Així ajuda el Barça els refugiats atrapats a Grècia, on "els camps semblen presons"
Marta Segú, directora de la Fundació, explica la situació als espais on no es permet l'accés a la premsa
BarcelonaDesenes de milers de refugiats continuen atrapats a Grècia, el país que la Comissió Europea va descriure com un "escut" davant la immigració, en campaments on les autoritats no permeten l'accés als periodistes. A Malakasa, a 250 quilòmetres d'Atenes, hi han traslladat el centenar de supervivents del naufragi del 14 de juny, un dels pitjors de la història del Mediterrani. La directora de la Fundació del FC Barcelona, Marta Segú, va poder visitar fa uns dies els projectes en què participen dins d'aquests camps i explica a l'ARA el que hi va veure.
"La sensació és de tristor, sembla que els refugiats de Grècia ja no existeixin, perquè la majoria d'organitzacions internacionals i voluntaris ja no hi són. És cert que han baixat molt les arribades, però encara hi ha milers de persones que necessiten suport. I les autoritats gregues no faciliten la feina a les organitzacions de solidaritat. Els camps semblen presons", lamenta la directora.
Com a metgessa, Segú ha comprovat de primera mà la situació sanitària dels camps on les autoritats gregues, amb el finançament de la UE, han tancat els refugiats. "És molt deficient. Hem vist dones embarassades de set mesos que no han tingut cap revisió mèdica o criatures amb anèmia per la qualitat deficient del menjar, o amb paràsits intestinals o lesions a la pell. La gent està abandonada", denuncia.
L'impacte sobre la salut mental de l'espera als camps de refugiats, on la vida queda suspesa, també és greu. "Són persones molt fortes i resilients, sobretot les dones que he conegut. Van haver de marxar de casa seva de manera precipitada i ho van haver de deixar tot enrere. I després, en el seu periple fins a Europa, han hagut d'afrontar situacions molt dures, sovint soles, pel bé dels seus fills. Hem vist criatures amb depressió, angoixa o trastorns de conducta que reflecteixen el seu malestar intern".
La Fundació del FC Barcelona treballa des del 2017 conjuntament amb les organitzacions locals gregues Cheering i Organization Earth, dues ONG que estan atenent més de 650 criatures i joves en diversos camps de refugiats (Malakasa, Schisto, Korinthos, i Ritsona). "Intentem a través de l’esport que els nens i nenes i joves puguin exterioritzar totes les emocions negatives: l'esport és una eina per millorar la situació emocional i també per detectar les afectacions més importants", explica Segú.
El poder de la marca Barça
Amb una metodologia pròpia, que anomenen SportNet, aborden tots els àmbits de la vida de les criatures, des de la salut física fins a la mental, promovent hàbits saludables i també fan formació ocupacional per ajudar-les a construir-se un futur. "L’esport és una eina molt poderosa i quan arriba de la mà del Barça encara ho és més. Els nens i nenes s’emocionen amb una samarreta amb l’escut del Barça. Com a marca tenim un poder molt gran que pot estar al servei de famílies que estan patint molt", conclou Segú.
I aposta per solucions de fons: "Acabem de veure el naufragi d'un pesquer amb 600 desapareguts, entre els quals un centenar de criatures que anaven a la bodega amb les seves mares: és inadmissible i vergonyós que la UE deixi morir la gent a la deriva. Tothom té dret a migrar per buscar una vida digna per a ell i els seus fills. És el que faria jo si hagués nascut a l'Afganistan, a Síria, o Somàlia. És el que faria qualsevol pare o mare. Cal obrir vies segures d'entrada a Europa per a la gent que fuig de països en conflicte, desastres naturals, el canvi climàtic o la fam exacerbada per la guerra d'Ucraïna. Països com Tanzània o el Líban n'acullen milions, mentre que a Europa hi ha qui es posa les mans al cap quan aquí n'arriba l'1%".