Determinació per no allargar l'agonia: els apunts en calent del Barça-Granada

BarcelonaEl Barça va empatar in extremis contra el Granada al Camp Nou i continua sense oferir una bona imatge aquesta temporada. Tot seguit, els apunts en calent d'un partit que torna a assenyalar Ronald Koeman.

'Decadència' és la paraula. I no se salva ni el Camp Nou, que va marxar a casa més empipat amb l'àrbitre i amb el temps afegit que amb el seu equip. Confio que, en fred, els aficionats abandonin el victimisme i reclamin recuperar la grandesa perduda. I confio que Laporta, un president de discurs valent, acompanyi les paraules amb determinació i afronti una situació que demana un canvi a la banqueta abans no sigui massa tard. Fins i tot Araujo, ànima de l'equip en aquests dies de foscor, jugarà millor amb una direcció tècnica renovada.

"El fitxatge és Coutinho". Doncs això. Com que ha sigut impossible trobar un destí seriós per a un jugador devaluat i amb sou d'estrella com ell, els més optimistes intentaven il·lusionar-se amb la seva permanència a la plantilla del Barça. El brasiler ostenta la fitxa més alta de l'equip. Només per això ja està obligat a liderar el front d'atac. Tanmateix, la seva reaparició a l'onze va acabar amb un suspès sense pal·liatius. No valen les excuses ni tan sols per disculpar el seu estat de forma, que evidentment és millorable després de tants mesos aturat per lesió. Fa pena que contra oponents com el Granada sigui incapaç d'aportar res més que quatre fintes i dues centrades amb poca fe. Segurament, i sempre que no torni a la infermeria, jugarà molt perquè no hi ha gaire alternativa. Però amb actuacions així el seu carro de partidaris quedarà desert.

Com l'Eibar de Mendilibar. Si contra el Bayern el cruyffisme de Koeman va consistir en sortir amb cinc defenses i entregar la pilota al rival, davant del Granada l'etiqueta es va aplicar a cop de centrades a l'àrea. És igual que els andalusos s'avancessin a la primera jugada del matx. A casa i amb 89 minuts al davant, no pot ser que l'equip renunciï a la recerca dels passadissos interiors, que escenifiqui l'"és el que hi ha" que emana del vestidor proposant un pla de reacció que hauria signat l'Eibar de Mendilibar. I si la idea era aquesta, per què no va entrar Luuk de Jong immediatament després del gol de Duarte? Si una cosa té el davanter neerlandès és capacitat per rematar centrades.

Futbol pedra. De Jong va entrar després del descans, però Koeman, ofegat per la urgència, va pensar que podia compensar la falta de cintura exhibida a la primera part omplint l'àrea de rematadors per intentar materialitzar el bombardeig de centrades. Altre cop la curiosa interpretació del cruyffisme: Piqué com si fos Alexanko, i Araujo, que ho remata absolutament tot, de regal. El remei va servir per salvar un punt, però no treu de pobre el Barça. Al contrari: pot allargar l'agonia d'un projecte esportiu fruit de l'última fugida endavant de Bartomeu. Sí, en menys de deu anys hem passat del fals nou i del 3-7-0 a ocupar l'àrea a la babalà.