BarcelonaEl Barça treballa per reforçar la seva línia defensiva aquest estiu. El rendiment de Samuel Umtiti, actualment lesionat, és pràcticament nul. Clément Lenglet no convenç Xavi i Gerard Piqué, ara mateix el central més en forma de la plantilla blaugrana, té 35 anys. Amb el fitxatge del danès del Chelsea Andreas Christensen segellat, el present i el futur de la defensa blaugrana també passa per Eric Garcia i Ronald Araujo, dos centrals amb aptituds ben diferenciades però cridats a fer carrera al Camp Nou. Mentre el defensor de Martorell, format al Barça i al Manchester City, destaca pel seu bon tracte amb la pilota i la seva lectura tàctica, l'uruguaià gaudeix d'una exuberància física i una contundència que l'han dut a ser, en els darrers partits, la parella que Xavi ha escollit per acompanyar Piqué al centre de la defensa. En termes generals, però, qui més ha repetit a l'eix de la defensa amb l'egarenc a la banqueta han sigut els dos centrals catalans (i això que Eric es va perdre quatre partits per lesió). En alguns d'aquests partits, també és cert que Araujo va actuar com a lateral d'emergència.
Però si bé el de Martorell pateix en el cos a cos amb davanters ràpids o corpulents, l'uruguaià, com va tornar a quedar palès aquest dijous contra el Galatasaray, té moltes mancances en la sortida de pilota. L'ex de CA Rentistas va ser substituït al descans de l'espès partit dels blaugranes contra el conjunt turc. Abans del duel, Xavi l'havia lloat en roda de premsa destacant-lo com el jugador que més estava millorant des de la seva arribada a la banqueta. Però, amb un plantejament molt similar al de l'Elx, l'equip de Domènec Torrent es va dedicar a deixar avançar Araujo amb la pilota al detectar-lo com la peça menys perillosa a l'hora de construir el joc. Malgrat les evidents dificultats d'Araujo en aquest aspecte, Xavi considera la seva renovació com a prioritària i des del cos tècnic estan convençuts que té molt marge per progressar. De fet, defensen que "ja està progressant". El tècnic blaugrana i el seu staff són molt partidaris del treball individual, i es busca la millora de l'uruguaià "tant amb vídeos com amb treball de camp".
El mateix jugador és conscient que amb el tipus de futbol que vol practicar Xavi ell ha de millorar molt en aquestes qüestions, i des de la seva aterrada al filial, amb García Pimienta, que s'havia interessat per evolucionar en el seu joc amb la pilota. La qüestió és quin és el sostre de progressió del central pel que fa a aquests aspectes. En un club com el Barça es treballen aquests conceptes des del planter, però el jugador nascut a Rivera va arribar a Barcelona per jugar directament al filial després d'haver-se desenvolupat com a futbolista al seu país. “El central perfecte seria la combinació d'Araujo i Eric. Si els clonéssim sortiria el millor del món, estil Virgil van Dijk”, explica Franc Artiga, que va treballar com a entrenador al futbol formatiu blaugrana durant onze anys. Amb la pilota als peus, Eric és el central més complet del Barça. Xavi demana als defensors que siguin valents, condueixin la pilota i arrisquin buscant els jugadors més avançats. Segons l'empresa d'anàlisi Statsbomb, el de Martorell és el tercer jugador d’Europa que més passades fa per partit cap a l’últim terç de camp.
En canvi, en aquest aspecte és on Araujo pateix més. “Les qüestions tècniques són més difícils de millorar quan s’arriba a una edat més avançada i s'ha superat l'etapa de formació. Però no només s’aprèn quan s’és jove, sempre es pot millorar”, defensa Artiga, en línia amb Xavi. En aquest sentit, l’exentrenador de La Masia posa com a referència el porter Pinto: “Tenia problemes amb el joc de peus i a còpia d’entrenament va acabar jugant realment bé. També recordo que quan Araujo va arribar al filial tenia fins i tot problemes per fer passades en curt". Però si bé les virtuts d'Eric radiquen en la sortida de pilota, l'uruguaià és superior en aspectes com l'anticipació, les disputes o el joc aeri. La seva fortalesa física el converteix en un defensor cotitzat entre grans clubs de la Premier com el Manchester United i el Chelsea. Mentre que a Eric el regategen gairebé una vegada per partit, els rivals només són capaços de desfer-se d’Araujo un cop cada tres partits. L’uruguaià guanya el 75% d'entrades (el tercer millor registre d’Europa), mentre que Eric només ho fa en el 28% dels casos.
És aquí on Eric també té marge de millora. Durant la seva etapa formativa havia destacat pel seu físic, però quan va arribar a la categoria juvenil va veure com s'havia d'enfrontar a davanters que, físicament, ja eren com ell o inclús més veloços o forts. Davant d'aquest escenari, el defensor català va potenciar els seus punts forts, basats en la intel·ligència tàctica. “Quan era petit, ja anava a veure els equips rivals per analitzar el davanter que es trobaria la setmana següent", defensa Artiga, que el va entrenar quan tots dos militaven al planter blaugrana. “Quan es critica l'Eric no es té en compte la seva joventut. La gestió de l’aspecte defensiu també depèn de l’experiència. A mesura que en vagi adquirint, contrarestarà amb l'anticipació la falta de contundència en les disputes”, argumenta el tècnic de Cambrils. "Tècnicament és un central superdotat. És un gran estudiós del joc, pal·lia la manca de físic amb la seva intel·ligència. És i serà un jugador clau amb la pilota per al Barça", valora, per la seva part, Paul Harsley, cap del planter del Birmingham i exentrenador d'Eric a l'equip sub-23 del City. “Créixer a Anglaterra, on es practica un futbol més directe, li ha donat una experiència que no hauria tingut a Espanya”, remarca el britànic.
L'exemple de Carles Puyol
Araujo té el que li falta a l'Eric i viceversa. Els rivals del Barça intenten aprofitar les dificultats de l’uruguaià cedint-li el pes de la construcció. Per lideratge, evolució i art defensiu, Araujo recorda una de les llegendes del club. “El millor central de la història del Barça ha estat Puyol, i també tenia molts problemes amb la sortida de la pilota. Segur que Xavi sabrà com potenciar les virtuts d’Araujo i minimitzar possibles errors. Puyol, per exemple, tenia a prop Xavi i era el migcampista el que construïa les jugades. A mesura que l’equip vagi agafant la identitat que l'entrenador vol, segurament se l’alliberarà d’aquesta responsabilitat. La pilota mai serà la gran virtut d'Araujo, però millorarà”, conclou Artiga.