Depay, una qüestió d'honor

BarcelonaSi en alguna cosa s'evidencia el canvi de cicle al Barça és en situacions com la del fitxatge fallit de Wijnaldum. En temps de Bartomeu, el president hauria fet tot el possible per satisfer la petició directa d'un entrenador i, quan un club com el PSG s'hagués ficat pel mig, hauria igualat l'oferta econòmica o almenys hauria buscat una solució per garantir que el jugador acabava aterrant al Camp Nou. La política de Joan Laporta no té res a veure amb la del seu antecessor. La situació econòmica del club hi juga un paper important, és obvi, però la manera d'afrontar la situació ha canviat del tot. Per als nous gestors, Wijnaldum no era una aposta estratègica de club. Era simplement una petició de Koeman que podia fer-se realitat amb una oportunitat de mercat: venia lliure. Ara bé, un cop el jugador se sent temptat per un altre club i demana cobrar més, Laporta i els seus interpreten que l'oportunitat de mercat desapareix i, per tant, desapareix l'interès.

Però en el futbol no es pot mirar tot amb la mateixa sang freda ni es poden posar totes les coses al mateix sac, i ara la directiva té un dilema amb la contractació de Memphis Depay, que s'està allargant més del compte. El futbolista, també una petició de l'entrenador, ja volia venir a Barcelona l'estiu passat, però li quedava un any de contracte amb l'Olympique de Lió i l'equip francès no estava disposat a deixar-lo anar així com així. Per tant, el Barça i el jugador van ajornar l'operació fins a aquest estiu. Confirmada la continuïtat de Koeman a la banqueta blaugrana, el pas següent és tancar l'acord amb el futbolista neerlandès, que aquesta última temporada ha marcat 22 gols en els 40 partits que ha jugat amb l'OL. Però per això encara falta una mica.

Als despatxos del Camp Nou reconeixen que hi ha una mica de nervis amb l'operació. No és que vagi malament. Al contrari, són "optimistes" amb la contractació. Però després del que ha passat amb Wijnaldum, saben que una segona plantada deixaria molt tocada la nova junta. Depay no és una aposta estratègica, però el seu perfil sí que encaixa més amb el que fa falta al Barça. I, esclar, després que un futbolista els deixés a l'estacada, a la llotja no es poden permetre una situació semblant. A l'àrea esportiva compten amb el sí del jugador i tan sols esperen que, en la negociació final, als últims serrells, no els colli tant com volia Wijnaldum. Al Barça no s'atreveixen encara a posar una data concreta per anunciar l'acord, però els agradaria que fos aquesta setmana. I preferentment divendres, abans del començament de l'Eurocopa.

Estiu 'low cost'

Si es confirma el fitxatge, seria la quarta incorporació del Barça per a la temporada vinent. Totes a cost zero. Depay s'afegiria als fitxatges del Kun Agüero i d'Eric García, del City; i al retorn d'Emerson Royal, que jugava cedit al Betis. En totes aquestes operacions, quan s'ha hagut de parlar de diners, ha sigut a la baixa. Així com en la renovació de Leo Messi, que continua pendent, i que també tirarà endavant –si es confirma l'acord, que de moment va per bon camí, segons Laporta– amb una rebaixa més que notable en comparació amb el que cobrava els anys anteriors. Tot plegat és la demostració que el Barça ja no és el que era i que ja no pot (ni vol) competir amb els millors d'Europa a escala salarial.

Però des del club creuen que aquesta circumstància és temporal i que en un període de temps relativament curt –un parell de temporades–, quan hagi passat la pandèmia, el Camp Nou funcioni a ple rendiment i es recuperin els ingressos, l'entitat tornarà a tenir una bona part de la capacitat econòmica que tenia. De totes maneres, ingressar més ja no és suficient. Ni a curt ni a llarg termini.

Alliberar sous

La nova directiva ha observat amb desesperació com els últims contractes signats per Bartomeu feien un salt econòmic molt important a partir d'aquest estiu, just quan s'acabava el seu mandat. Aquest lligam, sumat als deutes que ha acumulat el Barça amb la pandèmia –diferint una part dels sous, per exemple–, han comportat que Laporta i la seva junta estiguin lligats de peus i mans i necessitin amb urgència desprendre's d'alguns dels jugadors que cobren més. Als despatxos nobles saben que no serà fàcil. Primer, perquè no s'espera que sigui un estiu de grans operacions econòmiques. I, després, perquè difícilment els jugadors descartats trobaran clubs que els paguin les mateixes quantitats econòmiques a què s'havia compromès la directiva sortint.

Ofegat pels deutes i pels contractes signats, al Barça només li queda el prestigi de l'escut per poder seduir els jugadors que vol. Això, i el compromís de Laporta de construir un equip que torni a aspirar a tot. Per això un fitxatge com el de Depay s'ha convertit en una qüestió d'honor.