Doble derrota en una de les nits més tristes del Camp Nou (2-3)

BarcelonaTan vell com és, el Camp Nou ha viscut una de les seves nits més fosques. Una doble derrota, primer a la graderia i després a la gespa. Mentre milers d'alemanys feien seu un estadi menys blaugrana que mai, l'Eintracht de Frankfurt ha tallat les ales de l'equip de Xavi Hernández i l'ha deixat fora de combat de manera inesperada d'una Europa League que el Barça s'engrescava en guanyar per primer cop (2-3). Un torneig que havia de ser un símbol del renaixement blaugrana, però que ha acabat convertint-se en la corona d'espines d'un equip que, després de fer sonar música celestial al Santiago Bernabéu, ha perdut màgia. Un cop dels que fan mal, dels que et deixen sense aire, en un racó. El primer que rep Xavi, que afirmava que calia guanyar i convèncer, sense saber que tocaria perdre i decebre. El Barça és així, exagerat. Quan guanya, com el dia de Madrid, guanya de manera exuberant. I quan cau, queda trencat en mil bocins.

La penitència sembla que no s'acaba mai, al Camp Nou. El Barça ha descobert que li queda molta feina per fer en un partit desagradable. Tant en l'aspecte esportiu com en el social. Havia de ser una gran nit europea i les claus del Camp Nou han acabat en mans d'estranys, amb els aficionats mirant cap a la llotja i preguntant-se com s'ha arribat fins aquí, en un partit en què l'equip visitant s'ha sentit més acompanyat que el Barça. Els gols han arribat massa tard, en temps de descompte, quan el peix ja estava tot venut.

Tot semblava un malson. Com entrar a casa teva i trobar-t'hi uns desconeguts, amb els peus damunt la taula del menjador. Incòmodes ja abans de començar el partit, quan han sigut escridassats al seu propi estadi pels milers d'alemanys que ocupaven seients on hi hauria d'haver hagut aficionats del Barça, els jugadors han entrat amb el peu esquerre al partit. Nerviosos, alterats. I Eric, innocent, ha comès un penal ja al minut 3 de joc. Kostic no ha fallat i ha convertit la graderia en una festa gegant de la cervesa. Estava escrit que seria un dia de dol. Molts socis, com si s'ho ensumessin, havien preferit anar-se'n de vacances. D'altres han aguantat la penitència a la graderia, veient com el seu equip no se sentia en cap moment amb el control de l'escenari. Si fa poc el Barça tenia un full de ruta, ara torna a tenir dubtes després d'una golejada tan cruel com poc esperada.

L'Eintracht, un equip amb cames per córrer, ja tenia el que buscava sense haver-se despentinat després de marcar el primer. I podia atrinxerar-se al voltant de Trapp, aquest porter que volia oblidar el regust amarg del dia que va rebre sis gols al Camp Nou amb el PSG. Ho ha aconseguit. Al Barça li tocava picar pedra, intentant mantenir la calma malgrat que el rellotge passava a ser un enemic. I en un context tan estrany, qui millor se sentia era Ousmane Dembélé, convertit en un corcó capaç de generar perill cada cop que atacava. Però no n'hi havia prou. Sense Frenkie de Jong de sortida, Gavi i Pedri no aconseguien esmunyir-se envoltats de gegants. I cada pèrdua era com tenir una espasa de Dàmocles sobre el coll. Després d'insinuar dos cops que podien fer mal a la contra, els alemanys han colpejat amb un xut espectacular de Rafael Santos Borré. El colombià, aprofitant l'àrea on Mingueza feia el que podia com a lateral, ha enviat la pilota a l'escaire. Gegant amb peus de fang, el Barça ha dominat sense mossegar. I cada contra alemanya era una pel·lícula de por. L'amenaça de rebre el tercer.

Sense la llum de Pedri

Amb Aubameyang desconnectat del joc, el Barça s'ha redescobert feble. En lloc de reaccionar quan feia més falta, ha continuat caient per un penya-segat. Cada partit dels últims jugats aquests dies ha semblat pitjor que l'anterior, amb els jugadors cansats, desconcertats. El sistema que havia fet volar l'afició ja ha sigut desactivat per entrenadors com Oliver Glasner, que ha colpejat una vegada i una altra l'esquena d'un Barça massa revolucionat, atrapat per la maledicció de no poder guanyar al Camp Nou quan arriben els partits europeus. Dels últims onze, només n'ha guanyat un, per 1-0 contra el Dinamo de Kíiv. En un dia per oblidar, Pedri ha acabat substituït al descans per molèsties a la cuixa. El canari, que simbolitza la llum, el far que marca el camí, s'ha apagat en un partit en què el joc del Barça ha sigut massa previsible, planer. Els nervis, mal companys de viatge, no hi han ajudat.

Xavi ha cridat a files Frenkie de Jong, que havia passat una mala nit, mentre la graderia d'animació deixava buida la seva zona en senyal de protesta amb el club per haver permès que el Camp Nou semblés l'estadi de Frankfurt. Però després de deu minuts, han tornat per donar suport a un equip que, desesperat, ha anat collant un Eintracht que aconseguia sobreviure. Cada pilota salvada dins l'àrea de Trapp era celebrada per una graderia dividida, crispada, com una comunitat de veïns mal avinguda. Xavi ha anat cremant les naus. Primer, amb Adama Traoré i Sergiño Dest, per tenir més cames, per atacar una vegada i una altra. Però atacar també era obrir les portes als atacs d'un Eintracht que ensumava que els tocava escriure una de les pàgines més brillants de la seva història. I Kostic, amb un xut creuat, ha acabat de sentenciar a mitjans de la segona part. I encara n'haurien pogut arribar més, de fet, amb un rival físicament pletòric que s'ha convertit en l'ogre d'una de les nits més fosques en anys al Camp Nou.

El Barça ha acabat carregant la creu d'haver d'atacar per defensar el seu honor. Busquets ha trobat el camí del gol, dos cops. Un amb un xut llunyà i un altre que no ha pujat al marcador, perquè el VAR ha descobert un fora de joc per pocs centímetres. No, no era el dia. I quan l'Eintracht ha comès l'únic error defensiu amb un penal, el rellotge ja marcava el minut 99. Memphis ha marcat, però ja no quedava temps per a res més. El Camp Nou ha sigut saquejat, en una derrota que fa tant de mal que envia al racó de pensar tothom. Tant els que han permès el trist espectacle de la graderia com un equip que necessita recuperar el rumb que semblava haver trobat fa poc.