El Barça, a la caça d'un entrenador "modern" que acabi amb cinc anys de deixadesa

BarcelonaEl mal inici de temporada del Barça ha teletransportat el club al maig, quan la junta de Joan Laporta va estudiar el relleu de Ronald Koeman. El poc marge econòmic, sumat al poc consens envers el substitut ideal, va presentar la continuïtat del neerlandès quan encara no se sabia que Leo Messi marxaria del club. Passats cinc mesos, amb l'argentí celebrant gols a París, l'equip és cuer a la Champions League, no és fiable a la Lliga i l'entrenador ha perdut el poc crèdit que tenia. La derrota de dimecres a Lisboa contra el Benfica torna a assenyalar la necessitat d'un canvi que no serà imminent. Koeman, tot i que està sancionat, encara serà l'encarregat de dirigir el Barça aquest dissabte al Wanda contra l'Atlètic de Madrid, en un altre partit d'alta volada. El seu relleu s'executarà, si no hi ha un gir molt radical dels esdeveniments, durant l'aturada de seleccions. Falta, però, que els responsables de triar-lo es posin d'acord. El dissentiment intern va camí del mig any de vigència.

No tocar res fins que passi el partit de dissabte és el pla que tenen entre mans Laporta i els seus col·laboradors després de tornar de Lisboa amb la cara llarga per culpa d'una nova i vergonyosa desfeta europea. Només aterrar a Catalunya, el mandatari culer es va reunir a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí fins a les quatre de la matinada amb el director de futbol, Mateu Alemany; el vicepresident esportiu, Rafael Yuste, i l'assessor de la directiva en temes esportius, Enric Masip. Més que la destitució de Koeman, que ja està encarregada des del dia del Bayern Munic, la trobada d'urgència va servir per estudiar quin és el moment més convenient per executar el canvi i, sobretot, quin tècnic és el més adequat per liderar el primer projecte esportiu de la segona etapa de Laporta a la presidència. Encara no hi ha consens en relació al perfil que es necessita per motivar els aficionats i treure més suc a la plantilla actual. "Fa cinc anys que no s'entrena en condicions", lamenten des de la llotja arran de la superioritat física i tàctica del Benfica, que no seria precisament favorit a guanyar la Champions. Després d'aquest diagnòstic succint, i a l'hora d'assenyalar un camí concret, és on s'amunteguen les divergències.

Sobre la taula fa dies que hi ha dos noms: Xavi Hernández i Robert Martínez. Catalunya Ràdio en va afegir un més després de la desfeta a Da Luz —Andrea Pirlo—, mentre que RAC1 va sumar Marcelo Gallardo al càsting. Són quatre opcions heterogènies que, això sí, coincideixen en la paradoxa de no tenir res a veure amb l'escola que realment enamora el president: l'alemanya. Perquè Laporta estaria encantat de posar els Pedri, Riqui, Ansu i companyia en mans de tècnics tan reputats com Thomas Tuchel, Julian Nagelsmann, Hansi Flick o Jürgen Klopp. El problema és que tots ells tenen contractes en vigor i lideren projectes que ara mateix tenen més possibilitats que el blaugrana. Löw també és alemany, però l'àrea esportiva el descarta. Per tant, davant d'aquest petit inconvenient, la llista de candidats ha d'anar per força en una altra direcció. I és aquí on creixen els dubtes en paral·lel a la cada vegada més imperiosa necessitat de substituir Koeman.

A més, val a dir que, a l'hora de prendre la decisió, el Barça està condicionat per l'escàs marge salarial que té a mitja temporada. El club està excedit segons la normativa de la Lliga i no pot fer un esforç superior als 4 milions d'euros per dur a terme un canvi de tècnic en aquests moments. Per tant, el substitut de Koeman haurà d'arribar cobrant un sou baix i amb més aviat poques condicions en termes de staff. Descartada la via alemanya que tan bé coneix Guardiola (s'hi ha enfrontat diverses vegades), i també el neerlandès Ten Hag, que no vol deixar l'Ajax en aquests moments, la nòmina d'aspirants es limita a quatre noms, tot i que no es pot descartar, donada la falta de quòrum, que surtin més entrenadors a la palestra.

Xavi Hernández: el desitjat

Laporta es va resistir al maig a activar la carta Xavi. Una part de la junta va pressionar el president perquè confiés l'equip a l'egarenc, però els contactes no van passar de la informalitat. "Ho vam intentar, però no va ser possible", admeten avui veus pròximes al mandatari, que recorden els dies en què l'exmigcampista esperava la trucada definitiva per tornar a casa sis anys després de marxar a l'Al-Sadd de Qatar. Han passat cinc mesos des d'aquell episodi, però Laporta manté els dubtes sobre Xavi. Addueix que el vallesà necessitaria un pas pel filial abans d'assumir el primer equip i no perd de vista que era el pal de paller de la candidatura de Víctor Font a les últimes eleccions del Barça. Ara bé, sap que és el futurible que genera més consens a l'entorn i entre els seus directius, cosa gens menyspreable en un moment de convulsió esportiva que pot tenir derivacions socials. Xavi té contracte vigent fins al 2023, però es podria desvincular de l'Al-Sadd abonant una petita quantitat. A més, porta anys seguint de prop l'evolució de la plantilla i es veu preparat per assumir el repte d'aixecar-la tot i la falta de recursos econòmics que hi ha ara mateix per reforçar-la.

Robert Martínez: l'experimentat

L'altre gran candidat que ha sonat els últims dies és Bob Martínez, actual seleccionador de Bèlgica. El de Balaguer compta amb l'aval de set temporades entrenant a la Premier League (Wigan i Everton) i també amb el suport de Jordi Cruyff, assessor de l'àrea esportiva del Barça. Té 48 anys i disputarà la final a quatre de la Lliga de les Nacions durant aquesta aturada de seleccions. És, per tant, l'aspirant més subjecte a temes de calendari, ja que no vol perdre's l'oportunitat d'aconseguir un trofeu amb el combinat belga. Martínez ha mantingut negociacions informals els últims dies sobre la possibilitat de venir al Barça, que el sedueix com a repte professional i no li suposaria una gran pèrdua econòmica perquè té una clàusula que l'alliberaria del contracte que té amb la Federació Belga fins al Mundial de Qatar 2022. L'entrenador català seria, doncs, una opció valorada a la direcció esportiva, però caldria esperar a mitjans d'octubre per poder-la fer realitat. També és seleccionador Luis Enrique Martínez, tot i que en el seu cas no pot abandonar Espanya fins al Mundial del 2022. Tret que, això sí, la Federació el fes fora.

Andrea Pirlo: el tapat

Segons Catalunya Ràdio, Andrea Pirlo és un candidat que agrada a Laporta per ocupar-se del Barça. L'exjugador del Milan i del Juventus, que com a entrenador només té una breu (i poc exitosa) experiència a la Vecchia Signora, seria una opció econòmica perquè no s'ha de desvincular de cap contracte vigent. El president la valora a instàncies de Demetrio Albertini, exfutbolista culer amb el qual té una excel·lent relació, i el veu equiparable a Frank Rijkaard, que el 2003 va assumir la banqueta del primer equip apareixent com un tapat i sense comptar amb gaires valedors a l'entorn més enllà de Johan Cruyff. Pirlo, que té 42 anys, va ser un migcampista finíssim, però encara no ha escrit gaire en relació al seu llegat com a entrenador. La temporada passada amb la Juve va perdre l'hegemonia a la Serie A i va trobar més estabilitat amb el 3-5-2 que no pas amb el 4-3-3. De fet, amb el sistema de tres centrals va aconseguir el seu millor triomf com a tècnic bianconero, que precisament va ser al Camp Nou contra el Barça de Koeman (0-3).

Marcelo Gallardo: l'últim a arribar

El Muñeco Gallardo, entrenador de River Plate, s'ha convertit en un clàssic dels balls de noms associats a la banqueta del Barça. Va sonar quan l'expresident Bartomeu va fulminar Ernesto Valverde després de la Supercopa del 2020 i també quan Quique Setién va ser acomiadat arran del 2-8 a Lisboa. Amb 45 anys és tota una institució al futbol argentí gràcies a un estil de joc vistós i al fet d'haver dut River a la conquesta de la Copa Libertadores 17-18 contra el seu enemic històric, Boca Juniors. El seu contracte acaba aquest mes de desembre i tindria un salari assumible, però seria un nouvingut a l'univers culer i la seva experiència a les banquetes, com la del Tata Martino fa uns anys, no ha passat de Sud-amèrica.