Un dia recordarem aquest penal, Jefecito

Cap d'EsportsSegurament és l’hora dels adeus, Javier. Al Bernabéu ja es va veure que no és titular. Els últims anys ja ha rebut ofertes, però aquesta temporada ha quedat clar que s’ha acabat una època. Umtiti funciona millor en defensa i ell, Mascherano, mai ha funcionat al mig del camp. L’argentí, però, s’ha guanyat el cor del barcelonisme gràcies a una professionalitat extrema. Mascherano és d’aquells que juguen patint. Que competeixen patint. Que pateix, com els passa als futbolistes que no han nascut amb cap altre do que el caràcter. Com li passa a Suárez, que juga lluitant, ell ha anat superant-se i aprenent gràcies al seu caràcter. Homes com Neymar volen disfrutar. Mascherano, en canvi, juga sempre lluitant, aturant enemics, superant-se.

El seu gol de penal en part té aire de comiat. Probablement li tocarà marxar aquesta temporada, buscarà un lloc on pugui ser titular. Segurament, en algun moment tornarà a la lliga argentina. Ell, que de menut era aficionat del Rosario Central, no ha jugat mai en aquest equip. I va estimar-se el River, on tindria la porta oberta. Podria tornar a una lliga on es juga competint, on es juga com viu Mascherano.

I quan et vegem amb 40 anys barallant-te amb un central de l’Atlético de Rafaela, recordarem tot el que vas donar al Barça, que ha sigut molt. Recordarem aquest gol, el primer de blaugrana, que va arribar malauradament, amb poc públic. La gent, però, no ha valorat mai Mascherano per si feia un gol o no. El recordarà per com s’ha deixat l’ànima jugant. Et poden agradar o no, però els jugadors que ho donen tot, sense pentinats, sense buscar la càmera, agraden, perquè ells són el futbol, pur futbol. Res més. Mascherano és el futbol, ja que és d’aquells que ens recorden que si qualsevol de nosaltres hagués lluitat com ell, hauria arribat a Primera.