Diners o reptes
En el món del futbol, com en el de qualsevol àmbit de la vida, els diners importen. En aquest, és cert, n'hi ha molts perquè la indústria de la pilota ha arribat a facturar en determinats moments l'equivalent a gairebé l'1,5% del PIB a Espanya. A nivell mundial la dada també és molt bèstia, perquè si aquesta indústria fos un país s'acostaria a la desena economia del món. Vivim del futbol empreses de gespa, de frankfurts, de material esportiu, de seguretat, el meu col·lectiu i jo mateix (la llista ompliria tot l'espai d'aquesta tribuna i potser faríem curt...). I, evidentment, els futbolistes, els autèntics artífexs de l'èxit sense els quals res de tot això seria possible.
En aquests darrers dies de mercat d'estiu se sent més fort que mai l'altaveu de la crítica cap als futbolistes que volen complir els seus contractes i, també, contra els clubs que volen trencar-los sense pagar el que estipulen. A can Barça, donada l'obra magna de Josep Maria Bartomeu i la seva gent –fitxes fora de mercat que ho condicionen tot, la possible venda d'un jugador o la seva continuïtat–, n'hi ha molts, i no és difícil d'entendre, que volen cobrar el que diuen els papers. Apel·lant a l'amor pel club no és fàcil convèncer els jugadors perquè perdonin diners que nous companys es posaran a les seves butxaques. La junta, a més, sap que si paga un contracte sencer per fer fora un futbolista tindrà cua a les oficines de la resta de jugadors que també pretenen que marxin.
Aquest any però, a diferència d'altres, hi ha un element que comença a provocar mal de panxa als futbolistes: el Mundial de Qatar, que, recordem-ho, es jugarà del 20 de novembre al 18 de desembre, abans que s'obri la següent finestra de fitxatges. Que ningú pensi que als futbolistes se'ls en refot jugar o no una cita així! Al Barça n'hi ha tres que no hi tenen lloc i que comencen a empassar saliva: Braithwaite (31 anys), Dest (21) i Memphis (28). A sis dies del tancament del mercat, el seu Mundial perilla. Saben que si no juguen en tres mesos difícilment seran seleccionats per Dinamarca, els EUA o els Països Baixos, respectivament. (Hi ha dos casos més oberts, però diferents d'aquests tres: Abde, que podria jugar amb el Marroc, sortirà aviat amb el vistiplau de tothom, i Aubameyang –el Gabon no serà a la cita mundialista–, que té més a veure amb l'economia que amb la pilota. De fet, Xavi estaria encantat que es quedés.)
¿Diners o reptes? Doncs segurament, ben jugat, diners –uns quants menys però en valors encara milionaris– i reptes. Partida d'escacs oberta fins a la finalització del mercat, l'1 de setembre. Veurem.
