Emili Rousaud: "No em va agradar la imatge que vaig projectar"

Barcelona"Quan em vaig observar des de fora, vaig veure que no m'estava projectant com soc. Perquè a mi no m'agraden les estridències, soc una persona discreta i treballadora. Vaig perdre el control", admet a l'agència Efe l'empresari Emili Rousaud (Barcelona, 1966), que va passar en pocs mesos de ser un absolut desconegut a posar-se al centre del focus mediàtic del Barça per acabar perdent la condició de vicepresident institucional després de dimitir.

"No va ser culpa de la premsa. Va ser culpa meva. Reconec que em vaig equivocar, perquè no em va agradar la imatge que vaig projectar. El que vaig fer va ser perquè estimo el club", ha insistit l'exdirectiu. En una entrevista, l'exitós empresari del sector de l'energia sol·licita no tornar a abordar més qüestions sobre el Barçagate: "Ja està tot dit i no hi ha res que es pugui actualitzar. A més, ara cal esperar que surti l'auditoria encarregada per la junta a PriceWaterhouseCoopers". Rousaud vivia sense estridències a la junta del Barcelona a l'espera de presentar-se com l'alternativa del consell blaugrana per a les eleccions del 2021, perquè mai va manifestar ni de manera privada ni pública que ja ho tenia decidit. L'hi havien proposat i es va limitar a dir: "Em fa il·lusió". Però, com si es tractés de l'efecte devastador d'un huracà, Rousaud va passar del més absolut anonimat a convertir-se en el punt de mira del barcelonisme i dels mitjans.

Un factor hi va portar: quan Ràdio Barcelona va revelar que el club havia contractat una empresa per tenir bons posicionaments a les xarxes socials i es va fer públic que el preu estava fora de mercat i que els missatges no només eren amables amb la junta, sinó contraris a personal de l'entitat i exesportistes de club. A Rousaud el va afectar directament aquesta circumstància perquè ell pertanyia a una comissió que havia de validar aquestes factures, però com que es van trossejar (en menys de 200.000 €) per no passar per les seves mans, va sentir que algú li havia fet el pont i, en definitiva, havia enganyat tota la junta directiva.

El desconegut Rousaud, en aquells dies, va passar del lloc més recòndit de la junta als titulars de premsa. Dues circumstàncies van ser les que el van fer sortir de l'anonimat: que se'l va vincular amb una mena de motí per fer dimitir el president Josep Maria Bartomeu i que a l'emissora RAC1 va deixar anar que "algú havia ficat la mà a la caixa". "Sí que és veritat que a la reunió informal de directius al febrer es va parlar d'avançar eleccions. Jo mai vaig posar entre l'espasa i la paret el president, ni perquè dimitís ni perquè avancés les eleccions. No és cert que li demanéssim la dimissió", insisteix.

Admet que ell es va alinear amb altres directius que van pensar que era millor avançar les eleccions (previstes per a l'estiu del 2021) en previsió del "complicat entorn econòmic" que s'acostava. "Defensàvem que pel tipus de decisions que s'han de prendre, que seran decisions molt valentes, era millor que les enfoqués un equip directiu amb sis anys de mandat", ha recordat. "Aquesta va ser la meva opinió, que no va compartir el president. I vaig respectar que el president ho veiés de manera contrària", ha apuntat Rousaud, després que se l'assenyalés, juntament amb Jordi Cardoner i Maria Teixidor, com a instigador per apartar Bartomeu de la presidència.

Quan un periodista li va preguntar a RAC1 el 10 d'abril si "algú ha ficat la mà a la caixa", Rousaud va respondre: "Sincerament crec que sí. Si els auditors externs ens diuen que aquests serveis que s'han prestat tenen un cost de mercat de 100.000 euros i n'hem pagat un milió, aquí algú ha posat la mà a la caixa".

Passades dues setmanes, després d'haver dimitit i veient com la polseguera aixecada es torna a assentar, Rousaud ha subratllat: "Tinc una reputació en el món empresarial. No em comporto d'aquesta manera. Els que ens n'hem anat som la gent que som coneixedors que aquí hi ha hagut una irregularitat per amagar aquest contracte a la junta, a tota la junta. No culpem la junta, perquè no en sabia res". "Van dimitir els directius [Emili Rousaud, Enric Tombas, Maria Teixidor, Jordi Calsamiglia, Silvio Elías i Josep Pont] molt vinculats a la dimensió econòmica de club. Els directius que no tenen vinculació amb aquesta qüestió es van quedar. Era molt difícil quedar-nos i dir que ets al comitè d'adjudicacions que havia d'autoritzar aquest contracte i algú ho ha amagat perquè ha trossejat les factures perquè no les pogués veure".

"Hi ha una comissió d'adjudicacions al club que verifica totes les contractacions que són superiors a 200.000 euros. En aquesta comissió sempre hi ha tres directius i es vetlla perquè els contractes tinguin un objecte lícit, un preu de mercat i que no hi hagi cap tipus de vincle amb els proveïdors". I recorda que va demanar explicacions quan va saber les informacions periodístiques que el contracte s'havia fraccionat: "Per això vaig exigir una auditoria, en un correu que vaig enviar a tots els directius".

Pel que fa al moment actual, i després de la dimissió, Rousaud considera que el club està "en un punt crític", encara que tot resta a l'espera de saber el resultat de l'auditoria. Arran del to que estava prenent l'afer, tant a la directiva com als mitjans, Bartomeu va trucar per telèfon a Rousaud convidant-lo a abandonar la junta directiva, i el van acompanyar cinc membres més. El grup de dissidents, amb tot, arribava a nou membres del consell, tres dels quals es van fer enrere.

"Em va doldre que no esperés a l'aparició de l'informe d'auditoria. Hauríem parlat amb el president i hauríem marxat d'una altra manera. Podrien haver-se depurat responsabilitats a satisfacció o no, i en aquest cas hauríem sortit d'una altra manera, però dimitint segur", ha augurat. L'empresari creu que Bartomeu "no va voler passar aquest escrutini de l'auditoria amb nosaltres a dins" i després de la crida del president, en què li va demanar la dimissió, va pensar en un primer moment de no fer-ho fins que aparegués l'informe.

A la pregunta de si l'auditoria restituirà la seva imatge i la dels directius si PriceWhaterhouseCoopers revela que el contracte es va trossejar per evitar el control de la junta, i que el preu estava fora de mercat, Rousaud s'ha limitat a dir que el club haurà de "depurar responsabilitats", així com "rescabalar els diners a l'entitat, com assenyalàvem en un dels punts de la carta que vam enviar al president". Passat l'enrenou, encara que el club li ha anunciat que li presentarà una querella –"potser es podrà aportar més informació per aclarir-ho tot", ha precisat–, Rousaud insisteix que li hauria agradat gestionar aquest desgavell d'una altra manera, perquè admet que indirectament l'ha pogut afectar la il·lusió que tenia dipositada per poder optar a la presidència.

"No he perdut la il·lusió de ser president de Barça. Però la imatge que vaig projectar amb les declaracions que vaig fer no em va agradar, perquè soc molt treballador i molt discret. Potser vaig pecar d'inexperiència, de no haver estat ben assessorat", reconeix. "Em vaig equivocar per la posada en escena, per com va pot haver caigut el missatge entre els socis. I quan em vaig veure, la imatge des de fora que veia no era com soc, perquè no m'agraden les estridències i soc molt discret. Vaig perdre el control. No va ser culpa de la premsa. Va ser culpa meva ".

"No puc mai acusar la junta, perquè jo era dins i no ens en vam assabentar", ha afegit Rousaud, que després del que va passar ha admès: "Per a unes eleccions, no em beneficia aquesta imatge. A més, com a candidat continuista no em veia, perquè si vull canviar les coses no puc continuar a la junta".

"Si m'hi presento serà perquè tinc alguna opció de guanyar. Però ara no tinc la imatge per ser-ho. La gent m'ha dit que el Barçagate m'ha servit perquè molts culers m'hagin conegut. Però ara no tinc bona imatge de marca i el que cal fer és un redisseny", ha admès. No és la primera vegada que la presidència del Barcelona li passa pel cap a Rousaud. De fet, abans de les eleccions de l'any 2015 ja va tractar amb un grup d'amics per fer el salt, però després d'una de les reunions per exposar les seves idees va conèixer Bartomeu, que el va convidar a unir-se a la seva candidatura "quan el Barça encara no havia guanyat cap títol del triplet de l'any 2015".

"Mai m'he significat dins la junta per ser president. Fins que Jordi Cardoner va dir que no volia presentar-se i ell em va proposar. I Bartomeu em va demanar que fos el candidat continuista al 2021. El que vaig dir va ser que no faria un pas endavant en aquell moment, però no vaig negar que em faria il·lusió", ha recordat. "Aquesta il·lusió no l'he perduda, però en aquest entorn és difícil. Desgraciadament quan fas un moviment per explicar una cosa que és l'element detonador pel qual marxem directius, es va donar una reacció generalitzada que va fer veure que atacava el club. A canvi, vaig adoptar aquella posició perquè, precisament, jo a qui estimo és al club ", ha assenyalat Rousaud.