Qui dirà ara que no hi ha rivalitat entre el Barça i el Girona?: els apunts en calent del derbi català
Quan ha sonat el xiulet inicial, el bon ambient de la prèvia ha quedat enrere en un duel en què els gironins han exigit de valent els blaugranes
BarcelonaEl partit del Barça a Montilivi ha sigut com engolir un polvoró: pesat de mastegar, tot i que al final ha acabat amb bon gust pels blaugranes. Especialment pel que fa al resultat. És un gust, però, agredolç: els blaugranes sumen un nou triomf que els mantindrà líders una jornada més, Ter Stegen ha tornat a deixar la porteria a zero i es pressiona el Reial Madrid, que aquest diumenge (21 h) rep la Reial Societat; en canvi, Dembélé s'ha lesionat per primer cop des que Xavi és entrenador del Barça i quan més en forma estava el francès. No fa bona pinta la lesió del francès, amb problemes musculars als quàdriceps i a qui s'ha vist caminar coix cap a la banqueta abans de l'inici de la segona part.
Jordi Alba, desllorigador
Els aires de canvi al Barça han relegat Jordi Alba a la banqueta. Balde no deixa de créixer i és l'escollit per Xavi com a titular als partits més importants. La final de la Supercopa d'Espanya, en què el jove lateral del planter va volar com un avió deixant en evidència Carvajal, o el duel de dimecres de quarts de final de Copa contra la Reial Societat, ho fan evident. En un partit en què el tècnic ha fet rotacions, l'escollit per rellevar Balde no ha sigut, però, Alba, sinó Marcos Alonso, que aquest divendres va segellar la seva renovació amb el Barça (en un format que implica una temporada més i una altra d'opcional: 1+1). Però davant un Girona replegat i amb Dembélé lesionat al primer temps, Xavi ha recorregut a un vell recurs: les arribades per la banda de Jordi Alba. L'assistència del gol del Pedri ha sigut seva.
Girona-Barça: sí, hi ha rivalitat
Des del curs 2008-2009 que el Barça no perd contra cap rival català en partit de Lliga. L'últim a derrotar-los va ser l'Espanyol, el 21 de febrer del 2009, amb un doblet d'Ivan de la Peña. El Girona encara no sap què és guanyar el Barça –quatre triomfs culers i un empat–, però la bona sintonia que havien exhibit els dos equips en la prèvia ha quedat enrere quan ha sonat el xiulet inicial. Quan hi ha tres punts en joc, no hi ha amics durant els 90 minuts. El conjunt gironí ha fet suar el triomf al Barça, posant el pany i el forrellat a la primera meitat i batallant fins al final quan els blaugranes s'han avançat. Si algú ha representat aquesta rivalitat és Arnau Martínez, jugador en l'agenda dels barcelonins, que va passar pel planter i que ha sigut un corcó tant en defensa com en atac durant tot el partit. O l'emprenyada de Míchel al final del partit, que ha acabat expulsat. L'exigència del duel també ha ensenyat un Xavi molt en tensió durant gairebé tot el partit.
Les senyeres poblen Montilivi
Com a derbi català, les senyeres –element habitual entre l'afició recurrent de Montilivi– han poblat un feu gironí ple a vessar: més de 13.000 aficionats han omplert les grades. I també, abans de l'inici del partit, l'estadi ha lluït un mosaic on la senyera ha sigut la gran protagonista. Per a l'ocasió, el Barça ha estrenat també una nova samarreta, amb la bandera de Catalunya al pit. És la quarta equipació que vesteix l'equip aquest curs i no cal ser un linx per saber que al darrere també hi ha interessos comercials, però sempre és ben rebut veure el conjunt blaugrana lluint els colors de la terra que representa. També ho fa el Girona, per cert: la seva segona equipació és amb els colors de la senyera.
Eric Garcia torna a l'onze
Potser Xavi preveia un escenari en què el Girona renunciaria a l'aposta decidida de Míchel –jugar amb Juanpe i Bernando de centrals no ajuda gaire a la construcció del joc des del darrere– i per això ha premiat Eric Garcia retornant-lo a l'equip titular. Bàsicament, perquè una de les virtuts del central de Martorell és la seva pulcritud en la sortida de pilota. També ho és de Christensen, el defensor que li ha pispat darrerament el lloc a Eric, que va començar el curs com a titular, però que ha acabat veient com el danès li ha guanyat el lloc. De fet, la titularitat d'Eric també s'explica en bona part per les rotacions: Christensen, que ja va estar lesionat al turmell abans del Mundial i es va perdre fins a vuit partits, superant la previsió que tenien els metges del Barça, necessitava un descans. Xavi ha volgut lloar el central català després del partit: "És una garantia, ens ha ajudat molt en defensa, atent, contundent... I dels millors que hi ha en sortida de pilota".