La distància que separa els titulars dels suplents al Barça de Xavi

BarcelonaL'objectiu del Barça des de l'arribada de Xavi Hernández sempre ha estat el mateix: classificar-se per a la Lliga de Campions. Tot i això, el relat sempre optimista de Joan Laporta i el bon inici de 2022, culminat amb l'històric 0-4 al Reial Madrid, va emboirar la frontera que separa la realitat de l'expectativa. "Hem tornat", tuitava Piqué tot just després de guanyar al Santiago Bernabéu. Xavi s'ha trobat amb la primera mala ratxa en el moment crucial de la temporada i ha intentat contrarestar-la amb el seu onze de confiança. La inversió no ha acabat de funcionar i, si bé en els inicis de l'egarenc les peces anaven rotant, ara la distància entre els titulars i els suplents és considerable. Davant l'emergència i amb encara cinc partits per al final de Lliga, Xavi haurà de començar a recuperar la segona unitat i té contra el Mallorca aquest diumenge (21 h, Movistar La Liga) la primera oportunitat per revertir la situació.

Fa poc més de dues setmanes, el Reial Madrid havia de viatjar a Sevilla i des del Camp Nou s'interpretava el duel al Sánchez Pizjuán com la darrera escletxa per on poder acostar-se als blancs. Però el futbol canvia ràpidament: des d'aleshores, el Barça ha caigut eliminat a l'Europa League i a la Lliga no només s'ha allunyat del títol sinó que ha posat en risc la seva posició de Champions. La reacció de Xavi per superar la mala dinàmica ha estat apostar pel seu onze titular, que apuntala el trident format per Ferran Torres, Pierre-Emerick Aubameyang i Ousmane Dembélé.

La columna vertebral, intocable

La columna vertebral del Barça es manté intacta. Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets són futbolistes fonamentals, però al mateix temps limiten el creixement de l'equip. Cap d'ells té una competència real a l'onze. El Barça ha perdut els tres últims partits sense Piqué (Eintracht, Cadis i Rayo) i el central ha estat el futbolista que més ha millorat el seu rendiment des de l'arribada de Xavi. D'altra banda, Jordi Alba s'ha adaptat al tipus de lateral que demana Xavi. En lloc de ser aquell jugador vertical que es plantava a la línia de fons, des d'on tantes vegades trobava Leo Messi, ara juga a prop de Busquets i s'ha destapat com un dels jugadors més imaginatius de l'equip. Cap blaugrana entrega passades més valuoses prop de l'àrea rival. En la mateixa línia, Busquets continua sent un jugador estructural i ni Frenkie de Jong ni Nico acaben de convèncer Xavi com a pivots.

Amb el pas de les jornades, l'onze titular s'ha anat definint. Dani Alves només ha caigut de l'onze quan no ha estat disponible, Ronald Araujo li ha guanyat la partida a Eric Garcia i Gavi era l'únic capaç de fer ombra als interiors titulars. Amb l'alternativa d'Araujo com a lateral, el Barça de Xavi va tocar el cel en un escenari massa simbòlic per frenar una il·lusió desfermada. La realitat del Barça no és aquell 0-4, però tampoc és la mala ratxa dels darrers partits. Els rivals intenten frenar el conjunt blaugrana de la mateixa forma: obligant Araujo a ser el constructor de joc, tapant espais interiors i obligant a circular per fora. Sense Pedri, el futbolista que millor interpreta les defenses arreplegades, el motor creatiu està sent un irregular Ousmane Dembélé.

Els mapes de passades, o pass network, indiquen la posició mitjana que ocupen els jugadors quan intervenen en el joc. Quan dos futbolistes connecten un mínim de cinc vegades, se'ls dibuixa una línia. Com més gruixuda és, més s'han relacionat. I com més fosca, més perill genera la parella amb les combinacions. Al Bernabéu, el Barça va crear triangles constantment, tot formant un dels mapes de passades més rics de la temporada. Davant el Rayo, en canvi, s'aprecia un mapa més pobre. L'equip va ser pràcticament incapaç de connectar amb els interiors i només va poder circular per fora. Dembélé està sent tan protagonista perquè és l'alternativa quan el Barça no és capaç de connectar amb Gavi i De Jong. En lloc de ser un equip de migcampistes, s'abraça a la inspiració, sempre atzarosa, de Dembélé.

La segona unitat, només en casos d'emergència

Les primeres actuacions d'Adama Traoré van ser impactants. No obstant això, va mostrar una versió per sobre del seu nivell, insostenible. Durant els cinc primers partits, va disputar una mitjana de 50 minuts. En canvi, en els últims cinc, la mitjana és només de cinc. Una altra de les alternatives, Luuk de Jong, ha jugat més estona en els últims partits. L'holandès ja va salvar els mobles a Mallorca (0-1). Amb Xavi, en els enfrontaments en què ha entrat des de la banqueta, disputava una mitjana de gairebé cinc minuts. En els últims tres partits, ha disputat entre quinze i vint minuts. L'egarenc prem el botó del pànic cada vegada més aviat.

El futur és enlluernador, però al Barça les exigències sempre són en temps present. L'equip està creixent, també ho està fent Xavi com a entrenador, i necessitarà més d'onze jugadors per acabar de complir els objectius d'aquesta temporada.