugrana, són associacions esportives: l'Athletic Club i l'Osasuna. Les tres excepcions són el Barça i dues societats anònimes esportives: el Rayo Vallecano i el València.

L'entitat de Vallecas en tenia fins al 2022, quan el president Raúl Martín Presa va decidir destituir Luis Yáñez i encomanar-se també les funcions de director general. El mateix any, el València va nomenar Layhoon Chan com a presidenta i, a la vegada, va donar-li la gestió general i la direcció estratègica. Com que es tracta de societats anònimes esportives, Martín Presa i Chan cobren per portar a terme les tasques en els seus respectius clubs. Laporta, en canvi, no pot percebre cap salari per ser president del Barça. Els estatuts del club ho impedeixen.

Els directors generals

El Barça interromp el seu somni americà