La dificultat de baixar del burro
La imatge de Leo Messi plorant desconsoladament no l’oblidarem mai per més anys que passin. Tenint clar que el gran culpable de la seva sortida va ser Josep Maria Bartomeu, va ser la negativa del Barça a acceptar l’acord amb CVC el que va sentenciar el futur del capità. La història ja la sabem: Laporta estava disposat a signar el projecte de Javier Tebas, però l’aleshores CEO Ferran Reverter, no. Es va imposar la lògica freda dels números i la possibilitat de negociar alternatives millors que no hipotequessin el club -o que, com a mínim, responguessin a les necessitats del Barça, no a les d’un senyor amb interessos particulars-. El cas és que han passat els mesos, les alternatives -per més que s’estiguin estudiant intensament- no s’han concretat i tornem a ser on érem: CVC sí o CVC no?
Laporta, encara perseguit per la foto de l’adeu de Messi, no vol acceptar el xantatge de Tebas. És normal. Haver d’explicar ara un “CVC, al final, sí” fa molta pujada. Si més no, haver-ho de fer sense cap altra palanca econòmica que maquilli una mica el relat, o que serveixi per vendre una injecció de diners monumental per afirmar el que ja va aventurar-se a dir a Catalunya Ràdio: que l’economia del club estarà sanejada gràcies a ell. Tampoc caldria posar en risc ingressos futurs per aconseguir ara titulars grandiloqüents. El més necessari per al Barça és trobar l’equilibri entre la urgència del moment i tenir la mirada prou llarga per no cremar tots els possibles actius i penyores amb un sol cop de timó desesperat. Per molt que sigui dolorós, el que cal ara és aconseguir un fair play que només et dona de manera automàtica l’acord amb CVC.
En el si del Barça ho veu tothom: a la Ciutat Esportiva… i als despatxos dels de la calculadora. S’haurà d’arrufar el nas i baixar del burro, per més que li costi a l’orgull del president. Al cap i a la fi, ¿no ho va acabar fent també amb Xavi? Es pot anar allargant el misteri, però ara mateix el club està esperant que el polze del Cèsar assenyali amunt per poder treballar. La sensació de suspens ho aclapara tot, congelats com estan especialment a l’àrea esportiva buscant amb la mirada quin serà el pròxim moviment de Laporta. “Sense CVC, res de res”, diuen alguns. I s’amunteguen els noms de futuribles, de Dembélés i fums diversos. Fins que el president executiu no executi, aquí no hi haurà festa. Mentrestant, cada cop que sentim el concepte “palanca econòmica” proposo que prenguem un xarrup d’absenta. Passaria tot millor.
