Si encara no és el moment de Xavi ens ho hauran d'explicar molt bé: els apunts en calent del Benfica-Barça

BarcelonaDerrota dolorosa, merescuda i amb un punt de vergonya del Barça a la Champions a Lisboa. Els blaugranes queden tocadíssims a Europa, i el seu entrenador, Ronald Koeman, encara més discutit.

Una decisió de mandat. La Champions League, encara que el rival no sigui dels millors, sempre et posa a lloc. El Benfica va convertir en un miratge el bon paper del Barça diumenge contra el Llevant. Cap de les millores advertides a la Lliga va tenir futur a la màxima competició. I Koeman, que ja estava sentenciat abans de Lisboa, reviu amb tot mereixement la pressió sobre el seu càrrec. Qui sap si arribarà a asseure's a la banqueta dissabte al Wanda. Sigui quan sigui, el Barça i Laporta han de prendre una decisió que marcarà el mandat. Si encara no és el moment de Xavi, hauran d'explicar molt bé per què.

Costures a la vista. Si bé no va donar gaire resultat, el canvi de Piqué per Gavi a la mitja hora de joc d'un partit tan vital com el de Lisboa és de les decisions més valentes de Koeman al Barça. El barceloní, lliure de la línia de tres, va fer vista a la jugada de l'1-0: hi surt igual o més assenyalat que Eric García o Ter Stegen. Poc després va veure una groga i Orsato li va perdonar l'expulsió. De motius n'hi havia, per moure la cadira de l'home més carismàtic de la plantilla, que, com a marcador, i és llei de vida, cada cop se li veuen més les costures. Sobretot a Europa.

Un davanter que resta. Piqué va ser un gran defensa central, i ara, al contrari que altres veterans com Chiellini o Bonucci, no viu un bon moment. Dues línies més endavant tampoc convenç Luuk de Jong, tot i que en el seu cas mai no ha sigut un ariet de primer nivell. El paper del neerlandès a Da Luz va ser nefast. Poquíssima participació (vuit passades), moviments lents i fora de lloc a l'esquena de la defensa i un retrat constant en posicions de rematada. Va fer entre pena i gràcia (que no es perdi l'humor) veure com va desviar un xut de Pedri que anava dins i com va xocar amb el pal, com un cos inert, quan intentava acabar una jugada sobre la línia de gol.

Memòria d'èpoques fosques. Un Núñez, Darwin i no Josep Lluís, va enfonsar el Barça a Europa. Espectacular l'exdavanter de l'Almeria, que ha començat la temporada com un coet, i bona feina faria en època de vaques magres al Camp Nou. Dos gols (i un pal) de l'uruguaià en una nit que va recordar la de fa 21 anys a Istanbul, quan el Barça de Serra Ferrer va perdre per idèntic resultat (3-0) a la lligueta de la Champions, contra el Besiktas. "Hem fet un futbol de ball de saló", va dir el llavors directiu Àngel Fernández. Aquella campanya va ser l'última en què els culers no van passar a vuitens de la Copa d'Europa. Que no es repeteixi.