BarcelonaDika Mem està acostumat a ser el centre d'atenció. Quan només tenia 17 anys, ja es va proclamar campió del món júnior amb la selecció del seu país. El francès, que va heretar la capitania del Barça d'handbol quan Gonzalo Pérez de Vargas va anunciar que no renovaria, està acostumat a utilitzar el seu altaveu sense por. El jugador blaugrana aprofita ara la seva visibilitat per enviar un contundent missatge contra el racisme al món de l’esport i reclamar més implicació dels esportistes d’elit.
"A l'escola no recordo que em passés res, però sí que sabia a quins carrers o llocs podia anar i a quins no per ser d'un altre color. A l'handbol sí que m'ha passat; de fet, va ser al Palau Blaugrana, fa uns quatre o cinc anys, en un partit contra el Celje en què hi va haver aficionats cridant-me. Em va afectar una mica. Crec que és molt important que siguem conscients que aquesta situació no és normal. Si podem lluitar contra el racisme, jo seré el primer a ser-hi perquè és una cosa que, per desgràcia, segueix passant. A l'handbol se sent molt poques vegades, però a la vida normal segueix passant i no ho veig normal. Se n'ha de parlar", diu per donar visibilitat a una campanya conjunta de la Lliga Asobal i LaLiga.
"Quan em va passar al partit de la Champions d'handbol, jo no volia jugar més. Crec que si em passés avui dia no tornaria a jugar com ho vaig fer, diguin el que diguin. En aquell moment jo era més jove, tant l'entrenador com els meus companys van parlar amb mi i em van dir que no en fes cas, que en passés i que no era jo qui havia de deixar de jugar. Jo estava molt enfadat quan em va passar perquè a més jugàvem a casa i era una situació rara. Si em passés ara, no tornaria a jugar. Si no em respecten, no veig per què els he de respectar jo. Si et plantes, la gent li dona més valor i pensa que hem de trobar una solució perquè no pot ser que un jugador se'n vagi del partit i els seus companys també. Si un dia decidim sortir del camp quan passin aquests episodis racistes, la gent reaccionarà perquè estàs tocant la televisió", argumenta.
Mem està preocupat per alguns comportaments. "Quan passa, et venen i et diuen que no passa res i que segueixis jugant. I sí que passa. Quan em va passar a mi, els meus companys volien que m'oblidés d'allò i seguís jugant perquè s'arreglaria després; és com si hagués passat una cosa normal, però no ho és. En el meu cas no va ser violent, però en alguns casos ho pot ser amb insults. Al futbol jugues davant 80.000 persones. No és el mateix tenir 400 aficionats cridant-te que 80.000. S'ha normalitzat el racisme, però hem de lluitar fins al final. Amb el racisme sembla que s'anota al final del partit en un full i s'ha acabat. Cadascú de nosaltres, al nostre nivell, hem de buscar una solució perquè això no passi", explica el jugador del Barça.
El francès demana una actitud més activa dels esportistes famosos per combatre el racisme. "Jo soc jugador d'handbol, que no és l'esport més famós, així que no soc famós. A l'handbol se'm coneix, puc parlar de racisme, puc fer coses si passen al camp i això afectarà el món de l'handbol, però necessitem jugadors que puguin parlar d'aquest tema al món del futbol o que, si passen episodis racistes, decideixin sortir del camp i no jugar. Els futbolistes són els que tenen el poder. A mi, si em torna a passar, no tornaré a jugar, però això no afectarà el món perquè no soc futbolista o cantant", reconeix.
"Racisme és una paraula gruixuda. El racisme és contra els negres, els asiàtics… però el que més se sent és contra els negres. La resta també hi té el seu paper. Si a un company teu li passa, en comptes de dir que no parem de jugar, has de seguir el teu company fins al final. I després que passi el que hagi de passar. Aquest és el paper dels companys. Ells han de parlar amb els aficionats perquè no passin aquestes coses perquè els escoltaran més que a nosaltres. Si s'amaguen, no passarà mai res", resumeix.