Sònia de Alba: "El tancament de Barça TV ha sigut traumàtic"

BarcelonaEl segon contracte més antic de Barça TV era el de Sònia de Alba, una de les periodistes que més bé han ajudat a construir la personalitat d’una televisió que el 30 de juny passat va abaixar la persiana. Durant els últims anys ha sigut la cap de planificació i organització d’un projecte apassionant que sempre ha sigut més que un mitjà de comunicació.

L’últim dia no va poder contenir les llàgrimes.

— Em considero forta, però vaig sucumbir. Em vaig posar a plorar durant l’últim informatiu. No sé com el Llorenç Tarrés va poder aguantar la pressió per sortir al davant de tota la plantilla i acomiadar Barça TV sense equivocar-se, dignament, de la manera més professional possible, sense faltar al respecte a ningú. Va ser maco, però molt emocionant. No és només que hi hagi gent que se’n vagi al carrer, que ja és molt dur, sinó que amb Barça TV es tanca una vida. En el meu cas són 24 anys. Aquell projecte que vam crear entre tots es tanca. Vam viure les últimes hores amb molta emoció perquè veies la cara de la gent i era una barreja entre llàstima, desolació i neguit pel futur.

Les últimes setmanes no devien ser fàcils.

— Com que ens havien comunicat la decisió dos mesos abans, semblava que tothom ho tenia paït, però els últims deu dies van ser molt durs. Primer, perquè estàvem en negociacions per les indemnitzacions. Quan 24 hores abans es va arribar a un acord ens vam adonar que ja no hi havia marxa enrere. L’últim dia vam estar com en un núvol, amb molts mitjans que van venir a fer-nos costat. L’endemà, quan la gent va començar a ser conscient de la situació, va ser horrorós. És només feina, però hi ha un component emocional molt bèstia.

Per què és tan important Barça TV?

— Hem tingut millors i pitjors moments, però sempre hem intentat ser molt rigorosos. Mai hem entrat en joc amb una altra tele d’un altre club. La línia editorial ha sigut sempre molt professional, però li hem afegit una implicació personal molt gran. En el meu cas, ha sigut la meva primera i única feina. Quan vam començar, la gent encara estava picant les parets del que havia de ser Barça TV al Camp Nou. A poc a poc el projecte va anar creixent i tots vam acabar fent-nos nostra la televisió. Tothom hi ha donat el 200% perquè hem sigut com una família. Ha sigut una experiència increïble. 

Què es perd sense Barça TV?

— El club perd una plataforma comunicativa molt important. Hi ha nous canals de comunicació, des de l’streaming fins a les xarxes socials, però hi ha molts socis i sòcies del Barça que seguien l’actualitat del club a través de Barça TV. Es perd una eina estratègica, un altaveu, molt important. Hi ha gent a la qual, per edat, serà molt difícil reconduir a altres plataformes. Entenem que és una decisió econòmica, però el tancament de Barça TV ha sigut traumàtic. Hi ha uns diners que el club, ara mateix, no es pot permetre, però a mitjà termini la transició no serà fàcil.

El club no podrà seguir creant el mateix arxiu audiovisual.

— Tot l’arxiu documental de Barça TV és del club, però el problema és qui generarà a partir d’ara aquestes imatges. Des del juliol del 2023 hi haurà moltes coses que no es documentaran audiovisualment. Hi ha moments que quedaran orfes, hi haurà un buit. Potser d’aquí uns mesos es torna a activar, però durant un període, no.

De què està més orgullosa?

— Hem fet un producte molt professional. Hem explicat el club des de dins, donant protagonisme al primer equip de futbol, però també al planter i a les seccions. Em quedo amb el tracte personal que hem tingut tant amb els treballadors del club com amb els esportistes. Les relacions personals que s’han teixit són molt potents. Veure com han reaccionat els jugadors i els entrenadors al tancament de Barça TV ha sigut emocionant.

Vostè va ser la primera dona periodista de l’Estat a fer narracions d’esports com el bàsquet.

— Una de les coses que en els últims anys he trobat a faltar és fer més narracions de partits. Explicar els fets en viu és un dels luxes de la nostra professió. He fet de periodista, he locutat, he dirigit... Ha sigut un creixement personal molt gran. M’agrada el periodisme esportiu i la diversitat d’un club com el Barça, que és molt ric socialment i esportivament. 

Què li sembla l’acord amb el qual s’ha arribat amb els treballadors?

— L’acord d’indemnitzacions és correcte. El pacte inclou set persones que s’incorporaran al club i set més en funcions que s’han d’acabar de concretar. Són 14 persones que tindran feina. En general, estem contents.

Veu possible que en un futur torni a existir una nova Barça TV?

— Espero que sí. El món audiovisual canvia molt de pressa, però confio que el club pugui tornar a tenir una estructura semblant en el futur. No sé si haurem d’esperar deu mesos o deu anys, però és important per poder explicar bé la diversitat del club des de dins.