A principis de setmana el debat a les tertúlies era si els culers firmaven perdre al Bernabéu i guanyar l'Inter. Al final no han guanyat en cap dels dos. Després de la garrotada a la Champions, a Madrid s'havien de reivindicar, a redimir-se, a divertir-se fins i tot –com va dir Joan Laporta– perquè a més a més el Barça té estil, model. Però van acabar sense el lideratge, sense ànima i amb els dos extrems amb qui se suposava que se sostenia el sistema de Xavi –Raphinha i Dembélé– a la banqueta. Del "tenim un equipàs" a "som un equip en construcció" per acabar amb una única sensació: la d'esfondrament.
No hi ha cap orgull en la derrota perquè a l'equip li falta futbol. Tampoc cap consol, perquè després l'entrenador insisteix en fer bandera de l'autocrítica per, tot seguit, assegurar que no han merescut perdre i que per moments han controlat un partit en què el Madrid, passejant, podria haver golejat. I allò de "n'havíem parlat" recurrent després de cada ensopegada comença a semblar precisament el que és: una excusa. D'això, d'excuses, en van sobrats. A Munic va ser la punteria; a Milà, el VAR; contra l'Inter al Camp Nou, Piqué, i ara, que Busquets havia d'haver fet falta a Kroos en la jugada del primer gol. No cola.
La propaganda oficial, plena d'eufòria, barrejada amb les ganes d'il·lusionar-se de l'afició amb l'efecte de les ja cèlebres "palanques" i els fitxatges, convidava a somiar, a apujar el to i el relat. Però la realitat és molt punyetera i el Barça no ha estat capaç de guanyar cap rival amb cara i ulls al llarg de la temporada, està amb un peu i mig fora d'Europa a mitjans d'octubre i el com, la imatge, la manera, no pot ser més depriment. Que un jugador com Pedri pateixi, acabi substituït i corrent enrere en comptes d'endavant contra un Reial Madrid que ni tan sols ha suat és la mostra que el model del qual tant presumeix Xavi fa aigües.
L'absència de joc, de respostes i recursos, d'autoestima i d'energia és preocupant. Per divertir-se al Santiago Bernabéu fan falta alguna cosa més que paraules grandiloqüents perquè si no un pot fins i tot acabar sent convidat a abandonar el vestidor dels àrbitres. I una mica d'humilitat i un diagnòstic correcte de la situació ja són urgents, però molt em temo que venen dies de parlar de fitxatges d'hivern i del retorn de Messi.
