Desesperada i solitària petició a Hansi Flick
Un problema greu que té Catalunya és la sobreabundància de premis, guardons i reconeixements que ens atorguem els uns als altres dia sí dia també. Un gran problema, perquè tant de premiat –i tant de discurs, i tanta emoció i cofoisme col·lectiu– convida a pensar que la nostra societat atresora un excepcional volum de talent, que vivim en una nova Babilònia fecunda en idees, arts i ciències.
La realitat del nostre món, però, no convida a grans eufòries. En nivell d’educació, renda per càpita, ocupació o taxes de pobresa estem molt lluny de ser capdavanters al món. Hi ha moltíssima feina a fer, i aquesta feinada de lustres i generacions no la farem recordant-nos a cada moment que som els millors i premi amunt, premi avall. Malauradament, Hansi, aquest no és un article sobre l’estructura socioeconòmica del país.
Hem vist amb preocupació que en els últims dies s’ha publicat que Araujo i De Jong seguiran, que Araujo t’encanta i els Joãos també. De Lewandowski directament no se’n parla, perquè ningú es planteja que el client estrella del teu propi representant pugui sortir del Barça. Esclar, ens els quedem perquè tots són boníssims, oi? Creu de Sant Jordi per a un, Premi Nacional de l’Esport per a l’altre, Englantina d’Or per al de més enllà.
Coses que has de saber
Convindria que sabessis, benvolgut Hansi, que ens hem menjat un any de futbol nefast. Que De Jong és el principal culpable del desastre viscut, que Lewandowski és incompatible amb tota idea de joc dinàmic, que João Félix no té cap interès en el futbol professional més enllà del moment de cobrar i que Araujo, per qui ens donen una morterada, és un noi d’escàs talent i vigor enorme, fatal combinació.
Els herois que hem assistit a la 23-24, una 23-24 que ha enterrat la idea que Xavi podia ser un bon entrenador, hauríem de poder trobar, almenys, el consol de saber que el nostre sacrifici ha tingut sentit, que el que hem après amb la sang de les nostres retines previndrà futurs desastres. La continuïtat de les toies assenyalades abans no només seria una catàstrofe, que ho seria, sinó que a més seria un insult.
Tu encara no ens coneixes, Hansi. Volem creure en tu, en la teva plantilla i en aquest club damnificat, que és l’únic al món que planta cara al gran mal que assola el món de l’esport. Però competir amb un campió d’Europa que té un bloc guanyador i va sobrat d’estrelles és impossible amb els mateixos ineptes de l’any passat. Si hem de caure, que sigui, almenys, amb gent que no ens ha estafat fa deu minuts.