L'error històric

Ensenyo les cartes: com a espectador, soc partidari de la Superlliga perquè ja ho era quan estava convençut que cap club no s’atreviria mai a proposar-la. I aquest desig, provocat per l’acumulació de partits sense atractiu, no impedeix que m’adoni que un projecte tan complex no es pot improvisar unilateralment, fins al punt que se n’ha anat en orris per demèrits dels pretesos fundadors.

Tot i que queda molt bé per al relat, em sembla d’una ingenuïtat descomunal atribuir l’ensorrament instantani de la Superlliga a les protestes populars que es van produir a primers de setmana. Hi ha hagut pressions polítiques, institucionals i legals molt menys evidents i molt més determinants per espantar els propietaris dels equips anglesos i, amb ells, fer caure el castell. Però la qüestió és que el projecte de la Superlliga s'ha venut malament perquè ni tan sols s’havien parat a pensar amb quins criteris esportius convidarien els cinc participants alternatius, ni com es repartiria la part del pastís destinada solidàriament a la resta del sector futbolístic.

Mentre Ceferin, Tebas i Infantino han dedicat les seves aparicions a amenaçar els dissidents amb l’excomunicació, l’única veu que ha argumentat per què la Superlliga hauria sigut nociva per al negoci global del futbol és la de Gerard Piqué en una entrevista a Universo Valdano. El central blaugrana va fer una exposició de xifres i una exhibició de sentit comú davant la qual fins i tot els que ens delíem per un torneig exclusiu vam haver d’acceptar el risc de desaparició d’un munt de clubs i, per tant, de llocs de treball.

Al final d’un conflicte, el factor més important perquè la situació no s’enquisti és la generositat del vencedor. I, com que la UEFA i companyia no poden acceptar la idea esportiva de la Superlliga, fora bo que escoltessin les reclamacions econòmiques dels clubs que més enriqueixen la Champions i, sobretot, que accelerin i millorin un nou format competitiu. El que van presentar dilluns és, al marge d’incomprensible, ridícul.

Deia el comunicat del Barça, emès dijous quan la Superlliga ja criava malves, que hauria sigut un error històric no afegir-se a la iniciativa. I hi estic d’acord: perquè el Barça està arruïnat i perquè encara paga a les seves vitrines les conseqüències d’haver ignorat la Copa d’Europa en la seva gènesi. Però també ha sigut un error històric haver malaguanyat la feina sorda d’un lustre traient a passejar el projecte de manera matussera. Potser la pròxima generació tindrà més sort.