Els equilibris amb el 'fair play' que venen al Barça

BarcelonaXavi Hernández es va reunir amb Erling Haaland fa unes setmanes per explicar-li el seu projecte. L'ariet noruec, que té tots els números per abandonar el Borussia Dortmund aquest estiu i encara no ha decidit on seguirà la seva carrera el curs vinent, va rebre amb delit les explicacions futbolístiques de l'egarenc, que en una roda de premsa posterior va proclamar: "No m'he trobat cap jugador que no vulgui venir". Efectivament, amb un tècnic amb mètode, projecció i ascendent a la banqueta i un president executiu i carismàtic —Joan Laporta— a la llotja, el Barça ha recuperat un tros de l'atractiu perdut els últims cursos, com bé demostra el 0-4 de fa uns dies al Santiago Bernabéu. En canvi, encara li falta una mica per tornar a ser solvent en matèria econòmica, com reflecteix el fet que sigui l'únic equip de la Lliga amb un fair play financer negatiu. Aquesta pedra, sedimentada a còpia de sobredimensió salarial, continuarà afectant la planificació esportiva, fins al punt que tant serà que els millors futbolistes vulguin anar al Camp Nou si després no hi ha espai normatiu per inscriure'ls. Messi també feia comptes de quedar-se i al final va haver de marxar per aquest motiu fins fa poc desconegut per a la culerada.

La realitat del fair play és tan crua que hi ha veus a l'àrea esportiva del Barça que veuen "absurd" alimentar il·lusions amb nous fitxatges perquè ara mateix no hi ha cap marge assegurat per poder-los inscriure. Conscient d'aquesta dificultat, Laporta ha refredat els últims dies les opcions de Haaland o Mbappé. Internament, però, la inquietud també s'aplica a Kessié i Christensen, amb els quals ja hi ha un acord perquè fitxin lliures de traspàs i encara no una fórmula definida al 100% per apuntar-los a les competicions. Tots dos cobraran un sou força alt d'entrada (amb els signing bonus prorratejats), però no podran jugar fins que el Barça no assoleixi prou fair play. El mateix succeirà amb Azpilicueta, un altre defensa del Chelsea amb el qual hi ha una entesa verbal a l'espera que pugui desvincular-se del club londinenc, o amb la resta dels moviments que la direcció esportiva vulgui tancar per a la temporada 2022/2023. El problema no és de liquiditat per pagar traspassos, tal com mostra la recent adquisició de Ferran Torres, sinó de marge per ajustar-se als límits que marca la Lliga per poder tramitar altes. De fet, es va necessitar renovar Umtiti fins al 2026 perquè el valencià fos inscrit.

Fa setmanes, el Barça pretenia que l'acord amb el fons d'inversió CVC, per valor d'entre 270 i 300 milions, li concedís carta blanca per operar sense estretors en el mercat d'estiu. Però la patronal que lidera Javier Tebas ha frenat aquestes intencions i ha fixat en uns 50 milions la xifra que el club blaugrana podrà dedicar en concepte de fair play, en la línia del percentatge que cobren la resta d'equips que s'han acollit a LaLiga Impulso. D'aquí la moderació en el discurs sobre Haaland, el fitxatge del qual es menjaria tota la injecció de capital i encara reclamaria gestos addicionals. L'escenari actual obliga el club a refredar les expectatives i treure la calculadora per complementar CVC amb estalvis que permetin inscriure les contractacions pactades, les que encara estan per acordar i els contractes renovats d'Araujo i Gavi, que augmentaran bastant el seu valor. "Ara per ara només podem fer servir el 25% del que generem. Si generem 10, doncs farem servir 2,5", il·lustren des del Camp Nou en relació a la regla 1/4. El percentatge puja al 50% per als grans salaris.

Cops amagats per no fer vendes traumàtiques

La situació, per tant, posa el focus en les sortides de jugadors que poden generar plusvàlues i un estalvi de sou compromès. Coutinho, revaloritzat a la Premier, representa l'opció més clara en aquest sentit, ja que el Barça en va devaluar el valor i espera cobrar un traspàs de l'Aston Villa que serviria per tancar un benefici i deixar de pagar una fitxa de crac fins al 2023. Amb Griezmann, la segona temporada de cessió a l'Atlètic de Madrid només afectarà salarialment, ja que l'opció de compra no és obligatòria aquest estiu. Si el Barça vol fer més diners amb vendes, la solució tampoc passaria per desprendre's de Frenkie de Jong, que només deixaria una plusvàlua si arribés una oferta de més de 60 milions, la xifra pendent d'amortitzar. Amb Memphis o Araujo, si no renoven, un traspàs sí que donaria beneficis, però l'oferta no seria gaire elevada perquè només els queda un any de contracte. D'altra banda, les sortides per final de contracte de Dembélé i Sergi Roberto no suposarien cap estalvi en fair play, ja que no hi ha cap quantitat prevista per al curs 2022/2023 d'aquests jugadors. Tot plegat condueix el Barça a uns equilibris que pot tenir cops amagats com una renovació per espaiar salari diferit de Busquets, amb contracte fins al 2023, o alguna renúncia de Piqué, que acaba el 2024. Entre tots dos jugadors el Barça té un deute per satisfer a partir de l'1 de juliol superior als 100 milions d'euros bruts.