Que diu que ve un tal Hansi
Flick no ha tingut cap relació amb el Barça; mai hi ha jugat, mai hi ha entrenat
BarcelonaDiu que ara l’any vinent pressionarem en camp contrari amb sis jugadors. Diu que arraconarem els rivals i que això serà una festa del futbol ofensiu. Tots aquests miracles, oi tant que sí, seran possibles amb Lewandowski com a jugador franquícia.
Diu també que la trencadissa entre Xavi i Laporta es va desencadenar quan l’entrenador va demanar que ens desféssim de la tanqueta polonesa i del genial i indolent João Félix, jugadors patrocinats per Zini Pahavi i Jorge Mendes.
Diu, ves, que Pini Zahavi també és representant de Flick.
Diu que el juny és moment d’il·lusió, però ens costa trobar-la fins que no ens confirmin que a la llista de baixes hi tenim un maratonià –De Jong– i un halteròfil –Araujo–, a més de la concebuda carraca de Varsòvia.
I és curiós: si Flick fa la neteja que cal a l’equip, i resem a tots els déus perquè així sigui, incorrerà en el mateix pecat capital que li va costar el lloc a un Xavi a qui se li havia perdonat un any de pèssim futbol. Tot anirà bé.
Tenim un altre assumpte a parlar. Flick no ha tingut cap relació amb el Barça; mai hi ha jugat, mai hi ha entrenat. El millor equip de la història, per on han passat els millors jugadors i els millors entrenadors, el que ha fet millor futbol, no té ningú al seu panteó que pugui entrenar l’equip. Cal anar a Alemanya, com quan als 80 un dia apostàvem per Menotti, l’endemà per Venables i l’altre per Luis Aragonés.
Però el futbol no és només experiència estètica i competició, també és identitat. És per això que alguns preferiríem set-cents cops abans posar Rafa Márquez, o Garcia Pimienta, o qualsevol altre, Òscar Garcia, Domènec Torrent, fins i tot Gerard López o allò que va anar tan bé de Sergi Barjuan. Steve Trumbo, si cal. Qui sigui, però nostre, que som el Barça.
Benvolgut Hansi, la teva sort serà la felicitat de tot un poble i te la desitgem tota. Però a fe que és incomprensible que hàgim persistit en la idea que ja ens va colar al sofà de casa gent insòlita com Van Gaal, el Tata o Setién, gent que no havia tastat el nostre futbol, gent que no havia ocupat, gent que no ocuparà, un espai al nostre refugi sentimental.