L'escola de barri que batega a la defensa del Barça

Sant Adrià de BesòsEl Club Esportiu Sant Gabriel és un dels temples del futbol formatiu del nostre país. Ja en el seu moment va ser un dels referents del futbol femení a Catalunya: va arribar a estar cinc anys seguits a Primera Divisió entre el 2010 i el 2015. Tot i que en els últims temps la secció femenina del club s’ha anat esmicolant a poc a poc per la falta de recursos. La secció masculina, que també va tenir èpoques daurades i va formar grans futbolistes com Luis García o Oleguer Presas, avui s’enorgulleix d’haver format quatre jugadors que han començat aquesta temporada amb el primer equip del Barça: Alejandro Balde, Gerard Martín, Sergi Domínguez i Àlex Valle.

L’objectiu del club fundat el 1960 és clar: “Formar jugadors”, assegura el president del Sant Gabriel, Gregorio Peralta. “Com que no tenim primer equip, estem molt orgullosos que marxin a clubs grans com el Barça i debutin a Primera”, diu Xavi Miracle, director esportiu de l’entitat. “Som un club que fa de trampolí de jugadors i entrenadors”, afegeix. De fet, el club de Sant Adrià de Besòs té un contracte amb el Barça des de l’any 1994 que permet als culers aconseguir els serveis dels jugadors més destacats del Sangra. Gairebé cada temporada algun dels joves futbolistes del club acaba vestit de blaugrana.

“Nosaltres hem de tenir clar que el jugador que enviem al Barça pot acabar triomfant al futbol professional. És essencial que tingui un bon entorn familiar”, explica Peralta. Per això, quan creu que algun jugador té un nivell superior al de la resta i un entorn favorable, no dubta en oferir-lo al club barceloní. “És inútil retenir-los. Si algú vol i pot marxar a un equip més gran li hem de donar la baixa”, assegura.

La gran capacitat de formar defensors

“Gairebé tots els jugadors que han sortit d’aquí i han arribat a ser professionals són defenses”, explica Miracle. Per això no és casualitat que els quatre futbolistes que van començar la temporada a les ordres de Hansi Flick amb passat al club sant adrianenc se situïn a la línia defensiva. “Ara mateix, els dos laterals esquerres del Barça –Balde i Gerard Martín– han estat formats a casa. I si comptem Àlex Valle, que està cedit al Como, en són tres”, afegeix el director esportiu.

Fa més de tres lustres, el president del Sant Gabriel ja era conscient del potencial de Balde: “Era prebenjamí i ja el vaig oferir al Barça, però em van dir que no. Va marxar a l’Espanyol i al cap de quatre mesos el Barça es va interessar per ell i se’l va emportar. Mai entendré com no el van fitxar directament quan jugava aquí, era un espectacle”, recorda. Ara que el veu triomfant a l'elit, al·lucina.

Gerard Martín, en canvi, va fitxar pel club del Besòs quan era infantil i va estar-s’hi quatre anys, fins que el va fitxar el Cornellà. “Tenia un gran potencial, aquí destacava moltíssim, però no m’esperava que arribés al primer equip del Barça. M’ha sorprès molt”, confessa Peralta. Valle, per la seva banda, només va estar un any al club, seguint una trajectòria diferent de la de Sergi Domínguez, un altre blaugrana que ara juga eminentment al filial. Domínguez va començar a l’escoleta del Sant Gabriel amb només 5 anys i ara ja suma alguns partits com a central amb el primer equip del Barça. “Jo jugava amb el pare de Sergi Domínguez a futbol sala, i ja vaig veure que el Sergi xutava molt fort per com era de petit, i vaig insistir al pare que me’l portés al Sant Gabriel”, recorda el president. “Quan estava a l’aleví A li va marcar tres gols al Barça sent central i el van voler fitxar l’any següent”, afegeix.

Peralta té clara la clau de l’èxit des que és president: “Guanyem a base de coratge. El que ens fa diferents és la força que té el club per salvar categories i fer possible l’impossible”. També creu que els jugadors que es formen al Municipal José Luis Ruiz Casado –dona nom a un exjugador del Sant Gabriel víctima d’ETA– “aprenen a patir i això els fa més intensos”, afirma.

Joan Llandrich, l’home que va apostar pel futbol femení a la ciutat

“Tothom coneix el Sant Gabriel pel Llandrich”, diu Miracle. Abans que l’actual Lliga F fos professional, Sant Adrià de Besòs lluïa equip femení a la Primera Divisió estatal. Un futbol femení sense la popularitat que ha aconseguit en els últims anys però que, gràcies a l’aposta de Llandrich per potenciar-lo, va permetre al Sant Gabriel jugar cinc anys a la màxima categoria. “Llandrich es gastava quantitats estratosfèriques de la seva butxaca per mantenir l’equip femení. A les jugadores els pagava pis, sou, transport i estudis”, ressalta Peralta.

“Eren moments en què el masculí anava amb roba sense marca i el femení, en canvi, vestia Nike perquè el Llandrich només volia posar diners per a les noies”, assegura el president. Però tot va canviar quan Llandrich va marxar, i només van poder mantenir el futbol base femení fins que el Llevant Les Planes els va prendre "més de 70 nenes", segons Miracle.

Iñigo Martínez: quan Espanya deixa de ser una prioritat