Deute sobre deute: el sobrecost de la palanca televisiva del Barça
El club blaugrana va demanar dos crèdits per poder esprémer a curt termini l’operació amb Sixth Street, que Tebas no ha aprovat del tot
BarcelonaLes primeres dues palanques econòmiques que va activar Joan Laporta aquest estiu van comportar la venda del 25% dels drets televisius de la Lliga durant 25 anys a Sixth Street, un fons d’inversió nord-americà. El club va fer l’operació en dues fases: primer es va desfer d’un 10% i després del 15% restant d'aquest percentatge del 25% que els socis compromissaris li van donar permís per vendre. A causa d’això, Sixth Street va pagar 519 milions d’euros al club blaugrana. Però als comptes de l’entitat catalana aquesta venda de patrimoni computa com un ingrés de 667,5 milions (repartit entre els cursos 2021-2022 i 2022-2023), una xifra que ha permès a la junta de Laporta pressupostar 1.300 milions d’ingressos per a l’exercici actual, eixugar el patrimoni net negatiu i, gràcies a això, reforçar la plantilla amb diversos jugadors de primer nivell amb l’objectiu de tornar a optar a tots els títols.
La diferència de 148,5 milions d’euros entre els 519 que va pagar Sixth Street i els 667,5 que apareixen als comptes del Barça s’explica pels diners que el mateix club va invertir a través d'una ampliació de capital, que van permetre que l’impacte de l’operació en el resultat comptable fos més alt. Però la situació econòmica del Barça va obligar a demanar un crèdit per poder portar-ho a terme. Segons ha pogut saber l’ARA, l’interès d’aquest finançament està al voltant del 6%, fet que podria suposar un cost addicional d’entre 60 i 80 milions en total tenint en compte la naturalesa d’aquestes operacions, en què el temps que es tarda a retornar els diners va en perjudici del cost financer final.
Per gestionar aquests drets televisius el Barça i Sixth Street van crear una tercera empresa, Locksley Invest SL, una maniobra que va servir per assegurar que l’auditor validaria que l’ingrés es computés del tot. En canvi, si no s’hagués creat aquesta tercera empresa hi hauria hagut el perill que l’auditor només deixés que es computés la part proporcional de l’ingrés per cadascun dels 25 anys de la venda.
D’altra banda, el Barça, com a soci de l’empresa, haurà de pagar part de l’IVA per la creació de Locksley Invest, que tindrà un altre cost afegit per a l’entitat blaugrana. De l’altra part se’n farà càrrec Sixth Street. Aquesta despesa el club tampoc l’ha pogut assumir mitjançant la seva caixa i la solució ha estat demanar un altre crèdit al Banc Santander. Així, entre el cost de l’ampliació de capital i el cost derivat de l’IVA, el Barça podria apropar-se als 100 milions d’euros destinats a interessos financers derivats d'una venda de patrimoni sense precedents.
Per poder vendre el segon tram del 15% dels drets televisius a Sixth Street, l’entitat catalana va haver de retornar primer 120 milions del deute que té amb Goldman Sachs, ja que el préstec de 595 milions que aquest fons d’inversió va deixar al Barça durant l’estiu del 2021 estava garantit precisament amb el 100% dels drets televisius del club blaugrana.
Tebas no dona el vistiplau
Aquesta operació, però, a la junta de Laporta no li va sortir tan bé com esperava. El motiu és que la Lliga de Javier Tebas no va acceptar que els 148,5 milions d’euros que va invertir el Barça en l’operació comptessin per solucionar el problema del fair play financer. La conseqüència d’això és que el club va haver d’activar dues palanques més, la venda d'un 24,5% de Barça Studios a Socios.com i d’un altre 24,5% a Orpheus Media, propietat de l’empresari català Jaume Roures. En total, per aquesta operació del 49% de la productora audiovisual, el Barça va ingressar 200 milions que encara no han sigut suficients ni per inscriure el ja fitxat Jules Kounde.
Locksley Invest, presidida per Sixth Street
Locksley Invest es va crear l’11 de gener d’aquest any i, des del juliol, té un capital social de 6,2 milions d’euros i està presidida per Robert Salvatore Sberlati Jr., escollit per Sixth Street. El fons nord-americà també té al consell d’administració de l’empresa Martin Paul Galliver i Álvaro Baena. Per la banda blaugrana, hi apareixen dos representants: el president executiu, Joan Laporta, i el tresorer, Ferran Olivé, que des de la marxa del director general Ferran Reverter ha guanyat pes al club. Tots dos en formen part com a consellers. Amb la venda del 25% dels drets televisius cada exercici el Barça deixarà d’ingressar 41 milions d’euros que haurà de trobar la manera d'aconseguir mitjançant altres vies de negoci.