El diagnòstic de Samper

PeriodistaDurant la pretemporada, Sergi Samper reflexionava en una entrevista a l’ARA que li havia sigut molt difícil tenir estabilitat com a jugador. Que havia crescut, que havia madurat, però que no havia pogut tenir la continuïtat necessària per ser titular al Barça. N’era conscient, i només desitjava una mica de sort. Una sort que, a Lleó, un cop més, li va ser negada. Samper va haver de demanar el canvi per lesió i va marxar amb els ulls plorosos al minut 33, inconsolable per ningú. La lesió és al soli. Avui se’n sabrà l’abast exacte.

Feia gairebé onze mesos que no jugava un partit. L’últim havia sigut el 6 de gener a Las Palmas, on havia anat cedit per segon any -l’anterior, a Granada- per intentar trobar els minuts que no tindria al Barça. Amb aquella lesió al turmell deia adeu a la temporada i se li obria un mar d’incerteses. En comptes de marxar cedit, Samper es va quedar a la Ciutat Esportiva, mig per seguir agafant confiança -aprofitant que Ernesto Valverde havia patit la mateixa lesió i l’estava ajudant en la recuperació- mig per treure el cap en partits com el d’ahir a Lleó. Aquest ímpetu, el fet de saber que d’oportunitats com la Copa en tindria ben poques, el va acabar traint. Samper havia tingut molèsties, però, tot i així, no es va voler perdre l’anada dels setzens de final. El resultat: va aguantar 33 minuts.

A l’entrevista vam preguntar a Samper si algun cop havia tingut la temptació de tirar la tovallola. Va dir que ni parlar-ne, que si la cosa no sortia bé seria després d’esgotar totes les opcions. Però tot té un límit. Per poc que sigui, Samper estarà uns dies de baixa. I ja veurem si pot jugar la tornada, d’aquí un mes, el 5 de desembre.

I, després, pensar en el futur immediat, el mercat d’hivern. ¿Quedar-se al Barça o fer les maletes? ¿Una nova cessió, potser? La decisió és encara més difícil. Samper no ha perdut el compte i recorda que ha tingut deu entrenadors en les últimes dues temporades, comptant el Barça, el Granada i el Las Palmas. “És una barbaritat”, deia. Té raó.

El diagnòstic és clar, i la recepta, de manual: estabilitat. Però d’això no en venen en cap farmàcia.