Doble parany abans del Chelsea

Barcelona“Ens hem d’adaptar al camp, a les dimensions i, sobretot, al seu estil de joc”. D’entrada, sobta que l’entrenador del Barça afronti el desplaçament a Eibar (16.15 h, beIN LaLiga) amb un discurs que situï el pla de Mendilibar aparentment per davant del mateix pla blaugrana, però la visita a Ipurua ha encès totes les alertes d’Ernesto Valverde. Serà un partit incòmode i difícil, un partit amb unes característiques molt específiques. Un partit trampa a pocs dies de reprendre la Champions amb l’anada de vuitens a Stamford Bridge.

Però no toca pensar en el Chelsea encara, perquè el “gran moment de forma” de l’Eibar reclama posar-hi els cinc sentits. El parany de la jornada té a veure sobretot amb dues qüestions: les dimensions d’Ipurua i el futbol de Mendilibar. L’estadi de l’Eibar és el més petit de la Lliga, amb 103 x 65 metres. Això el fa dos metres més curt que el Camp Nou (105 x 68 metres, com la majoria d’estadis de Primera) i tres metres més estret. “Estem acostumats a moure’ns en distàncies reduïdes, però és cert que ells ho aprofiten per sotmetre el rival a una pressió altíssima de la qual és molt difícil sortir-ne”, valorava ahir Valverde, preocupat per com l’Eibar desfà les intencions de la pissarra i t’empeny a jugar “com vol ell”. “És un equip molt perseverant, que corre molt i que entra molt bé en els partits. Ho hem de tenir clar des del primer minut”, responia ahir, a preguntes de l’ARA. Com a local, el primer quart d’hora l’Eibar té un balanç de cinc gols a favor i cap en contra.

“Saps que serà un partit lleig”

Frenar una dinàmica que pugui començar desfavorable per al Barça serà una de les grans dificultats d’un partit antipàtic, com ho són tots els que es juguen a Ipurua. L’última víctima va ser el Sevilla, noquejat als 17 minuts i que va caure golejat finalment per 5-1, però n’hi ha hagut moltes més en altres etapes. “Anar a jugar a Ipurua era realment complicat”, recorda l’exjugador Jordi Ferrón, ara tècnic del Seagull femení. “L’Eibar era molt clar en el seu joc, era molt directe. El camp era petit, però ells encara te’l feien molt més petit, era molt difícil poder controlar la pilota, et pressionaven molt i gairebé t’obligaven a fer un joc semblant al seu”, diu, en la línia del que comentava ahir Valverde. Afegeix que la gespa sempre era “molt pesant per la humitat que hi ha”, i que l’arribada a l’estadi ja afegia tensió als futbolistes. “Era un d’aquells camps en què sabies que la cosa aniria d’1-0 o 0-1, tens la carretera al costat, les graderies són petites i, en definitiva, notes des del principi que tocarà patir, que serà un partit lleig”.

L’Eibar no deixa respirar l’adversari. Mendilibar no ho permet. És l’equip de la Lliga que més pilotes intercepta (14,9) i el que més temps passa jugant al terç més allunyat de la seva porteria (35%). A Ipurua la dada puja un punt, fins i tot. Però és sobretot el seu joc directe, el que es fa incòmode als adversaris. Desplaça en llarg gairebé una de cada quatre passades de què disposa (23%) i concentra el 80% del seu futbol per les bandes. Des d’allà acaba d’ofegar els rivals amb duels aeris a l’àrea, amb 30 centrades per partit, algunes més que el Reial Madrid (26), la Reial Societat (24) i l’Athletic (22), els altres especialistes en la matèria. “Et fan entrar en una dinàmica de joc que ells dominen molt bé. T’hi arrosseguen, són intensos, introdueixen molt de ritme al partit, et centren molt. Has de sortir de la pressió a què et sotmeten, i si no en surts ells són molt forts”, insistia el tècnic. Són tan forts que, amb diferència, és l’equip de la Lliga que menys xuts concedeix a l’adversari: 7,9 (7,3 quan actua com a local). El Barça permet fins a 10,5 arribades del contrari.

El mèrit d’aquestes xifres -que s’han acabat de multiplicar en l’últim trimestre, amb una única derrota en Lliga dels últims 12 partits jugats des de finals de novembre- no té res a veure amb les dimensions d’Ipurua, però tres metres menys d’amplada reforcen l’estil agressiu de l’equip. Mendilibar no ha fet sinó potenciar una tendència que ja feia fort l’Eibar fa una dècada. “Sempre que he jugat a Ipurua he tingut la sensació de camp petit, com a Vallecas”, rememora l’exblaugrana Jofre Mateu. Ell, com Ferrón, saben què implica jugar en un estadi petit, perquè ho van viure al seu favor quan defensaven la samarreta del Rayo, que té l’estadi més petit de l’elit espanyola, amb una mida de 100 x 65 metres. “Aparentment per dimensions no hauria d’afectar tant, perquè no és tanta distància menys, però sí que es percep que tot està més recollit, que no tindràs tants espais per actuar. A Ipurua no es nota en la distància en llarg, però sí que ho notes en l’amplada, en el marge amb la grada. I al Barça això el pot afectar, per la pressió amb què juga l’Eibar i que vol Mendilibar, perquè pot anar molt a un costat, perquè no et deixa veure la jugada amb claredat i perquè t’atabala”, conclou.

Un assaig per a Stamford Bridge

La complexitat del partit amb l’Eibar reclama solucions molt concretes per a un context molt determinat, però serà inevitable analitzar l’alineació d’avui dissabte en clau Chelsea, mirant d’anticipar l’onze que es podrà veure a Londres. La primera pista la donava ahir la convocatòria, amb la decisió de descartar Alcácer, Vermaelen, Denis i André Gomes. Valverde es va limitar a comentar que seria un “pas enrere” començar a pensar en el marge de punts que s’han acumulat en Lliga i va admetre que hauria preferit jugar ahir divendres, com el Chelsea, per gaudir d’un dia més de descans. Sigui com sigui, el pas per Ipurua deixa una curiositat a tres dies de la Champions: Stamford Bridge és igual de curt que el camp de l’Eibar, tot i que té un metre més a cada banda (fa 103 x 67 metres). Coincidències.

35%

DEL JOC DE L’EIBAR ÉS AL TERÇ RIVAL

No es complica prop de la seva porteria i vol arribar de seguida a camp contrari, on s’està més temps que el Barça i el Madrid. La forta pressió que fa li permet quedar-s’hi.

30

CENTRADES PENJA PER PARTIT

Una de cada quatre passades que fa és llarga i concentra el 80% del seu joc per les bandes, des d’on aconsegueix penjar una centrada cada tres minuts. Domina el joc aeri i directe, i és un rival incòmode.