Èric Abidal, la força de la voluntat
El defensa francès del Barça ha superat un tumor al fetge en un temps rècord i fins i tot va arribar a jugar la final de la Copa d'Europa i aixecar l'orelluda. El tràngol l'ha fet més popular que mai aquest 2011
BarcelonaUn dels noms de l'any en clau Barça és Èric Abidal. I no perquè marqués el gol a San Mamés la nit de Reis que classificava al Barça pels quarts de final de la Copa del Rei, si no per un motiu més humà. Al lateral francès de 32 anys li van detectar un tumor al fetge i el Barça ho va comunicar públicament de seguida, el 15 de març. Dos dies més tard Abidal era operat i iniciava una recuperació que s'intuïa llarga. Ningú comptava amb el francès fins al principi de la temporada següent. Però la seva força de voluntat i la seva fortalesa física van aconseguir un d'aquells petits miracles mèdics.
Abans de dos mesos, el 2 de maig, Abidal rebia l'alta mèdica per poder entrar a la convocatòria del partit de tornada de les semifinals de la Champions contra el Reial Madrid. I per rematar la sorpresa, amb l'eliminatòria resolta, Guardiola li va regalar a Abidal els últims minuts del partit perquè pogués rebre l'estima dels culers presents al Camp Nou. L'ovació va ser de les grosses, d'aquelles que posen la pell de gallina.
El Barça estava classificat per la final de la Champions a Wembley i Abidal va decidir que volia guanyar-se el lloc i convèncer Guardiola que arribaria a temps per ser titular. I ho va aconseguir: El 28 de maig Èric Abidal va saltar a la gespa de Wembley en l'onze inicial. I quan va acabar el partit –partidàs– amb el 3-1 al marcador i es disposava a pujar les escales per rebre la medalla de campió, Carles Puyol –que Guardiola l'havia fet sortir els últims minuts perquè pogués aixecar la copa orelluda– va parlar amb Xavi i van decidir cedir-li el braçal de capità i l'honor d'aixecar ell la copa. S'ho havia guanyat.