El dia que Johan Cruyff va canviar la vida d'un nen del Barça

BarcelonaEl llegat de Johan Cruyff continua intacte vuit anys després de la seva mort. L'arribada al Barça d'aquell jove neerlandès de només 26 anys que ja destacava a l'Ajax va canviar per complet la manera d'entendre el futbol d'aleshores, tant esportivament com culturalment. Va revolucionar la història moderna del club blaugrana des de la gespa i, més tard, la va revolucionar a la banqueta.

Considerat un dels millors jugadors del segle XX, Cruyff va deixar una empremta inoblidable a Barcelona. A més d'aconseguir diversos trofeus com a futbolista, com una Lliga després de 13 anys de sequera blaugrana, i èxits com a entrenador, com la primera Champions de la història del club, també va transcendir en molts altres aspectes. A banda de la Cruyff Foundation, que segueix activa avui dia, l'ARA recorda una bonica història amb el neerlandès com a protagonista.

Tot va començar el 1975. Llavors feia quatre anys que el doctor Carles Bestit havia fundat els serveis mèdics del Barça. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, era una persona que es preocupava per tots els jugadors del club, des del primer equip fins a les categories inferiors. A la universitat, Bestit va ser company de promoció del doctor Josep Toro, que dirigia el Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona, on feia anys que tractava trastorns alimentaris.

Bestit i Toro eren molt amics, fins al punt que el doctor del Barça derivava pacients particulars al Clínic perquè els tractés Toro, però no acostumava a enviar-li cap jugador del Barça. Un dia, però, això va canviar. Toro va rebre una trucada de Bestit: "Escolta, vull que em miris un noi de les categories inferiors". Es tractava d'un futbolista infantil, de 14 anys, que vivia en un poble i que jugava molt bé al futbol. Al tornar de les vacances d'estiu, va començar a menjar poc i a aprimar-se. "Estem una mica preocupats i l’entrenador està alarmat. Veiem que físicament està bé, però volem que el miris", va dir-li. I dit i fet.

Era un adolescent sense antecedents relacionats amb trastorns alimentaris. No semblava un cas greu, però la baixada de pes en els tres mesos d'estiu, en què havia perdut fins a sis quilos, va preocupar Toro. Parlant amb el pacient, va trobar el desencadenant del trastorn alimentari. El cas era que, al tornar de les vacances d'estiu, l'entrenador li havia dit amb certa contundència que li sobrava algun quilo. A partir d’aquí, el jugador, de 14 anys, va començar a aprimar-se fins a patir anorèxia. "Quan el vaig veure no estava greu, però ja havia entrat en el procés", ha recordat el doctor Toro en conversa amb l'ARA respecte a un cas de fa gairebé 50 anys.

Va decidir posar-li unes normes per veure com evolucionava el cas i el va citar per a unes sessions més per poder aprofundir en la malaltia. Però d'un dia per l'altre el jove jugador del planter blaugrana no es va presentar més a la consulta.

La intervenció de Johan Cruyff

El doctor Toro estava preocupat perquè l'adolescent no apareixia i només l'havia visitat un cop. Per casualitat, caminant per Barcelona, va creuar-se amb el doctor Miquel Albanell, que llavors era el segon metge del Barça. "¿Tens idea del que ha passat amb el noi que em va enviar Bestit?", va preguntar-li amoïnat. "Ja menja, s'ha curat", va respondre el doctor blaugrana davant de la sorpresa de Toro.

En aquella època, les categories inferiors del Barça s'entrenaven molt a prop del primer equip. Els nens acabaven el seu entrenament i podien anar a veure com s'entrenaven els seus ídols. Entre aquests nens hi havia el futbolista que patia anorèxia. A l'entitat va córrer la veu que el noi estava patint i això va arribar a Cruyff. El neerlandès, que feia dues temporades que vestia de blaugrana, era l'ídol de l'adolescent.

Durant un entrenament, Cruyff va acostar-se a aquell jove del planter que mirava com s'exercitaven ell i els seus companys del primer equip. "Escolta'm bé: jo menjo cinc cops al dia i gràcies a això puc jugar a futbol i soc el futbolista que soc avui dia", va dir-li Cruyff. A partir d’aquell dia, el noi va començar a menjar amb normalitat, deixant enrere els seus problemes alimentaris.

Aquella curta conversa amb Cruyff va servir per canviar els hàbits d'aquell futbolista de les categories inferiors del club. "Les paraules d'un entrenador poden ser el factor que detoni un principi d'anorèxia, ja que per un noi de només 14 anys el futbol ho pot significar tot. De la mateixa manera que tenir el consell i l'empenta d'un referent com Cruyff va ajudar aquell adolescent a refer-se", assegura el doctor Toro. El llegat de Johan Cruyff està ple d'històries marcades pel seu carisma i la seva grandiosa figura.