Les energies positives de Laporta

Dies enrere, Lluís Llach glossava Laporta a les xarxes titllant-lo de "generador d’energies positives". Més prosaic, Jordi Basté argumentava en una entrevista que la flor al cul de Cruyff l’havia heretat ell, convertida en tot un jardí. Amb el personatge és habitual passar de l’adhesió sense escletxes dels seus incondicionals a l’odi africà que li dediquen altres des del primer dia. Laporta aconsegueix que els matisos se’n vagin a fer punyetes, que no hi hagi més colors que el blanc o negre. Entre les files dels aliats, com més propers siguin els partidaris més vehements es tornen, rendits admiradors de bena als ulls, incapaços de trobar-li ni un mínim però. És el màxim líder espiritual de la causa, i en això són tan exagerats i tossuts en la posició com els combatius militants de l’altra trinxera, que el detesten sense dissimular i no troben bé res del que fa. Si els escoltes a ells, tot és fruit de la xamba, de la baraka d’un personatge caòtic, catedràtic en la improvisació, interessat i que actua a cop de rampell segons dicten les seves gònades. Li neguen el pa i la sal. I si et quedes al mig, en la minoria que sospesa pros i contres, que manté independència de criteri i no obeeix als diversos interessos encunyats pels litigants, ho tens clar, perquè el foc amic o enemic et posarà a prova diàriament. Tal és el grau de divergència entre els dos ismes del moment, just un any després d’engegar la segona etapa a la llotja en un moment extrem de profunda crisi generalitzada al club, víctima d’un còctel d’ingredients realment explosiu.

Fa una setmana, amb la sensacional allau d’orgull i autoestima culers viscuda gràcies a l’impagable equip femení, quedava clar que Laporta ja ha obrat un petit prodigi, consistent en retornar l’esperança a l’afició que no gasta el temps en bàndols. Pel que fa al masculí, és un miracle que hagi revifat tan ràpid quan tot feia esperar una llarga travessa pel desert i ara el panorama sigui quasi ideal perquè han tornat els somriures arreu. Recuperar l’autoestima arrabassada per Bartomeu ja ha estat un miracle. De totes maneres, malgrat que no capti l’atenció prioritària del personal, l’autèntic repte de Laporta és eixugar el paorós dèficit que compromet el futur. Es necessiten molts Spotify si volen esborrar tants números vermells, sucosos ingressos a dojo. En el compte d’explotació se la juguen ell i el club, però com que els culers tornen a estar distrets i engrescats no es fixen gaire en l’autèntic moll de l’os.