L’espia de la Stasi que va fer gran l’Olympiacos

BarcelonaEl 1949 el doctor Petros Kokkalis va creuar la frontera nord de Grècia i va entrar a Macedònia, llavors part de Iugoslàvia. Feia fred i els hiverns al nord de Grècia són molt durs. Kokkalis era un prestigiós metge que havia liderat projectes per modernitzar els hospitals grecs malgrat ser un fervent opositor del règim de dretes de Ioannis Metaxàs. Kokkalis era socialista i quan els nazis van envair Grècia va passar a col·laborar amb l’ELAS, l’exèrcit d’alliberament comunista. Per a algú que havia estudiat a les universitats de Zuric i Berna com Kokkalis, era un pas difícil, ja que els partisans, en cas de ser enxampats, eren executats. Però no va dubtar i va unir-se als guerrillers, dormint a l’aire lliure, caminant per cims nevats, aprenent a disparar. El 1945, amb la guerra acabada, va formar part del primer govern grec de transició, com a ministre. Però la guerra civil va esclatar, i ell es va trobar al bàndol equivocat. El 1949 va ser un més entre els milers de grecs que van abandonar casa seva. El professor Kokkalis no hi va tornar mai més i moriria a Berlín Est el 1962.

Als anys 80, però, el fill de Kokkalis, Sokratis, va complir l’última voluntat del seu pare i va portar les cendres a un cementiri grec. Grècia començava una etapa democràtica i Sokratis, criat a l’Alemanya de l’Est, va decidir anar-se’n a viure a Grècia. Sokratis havia visitat Grècia per primer cop el 1969, quan va aterrar a Atenes amb una llicenciatura en física sota el braç, en condició de delegat en territori grec de les empreses estatals de l’Alemanya de l’Est. Però Sokratis Kokkalis no era com el seu pare. Si el seu pare es va jugar la pell a les muntanyes amb un fusell a l’esquena per defensar els ideals de Marx, el seu fill va prioritzar el seu ego. Si el pare suava fent operacions de tòrax pioneres a Grècia, el fill suava per fer diners. En pocs anys, Sokratis Kokkalis, delegat d’un estat comunista en un estat controlat per militars de dretes, va esdevenir un empresari d’èxit aixecant l’imperi Intracom, grup que encara controla empreses relacionades amb les telecomunicacions.

El 1993 Kokkalis fill va convertir-se en un nom famós quan va comprar l’Olympiacos. Llavors el club del Pireu ja era el que tenia més lligues -en tenia 25, per les 16 del Panathinaikòs-, però eren anys complicats en què el seu rival tenia més èxit. Kokkalis va gastar-se un munt de diners per fer del seu equip una potència i no va fallar. Malgrat que va trigar quatre anys a guanyar la primera lliga, del 1997 al 2010 va guanyar totes les lligues excepte dues. A més, també va guanyar sis copes i altres títols importants com ara les Copes d’Europa de bàsquet (1997), waterpolo (2002) i voleibol (1996 i 2005). Per a mig Grècia, doncs, Kokkalis va convertir-se en un heroi que recordava a la massa social de l’Olympiacos, històricament relacionada amb les classes populars i les esquerres, el seu pare. Ara, Kokkalis era un personatge fosc que controlava la federació grega, amb vincles polítics tant a l’esquerra com a la dreta i un passat fosc.

El 1997, quan es van obrir els arxius de la policia secreta de la RDA, la Stasi, un jutge alemany va explicar que el jove Kokkalis va ser informador seu, amb el sobrenom de Rocco. És a dir, el president que va fer gran l’Olympiacos, guanyant gairebé sempre les lligues, havia sigut espia de la Stasi. La notícia va provocar un gran enrenou a Grècia i el mateix Kokkalis va admetre que era certa. Tot havia començat quan va acompanyar el seu pare a fer unes conferències a l’Alemanya Occidental a inicis dels anys 60. En tornar, va ser enxampat amb articles de contraban al cotxe i va acceptar treballar per a la Stasi a canvi de no acabar a la presó. Kokkalis, doncs, va treballar per a la Stasi fins a mitjans dels anys vuitanta. De fet, se’l va relacionar amb expolítics de l’Alemanya de l’Est acusats de corrupció, personatges amb qui hauria tingut tractes per aixecar Intracom, un imperi econòmic que amb el temps li va permetre comprar un club de futbol que va fer créixer. A més, va ajudar el govern grec a negociar amb la Unió Soviètica, quan encara existia, i va crear un programa per ajudar estudiants grecs pobres col·laborant amb Harvard. Kokkalis podia negociar a la vegada amb Moscou i els Estats Units.

El 2010, finalment, es va vendre el club a Evangelos Marinakis, un empresari del sector naval, fill d’una família molt arrelada al Pireu, que ha continuat amb la ratxa guanyadora de l’Olympiacos amb pràctiques que han arribat a provocar una investigació de la Interpol per corrupció.