La justícia de Madrid blinda la presidència de Florentino Pérez

BarcelonaAquest dijous s'ha sabut que el Jutjat de Primera Instància número 51 de Madrid ha desestimat íntegrament la demanda d'una quinzena de socis del Madrid contra la modificació dels Estatuts que va impulsar Florentino Pérez. Aquests socis consideraven que la nova constitució blanca, aprovada el 2012, blinda la presidència de Florentino i no permet que ningú més opti a la llotja del Santiago Bernabéu.

Els estatuts del Madrid són molt diferents dels del Barça, que van ser aprovats també fa ben poc, el 5 d'octubre del 2013. Per començar, els dels blancs són molt menys extensos, només tenen 26 pàgines, mentre la normativa blaugrana s'allarga fins a 68 pàgines.

El document que regeix l'activitat del club madridista és en essència molt més presidencialista. La junta directiva que acompanya el president blanc té menys força, ja que amb 5 directius es podria conformar una junta al Madrid, mentre que al Barça se'n necessita un mínim de 14. El nombre màxim de directius és similar, 20 per part blanca, 21 per part blaugrana. A Madrid, per exemple, no és necessària la presència d'un vicepresident, mentre que els estatuts del Barça remarquen la necessitat que hi hagi un mínim d'un vicepresident, un secretari i un tresorer.

El president del Barça només pot repetir durant dos mandats, que són de sis anys, mentre que a la capital espanyola la figura de Florentino Pérez podria perpetuar-se per a tota la vida. No hi ha límit, però els mandats són de quatre anys. La dificultat per ser candidat a la presidència del Madrid és molt més gran que al Barça, i és el fet que ha motivat la demanda: ha de "ser espanyol", portar 20 anys "ininterromputs" com a soci –15 per ser vicepresident, deu per ser directiu–, no estar en actiu com a tècnic, àrbitre o jugador i presentar un preaval bancari del 15% del pressupost de despeses de club, fet que representa, actualment, gairebé 90 milions d'euros. Aquest és un preaval personal, l'ha d'aportar el presidenciable i l'ha d'atorgar una entitat bancària registrada al Banc d'Espanya. L'aval "ha estat concebut tenint en compte el patrimoni personal dels candidats, i amb l'única i exclusiva garantia del patrimoni personal dels candidats", diu el text. Aquest fet limita moltíssim els possibles presidenciables del Madrid, i és el gran motiu de la demanda que van interposar Martínez Campillo i la resta de socis: qui pot demostrar 20 anys de soci i avalar personalment 90 milions? Només les grans fortunes. Aquests canvis van ser aprovats el 2012 per 997 vots a favor, 100 en contra i 15 abstencions.

En el cas del Barça, l'article 42 detalla les condicions per ser elegible: tenir "veïnatge català", un punt que és diferent respecte del "ser espanyol" que demanen dels estatuts del Madrid. Cal viure a Catalunya, tot i que si un presidenciable va a viure a una altra part del territori espanyol i no demana el canvi de veïnatge podria seguir aspirant a la presidència. Per optar a la llotja del Camp Nou no s'ha de portar tant temps de soci com passa a Madrid: deu anys per ser president, cinc per a la resta de càrrecs. A més, els socis que es presentin a les eleccions en els últims dos anys no han hagut de ser tècnic, jugador o empleat de l'entitat.

En tots dos casos, d'acord amb la llei de l'esport 10/1990, en cas que sigui necessari s'ha de presentar un aval del 15% del pressupost, que serà mancomunat entre els directius, tal com detalla l'estatut del Barça. El vot de censura pot ser impulsat per part blaugrana amb un 15% de suport dels socis que tinguin condició d'electors, mentre que a Madrid s'ha de fer amb un 10% dels membres de l'assemblea.

A diferència dels estatuts madridistes, el Barça inclou un codi ètic per regular l'actuació dels directius, membres de les comissions i empleats de l'alta direcció. També queda definida la figura del Síndic dels Socis. I la gran novetat dels últims estatuts, i que està generant neguit i suors als despatxos del Camp Nou, és l'article 67, que tracta l'equilibri patrimonial que ha d'assolir l'entitat. La junta ha de mantenir una ràtio d'endeutament equilibrada, i si no ho aconsegueix i supera les ràtios fixades en la disposició transitòria dels estatuts, la junta té dos anys per redreçar-ho o haurà de dimitir. És una exigència que es va imposar la junta de Sandro Rosell perquè l'economia del club funcioni bé i no hi hagi grans despeses que disparin el deute i posin en perill la viabilitat de la institució.