Kessie és el Paulinho de Xavi: els apunts en calent del Barça-Sevilla

BarcelonaVictòria del Barça per eixamplar la distància amb el Reial Madrid a la Lliga. Vetllada reivindicativa de Raphinha i Jordi Alba, protagonistes contra un rival que només va aguantar mitja part. A continuació, uns apunts en calent.

Favorit, sí. Xavi no vol la pressió de ser el favorit per endur-se la Lliga, per això diu que el seu equip és "candidat" al títol estatal. La realitat, però, mostra que aquesta edició, al Barça, només se li pot escapar. Els números són incontestables: els blaugranes ja tenen vuit punts d'avantatge i en tota la primera volta només n'han perdut set. A més, ja han visitat tots els camps teòricament compromesos i tan sols han encaixat set gols en 20 partits. Les pròximes setmanes, amb baixes, probables rotacions i l'eliminatòria europea amb el Manchester United, serviran per veure el punt de maduresa que ha assolit l'equip. Però el títol que marca la regularitat, passi el que passi, no pot fugir de les mans.

Sense Busi no és el mateix. El Barça de Xavi ho té molt bé per cantar l'alirón, però haurà de vigilar amb les lesions si no vol perdre la velocitat de creuer. L'egarenc ha construït un equip solvent i que domina a les àrees. Ara bé, la clau de tot està en la medul·lar, on es produeix una superioritat vital gràcies a la convivència de quatre migcampistes en concret: Busquets, De Jong, Gavi i Pedri. En els primers minuts contra el Sevilla, va caure el capità per una lesió al turmell i, esclar, no va ser el mateix saltar a la pressió o trobar passadissos interiors amb ell que amb Kessie, l'encarregat de mirar de substituir-lo. Que Sergi Roberto no fos la primera opció per ocupar la vacant va ser sorprenent. I que Pablo Torre ni tan sols estigués a la banqueta és preocupant. Amb tot, la selecció de Xavi no va anar tan malament.

Kessie paulinheja. En la zona d'incidència d'un migcampista, Kessie va tenir una actuació discreta. Però l'ivorià és un d'aquells jugadors que guanya atributs quan trepitja l'àrea. Amb ell, el Barça va sumar una alternativa rematadora més enllà de Lewandowski, i també una opció reeixida per pivotar per a l'arribada d'homes de segona línia. En aquest sentit, va ser excel·lent la seva maniobra per assistir en l'1-0 Jordi Alba, favorit de Xavi –que no del club, que prefereix Marcos Alonso– per oxigenar Balde. Kessie no és un migcentre ni un interior ordenat. No millora les jugades a través de la passada i no construeix des de la base, però mossega gràcies a un físic imponent i té vocació ofensiva. Recordeu Paulinho amb Valverde fa uns anys? Doncs la veritat és que s'hi assembla una mica.

La dreta proposa, l'esquerra finalitza. El Barça va guanyar el duel contra el Sevilla a través de les bandes. Si la dreta, amb Kounde i Raphinha ben acoblats, es va fer un tip de generar superioritats i de servir caramels enverinats per a la defensa andalusa, l'esquerra, amb Jordi Alba i Gavi, va tenir gust i precisió per finalitzar les oportunitats més clares. L'exemple més paradigmàtic d'aquesta tendència va ser el 2-0, obra de Gavi. Kounde, que va sobradíssim, va posar a córrer Raphinha i el brasiler, que va anar de menys a més, va tenir la sang freda per trobar el jove andalús sol al segon pal. Per cert, bon detall del 6 blaugrana dedicant la seva primera diana a la Lliga al lesionat Dembélé.