L'estelada mana al Camp Nou

BarcelonaLa treva entre la UEFA i el Barça en l'anomenat 'cas estelades' no ha frenat les reivindicacions dels seguidors blaugranes. El Camp Nou ha parlat i ho ha fet amb claredat. Milers d'estelades han inundat les graderies de l'estadi, una proclama en favor de la llibertat d'expressió i en resposta a les dues sancions que la UEFA va imposar al Barça per l'exhibició d'estelades a la final de la Champions de Berlín i en el partit contra el Bayer Leverkusen del mes de setembre. Quan ha començat a sonar l'himne de la Lliga de Campions l'afició blaugrana ha xiulat massivament, mentre es començaven a desplegar les milers d'estelades repartides per tot el camp, en una escena mai vista fins ara, i que ha superat els dies de més reivindicació. El club ha desplegat, a més, una pancarta gegant a la zona de lateral, amb la paraula 'respecte'. Al minut 17.14, com ja ve sent habitual durant els últims anys, l'escena s'ha repetit.

Tot això sota l'atenta mirada del delegat de la UEFA, el suec Karl-Erik Nilsson, i el responsable de seguretat, Juha Karjalainen, que han fotografiat el que estava passant a l'estadi des de la zona de tribuna, molt a prop de Josep Maria Bartomeu i el president de la Generalitat, Artur Mas. Tot i que no hi haurà sanció, el membre de la UEFA ha pres nota del que ha passat al Camp Nou. Al descans, durant gairebé cinc minuts, Bartomeu i el director d'esports professionals, Albert Soler, han tingut una conversa amb el cap de comunicació de la UEFA, Pedro Pinto. Sols, a la part alta de la llotja, se'ls ha vist gesticulant, a l'abast dels aficionats i les càmeres.

L'ANC, Òmnium Cultural, la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i el col·lectiu Drets han repartit 30.000 estelades als voltants del Camp Nou, gràcies a la feina de 300 voluntaris que repartien banderes entre tothom que ho demanava. "En una hora les hem acabat, molta gent la porta de casa, i molt estrangers l'agafen sabent el que vol dir", ha explicat una voluntària.

Segueix aquí el 'Minut a minut' del partitSi una cosa han aconseguit les organitzacions que repartien les 30.000 banderes als voltants del Camp Nou ha estat que l'estadi tingués un color especial. Això sí, molts dels que s'han fet seva una estelada ho han fet per inèrcia, sense tenir coneixement del significat de la bandera que els regalaven i agafaven amb entusiasme. Encara hi ha molta pedagogia per fer en aquest terreny. El primer grup de sud-coreans, tres nois joves, desconeixia el significat del que s'havien penjat a l'esquena. Tampoc uns compatriotes seus sabien què vol dir la bandera groga amb quatre franges vermelles –"sang", apuntaven– i una estrella al capdamunt. Tampoc ho sabien una família d'austríacs que s'intentaven ubicar en l'esplanada, ni un nombrós grup de colombians que es feia una fotografia, ni uns belgues apressats, ni un grupet de noies de la República Dominicana, ni un jove de Hong Kong.

Els francesos sí, per descomptat, ja fossin de Nantes o París. També el Nick, un holandès de Rotterdam, o el Damian, un polonès que parla un castellà fluid, i se suma a la reivindicació catalana: "Sóc del Barça des de petit. En això, estem amb el club i amb els catalans. La UEFA molesta, per això hi ha les banderes".

També en tenia coneixement en Samuel, un mexicà aterrat expressament a Barcelona per veure aquest partit i que ha acudit al Camp Nou amb la intenció de fer-se seva una estelada. Per descomptat, els qui fa temps que són a Catalunya n'estan al corrent. L'Ansu va arribar fa 10 anys de Gambia i està "a favor de la independència" perquè els catalans s'han "convertit" en el seu "poble".