L'estiu que va canviar la vida d'Iñigo Martínez
El central basc torna a Anoeta vestit amb la samarreta del Barça sis anys després del que hauria desitjat
BarcelonaOndarroa, que en euskera vol dir una cosa semblant a boca de sorra, és l'última localitat costanera de Biscaia abans d'entrar a la província de Guipúscoa. Aquest és el poble en què va néixer fa 32 anys Iñigo Martínez, un dels últims futbolistes que ha fet carrera en els dos grans rivals del futbol basc, la Reial Societat i l'Athletic Club. En el seu cas, el fet geogràfic encaixa amb la trajectòria que ha seguit amb la pilota als peus des que era un nen ros i entremaliat.
Com a bon biscaí de bressol, la seva primera samarreta de futbol va ser la de l'Athletic. Però com que Ondarroa està una mica més a prop de Sant Sebastià (Guipúscoa) que de Bilbao, va ser més molt fàcil que els vistaires txuri-urdin el captessin quan jugava a l'equip del poble i se l'emportessin a Zubieta, on es treballa el talent dels joves de la Reial Societat.
Després d'un temps al planter donostiarra, Iñigo va debutar amb el primer equip el 2011 i hi va disputar 239 partits oficials. Van ser sis exercicis i mig d'aprenentatge constant, amb pujades (Champions) i baixades (lesions) que el central va voler finalitzar l'estiu del 2017 després de rebre una proposta del Barça, que en aquell moment buscava un defensa central a instàncies del nou entrenador, Ernesto Valverde.
Directius blaugranes d'aquella època recorden a l'ARA les negociacions amb el president donostiarra, Jokin Aperribay, que es va mostrar molt inflexible. Es remetia a la clàusula de 32 milions perquè el futbolista acabava de renovar. Amb tot, el club blaugrana, que acabava d'omplir la butxaca gràcies a la fuga de Neymar al PSG, va comunicar que la pagaria i es va posar ràpidament d'acord amb Iñigo. Finalment, però, el fitxatge es va frustrar perquè a l'àrea esportiva hi va haver veus que van desaconsellar-lo perquè podia condicionar la progressió de Samuel Umtiti i sobretot perquè el nucli dur del vestidor va creure que un nou marcador afegiria massa competència a l'eix de la defensa.
En els mesos següents Javier Mascherano marxaria a la Xina, Yerry Mina aterraria a Barcelona i Umtiti començaria el seu particular calvari amb el genoll. Tot plegat va obligar el Barça a pagar la clàusula de Clément Lenglet un curs després d'intentar contractar Iñigo, que ha aterrat a Barcelona sis anys després del que hauria desitjat. El trencaclosques servit pels capritxos del futbol és monumental. I Lenglet, per cert, continua amb contracte en vigor com a blaugrana mentre acumula suplències a l'Aston Villa, l'equip anglès on va ser cedit els últims dies de l'últim mercat de fitxatges.
Com ha caigut Iñigo Martínez al vestidor del Barça?
Tornant a la curiositat fronterera Biscaia-Guipúscoa, el central va deixar la Reial Societat el gener del 2018 per vestir la samarreta que portava quan era un marrec. Enmig d'una àrdua polèmica, va fitxar per l'Athletic Club pels 32 milions que el Barça no va apoquinar i es va fer tan imprescindible a San Mamés com ho havia sigut abans a Anoeta, tal com demostra el fet que de 416 compromisos oficials entre els dos conjunts, només fos suplent en un com a athlectizale. En la resta, va estar lesionat o sancionat. Si hagués fitxat pel Barça el 2017, segurament no ho hauria pogut assolir. I ara que, ja veterà, per fi ha pogut vestir-se de blaugrana, està aprenent a ser carn de rotació, perquè a les ordres de Xavi Hernández ja ha sumat més partits a la banqueta (2) que en 12 cursos de carrera al País Basc.
Malgrat la falta de costum, Iñigo Martínez, que aquest dissabte visitarà la Reial Societat per primer cop des que juga al Barça (21 hores, Movistar LaLiga), s'ha adaptat a la nova realitat amb professionalitat i sentit comú. "Ja sabia que costaria. Vinc a l'equip que la temporada passada va tenir la millor defensa", va dir després del partit contra el Xakhtar a Montjuïc, en què va ser titular per segona vegada consecutiva, va ser el jugador amb més encert en la passada i va tornar a exhibir lideratge defensiu i visió a l'hora de superar línies en atac. Després va venir el clàssic, en què el pal de Kepa li va negar un gol i va acabar contrariat pel fet d'haver sortit a la foto de la segona diana de Bellingham, que es va beneficiar d'un rebot abans de batre Ter Stegen.
"Si tot va bé, serà un jugador molt important. A més, és bon company i està encantat perquè els metges l'han recuperat després de cinc anys amb problemes", apunten a aquest diari des de Sant Joan Despí, on és habitual veure Iñigo treballant fora d'hores per mantenir la forma. En pocs mesos, s'ha guanyat el vestidor, ha silenciat els dubtes raonables de Deco i, a sobre, com a bon defensor de les llengües sense estat, ja contesta entrevistes íntegres en català. Aquest dissabte torna a Donosti, la ciutat que el va acollir, el va veure despuntar i va plorar el seu adeu.