La diplomàcia per recuperar Messi

Hi ha un esport nacional consistent en allò del paper de fumar i tocar els dallonses amb contumàcia de primmirat. Només així es comprèn que el Barça tingui vídues de Guardiola i orfes de Messi quan haurien de ser figures intocables, referencials. A pastar fang aquells que encara venen amb punyetes sobre aquestes icones de la religió culer. Ara, ja veus quines distraccions, el front es divideix entre gent que recuperarien l’argentí per les desgràcies del PSG i els que li desitgen bíbliques malediccions in aeternum per haver abandonat la casa del pare.

Deixem-nos d’extrems, triem els matisos. Malgrat que el trauma de la separació continuï supurant en la ferida oberta, convindria certa finezza en les maniobres preliminars i engegar aviat l’acció diplomàtica. Si ens posem operístics, els dos bàndols saben que la força del destí empeny a un retrobament, que el futur comú passa per la necessitat imperiosa d’entendre’s. Segurament, res no tornarà a ser igual i caldrà pagar un peatge per la separació. Si escoltes l’estat major del Barça, de moment, a poc a poc i bona lletra, ja han bastit ponts de diàleg amb l’entorn de l’astre. Com ho diuen, no dubtarem de les seves intencions. No es tracta d’especular si Messi tornarà a vestir de blaugrana abans de la retirada, ni tampoc quantificar com enyora la seva terra d’adopció i el seu club de l’ànima. Tot se supedita al fet que el millor futbolista de la història torni a vincular-se al Barça, i després ja decidiran el què. No hi ha alternativa, impossible imaginar res que no passi per aquestes coordenades.

En primer lloc, se li deu l’homenatge emocional dels culers que l’han estimat i l’estimen sense limitacions ni reserves. Aquesta expressió pública d’agraïment ajudaria a la reconciliació amb el jugador més important de la centenària història barcelonista. Resulta gairebé quimèric imaginar que en el futur algú proporcioni tantes temporades de rendiment estratosfèric, gairebé de dimensions homèriques. Tan bon punt l’equip perpetri el miracle de recuperar el nivell de les millors èpoques, aquesta imprescindible tasca de retrobament ha de ser executada des del club amb el cor a la mà i la naturalitat per bandera.

Es tracta de recuperar Leo i escenificar que el perdó mutu tanca, de manera gairebé miraculosa, una profunda crisi esportiva que ha fet trontollar tot un Barça. Inclòs el seu tòtem referencial, un símbol bàsic com l’escut o la samarreta. El forat econòmic quedarà pendent de resoldre, però això són figues d’un altre paner.