Els enemics del Barça

BarcelonaEl tòpic de considerar la premsa de Barcelona un enemic potencial del Barça amaga un problema conceptual bàsic: la creença errònia que el periodisme ha de remar seguint el mateix corrent de qui governa el club. Massa vegades s'ha sentit membres de l'entitat blaugrana demanar públicament que els jugadors, l'afició, la directiva i la premsa han d'anar tots a una. Aquesta suposició és l'antítesi d'allò que li pertoca fer a un periodista, a qui la societat li atorga el paper de fiscalitzar el poder. I el Barça és poder. Molt més del que pot semblar a primera vista. Per això tants tenen tantes ganes d'entrar-hi malgrat la desgraciada situació econòmica.

De fet, els primers que són (o eren) conscients d'aquesta funció del periodisme són els actuals directius del Barça que ara assenyalen la premsa quan es publiquen informacions que els fiscalitzen. Els mateixos directius que fa una mica més de tres anys aplaudien els mateixos periodistes quan fiscalitzàvem la junta de Josep Maria Bartomeu. Fins i tot, alguns d'ells també feien de fiscalitzadors mitjançant els seus comptes a les xarxes socials. Les declaracions contra la premsa de Joan Laporta, Xavi Hernández i Frenkie de Jong només són la punta de l'iceberg de l'obsessió pública i privada cap al nostre gremi que hi ha a dins del club. Hi era en temps de Bartomeu (el Barçagate és la prova) i hi és amb Laporta.

Qui escriu ha tingut constància que, després de publicar alguns articles durant el segon mandat de Laporta, responsables del club han elaborat llistes negres amb els noms dels possibles talps interns que podien haver-me donat la informació. Però l'obsessió per descobrir qui transmet informació als periodistes està destinada al fracàs en un club amb més d'un miler de treballadors i desenes de directius, executius, entrenadors i jugadors amb abundants dosis d'ego i ambicions personals. El talp és (gairebé) tothom. De totes maneres, l'obsessió segueix i es va magnificant. "Hi ha persones en el club que us tenen ganes", em va escriure per WhatsApp un company de professió després que desveléssim a l'ARA que la subhasta de l'NFT d'Alexia Putellas va tenir diverses anomalies.

En una cosa tenen raó els integrants del Barça: el nivell de fiscalització periodística al qual està sotmesa l'entitat blaugrana és pràcticament únic en el món de l'esport. Malgrat que ho expressen amb esperit de queixa, hauria de ser un motiu per sentir-se orgullós de pertànyer a aquesta entitat. La fiscalització és un senyal de salut democràtica del Més que un club que els dirigents pregonen. El Barça, encara que alguns consideraran que només són 11 homes o dones darrere d'una pilota, és un dels màxims representants de Catalunya al món i seria nociu que el periodisme mirés cap a una altra banda davant la seva tasca diària.