Encara que marxi, Umtiti seguirà costant diners al Barça
Cap dels clubs interessats en el central francès podria pagar-li la fitxa sencera
BarcelonaXavi Hernández està a punt de començar la seva primera pretemporada com a entrenador del Barça. D'aquí una setmana i dos dies, el tècnic egarenc i el seu staff es posaran a treballar amb les piles carregades després de les vacances i la il·lusió de retornar l'equip blaugrana al camí dels èxits. Els agradaria tenir a la seva disposició els fitxatges que han demanat perquè la plantilla tingui dues peces competitives per cada posició, però les limitacions econòmiques del club demanen paciència. El límit salarial colla per tot arreu i qualsevol moviment d'entrada (sigui modest o ambiciós) està condicionat a l'activació de les ja cèlebres palanques. Si no hi ha un daltabaix, la primera —la venda d'un percentatge de drets televisius— es tancarà abans del 30 de juny per evitar un tancament d'exercici amb pèrdues, però en caldran una o dues més per capgirar el patrimoni negatiu de la institució, revertir el fair play excedit i poder operar amb certa normalitat. Aquesta és l'única recepta per tornar a la regla 1/1, que permet la inscripció de noves fitxes sense que abans sigui obligatori fer un espai salarial equivalent al triple o al quàdruple del que es pretén donar d'alta.
Les palanques donaran oxigen al Barça per poder reforçar-se, però a l'àrea esportiva hauran de continuar fent els deures per aprimar la factura salarial del primer equip. De fet, aquest és el primer pas per poder construir estalvis i estar en disposició de pensar en novetats del nivell de Robert Lewandowski. D'aquí que la venda de Frenkie de Jong sigui tan important. Enviant el neerlandès al Manchester United a canvi de 100 milions d'euros entre fixos i variables, i amb la norma 1/1 a la mà, Mateu Alemany calcula que en generarà 60 de fair play entre la plusvàlua assolida i el salari estalviat. Però el director de futbol en vol més. Perquè, per encàrrec de la junta directiva de Joan Laporta, ha d'abaixar la massa salarial fins als 400 milions al final del mes d'agost i, per tant, necessita més sortides. En aquest sentit, Xavi va comunicar fa un mes a Samuel Umtiti, Riqui Puig, Óscar Mingueza i Martin Braithwaite que es busquessin equip. Posteriorment va fer el mateix amb Clément Lenglet, Neto Murara i Miralem Pjanic. Tanmateix, el missatge clar i meridià no ha fet efecte. De fet, als despatxos s'imposa la sensació que la majoria d'aquests set futbolistes —tots tenen contracte en vigor— es presentaran com si res a les proves mèdiques del dia 4.
El degà d'aquest grup de descartats és Umtiti, a qui l'entitat porta més de dos anys intentant-se treure de sobre sense èxit. A grans trets, hi ha dos motius que han evitat que el marcador trobés una solució al seu ostracisme al Camp Nou. Un és el seu estat físic, condicionat per la lesió crònica al genoll esquerre que pateix des de just després del Mundial del 2018, que va guanyar amb la selecció francesa. I l'altre, el desproporcionat contracte que va firmar abans de caure en desgràcia, un acord fins al 2023 que el convertia en un dels més ben pagats de l'equip. La barreja d'aquests dos factors no permetia explorar opcions reals de sortida per a Umtiti. Ara, però, hi ha un matís important que juga a favor del Barça: la renovació que va firmar al gener fins al 2026, una mesura 100% econòmica per generar fair play i poder inscriure Ferran Torres. Amb aquest acord, el central renunciava a un 10% del sou base i diferia una sèrie de quantitats a canvi d'un contracte més llarg i d'una opció de carta de llibertat a partir del 2023. Mentrestant, el club espaiava pagaments i sobretot podia oferir el jugador a altres equips sense que s'espantessin tant amb el seu salari.
Un valor de mercat desplomat
Amb el mercat reiniciat, i després d'un altre curs marcat per les lesions, Umtiti torna a estar a la rampa de sortida. Com va explicar L'Équipe, el francès ha entès que ha de marxar. Ara bé, segons ha pogut confirmar l'ARA, no veu amb bons ulls els destins que se li han ofert fins ara tant a la Ligue 1 com a la Serie A italiana. Són equips de la meitat baixa de la classificació i ell voldria no perdre el contacte amb les competicions continentals. I, el que és més important, són conjunts que no eximirien el Barça de pagar una part de la fitxa del central. Ni amb la rebaixa motivada pel diferiment pactat al gener el club deixaria de comptabilitzar pagaments durant la temporada 2022/2023 a un jugador que porta sense participar seguit des del 2018. No hi ha enginyeria contractual que pugui amb la davallada de rendiment d'Umtiti, un jugador que fa quatre anys estava valorat en 70 milions i ara, segons el portal Transfermarkt, en val només 2.
