El dia que Pedri es va disfressar de Mascherano: els apunts en calent del Barça-València

BarcelonaVictòria del Barça contra el València a Montjuïc en un partit amb alternatives al marcador i un protagonista clar: Robert Lewandowski. Contra deu jugadors, el polonès va ser l'artífex d'un triomf blaugrana també patrocinat per una acció decisiva de Pedri en defensa.

Lewandowski vol cobrar el tercer any. Amb la temporada abandonada al somni de quedar segons a la Lliga, s'esperava que Xavi estrenés la seva continuïtat amb alguna novetat en l'alineació. Les prèvies parlaven d'una possible titularitat de Vitor Roque en el lloc de Lewandowski per començar a testar si el brasiler necessita una cessió per foguejar-se. Però l'entrenador va repetir el pla del Bernabéu –amb Fermín en el lloc del lesionat De Jong– i va mantenir el polonès a l'onze. Vist com va anar la cosa contra el València, la decisió va sortir bé, ja que el golejador va fer la feina amb tres gols de crac que van retenir els tres punts a casa. Amb quasi 36 anys, i tenint en compte la falta d'alternativa fiable, tot apunta que cobrarà el seu tercer any de jubilació daurada a Barcelona.

Pedri, com si fos Mascherano. Lewandowski va apuntar-se un hat trick en una vetllada que va acabar amb somriures. Ara bé, el panorama una hora abans no era encoratjador, ja que el Barça perdia 1-2 a casa i no trobava solucions davant d'un València molt ben plantat. Els catalans van començar a veure la llum després que Mamardashvili fos expulsat en una acció autoinfligida, però també van estar a punt de rebre el 2-3 en una contra en què Diego López va veure com Pedri li prenia la rematada en l'últim sospir. Sí, Pedri. Probablement, el jugador amb menys punta de velocitat dels que hi havia a la gespa. El canari, a qui es critica sovint per falta d'esma, va esprintar cap a casa per protagonitzar l'acció defensiva del partit.

Amb els diners no es juga. L'Europa futbolística té Araújo en el punt de mira perquè és un marcador molt solvent, però també perquè és dels pocs sèniors del Barça que no tenen un contracte desorbitat. L'uruguaià besa l'escut mentre els seus agents negocien una renovació que el club blaugrana no sap si podrà pagar en part perquè necessita uns diners que podria aconseguir venent futbolistes com ell. Per tant, no és descartable que vingui un Bayern de torn amb una proposta ideal per a totes les parts i ens expliquin que el jugador se'n va per calés i que el club, pobret, no té més remei que eixugar els deutes amb el seu traspàs. Si aquest és el pla, només una cosa: convindria que Araújo deixés de cometre penals meridians i d'arruïnar il·lusions per excés d'ímpetu. No cal dissuadir compradors abans d'hora.

Premi a la fidelitat... i a la indiferència. 30.167 valents (molts d'ells turistes) a Montjuïc per veure un partit poc transcendent en un dia de pluja. La graderia, plena de paraigües i impermeables barats inclosos en el mateix pack que una bufanda sense pàtina, una entrada a preu d'or i un bitllet senzill per pujar a la muntanya olímpica. És l'estampa d'un estadi convertit en el temple de l'ocasionalitat; dels aplaudiments, les onades i les brometes a càmera amb el marcador advers. De la indiferència ambiental per trams encara que l'equip passi penes en les raneres d'una temporada en blanc. Així, sense soroll, les crisis passen molt millor. Amb tanta placidesa, potser a algú li interessa no córrer més del compte per tornar al Camp Nou.